Avui tanquem una setmana complicada per a l’educació. Enmig de les juntes d’avaluació de final del segon trimestre, aquesta setmana hi ha hagut la quarta vaga que tots els sindicats d’ensenyament van convocar dimecres en contra de la política educativa del conseller d’Educació Ernest Maragall. La qualifico de complicada, o amb mal regust de boca, pel que fa al sentiment que tenim molts mestres i professors, per la insatisfacció latent que, més enllà d’haver secundat la vaga o no, tenim.

Fa unes setmanes el membre del Secretariat nacional del sindicat USTEC-STES, Ferran de Torres, ja ens va explicar aquí a Un món per educar els motius de la vaga.

Totes les organitzacions SINDICALS (USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT i CGT) acusen el conseller Maragall de voler trencar les negociacions i “jugar amb el temps” per dilatar els acords. Els sindicats es mostren farts de la política de “retallada de recursos”, a banda del nou decret d’autonomia dels centres que preveu la LEC, aprovada el juliol passat, que, segons els sindicats, anirà en “contra de la democràcia participativa” i permetrà la desregularització de les condicions laborals del professorat.

És obvi que la vaga del dimecres no va tenir la resposta desitjada pels sindicats. Del 60% de seguiment que asseguren els organitzadors de la vaga, el departament d’Educació en confirma un 22%. Amb aquesta dada facilitada pel Departament, el conseller d’Educació va afirmar que la vaga és «absolutament injustificada» i hi va afegir que «la via de la confrontació està esgotada».

El gran gruix de mestres i professors de Catalunya no hi som, a les meses de negociació amb la conselleria d’Educació. Però sí que vivim el dia a dia dels centres escolars. Sí que podem parlar de retallada de plantilles, d’endarreriment a l’hora d’ocupar una substitució, de nomenaments telemàtics poc transparents i públics, de retallada de pressupostos… I també podem explicar el nostre cansament de tantes vagues que no demostren un clar èxit de les reivindicacions, la certesa que una altra vaga empitjora la imatge dels docents davant la societat, i ens separa més de la resta d’actius en l’educació…

La majoria de mestres i professors estem convençuts que hi ha altres maneres de fer sentir la nostra veu i que no malmetin més la nostra professió. Cal imaginació.

Però el que està clar és que necessitem unitat. Com la que va demostrar el col·legi Prat de la Riba de Reus, que van fer ‘cassolada’ a dos quarts de 12 del matí en senyal de protesta, amb la participació dels pares i alumnes.

Perquè el que és de calaix és que l’educació ha d’unir pares, mestres i alumnes perquè se’ns escolti.

Educació va presentar abans d’ahir la futura Agència d’Avaluació i Prospectiva del Sistema Educatiu, Ada, una macroagència independent i externa al departament que a partir de l’any que ve tindrà la funció d’avaluar els centres, professors, alumnes i les seves polítiques educatives. L’objectiu és “passar comptes”, com explicava Francesc Colomer, el secretari de Polítiques Educatives de la conselleria d’Educació. Es veu que és una agència pionera a l’Estat que pretén radiografiar el sistema educatiu a partir de l’anàlisi constant de tots els agents que hi estan implicats per tal de saber com funciona, quins dèficits té i en quina situació s’està i què s’ha de fer per millorar.

Agències amunt i avall, l’única preocupació que tenim els mestres i professors és com pujar un nivell acadèmic que està per sota mínims, és com fer valdre la nota que posem a cada avaluació i que a final de curs es posa en dubte, és com fer que els alumnes que volen aprendre puguin aprendre malgrat els seus companys que escalfen cadira i, per molt que intentem motivar-los, no volen aprendre.

El mes de març és el mes dedicat a l’Orientació professional i acadèmica dels joves estudiants: a Valls, ahir i abans d’ahir, 4 i 5 de març, es va celebrar l’Espai de l’Estudiant, que és el saló de l’ensenyament de les comarques de Tarragona, una fira anual que se celebra a Valls (Alt Camp), de la qual enguany és el 10è aniversari. De la mateixa manera, també a Barcelona, el Saló de l’Ensenyament serà del 17 al 21 de març. Tots dos esdeveniments volen facilitar a estudiants, famílies i a tot el col·lectiu educatiu informació àmplia i actualitzada de l’oferta d’estudis a Catalunya.

A més a més, tal com anunciem al nostre bloc, aquest dilluns passat arrencava el Fòrum ‘Entr@lumnes’, un espai virtual de participació i consulta mitjançant el qual els joves interessats poden fer preguntes sobre els diferents estudis que són del seu interès a altres joves que ja estan realitzant aquella opció. El fòrum estarà obert fins el 19 de març i sorgeix de la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil de l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb altres institucions.

Immersa com a professora i tutora en tota aquesta qüestió, penso en els meus alumnes de quart d’ESO. Uns alumnes que, cada un amb la seva idiosincràcia, estan a punt per fer el seu llançament a un món més proper al que ells aspiren. Després del seu pas per una educació obligatòria, ara es miren el futur amb il·lusió i amb cert respecte, alhora. El futur ja el tenen a la cantonada, i és hora d’escollir els estudis que, per aptituds i interès, seran la porta d’entrada al món laboral. Perquè el que està clar és que cal que completin els seus estudis obligatoris perquè es puguin dedicar després al que vulguin i no al que puguin.

Des d’Un món per educar, animem els joves estudiants que no perdin l’oportunitat de decidir que ara se’ls presenta i que no perdin tampoc la capacitat d’il·lusionar-se pel futur que ells somien.

És difícil trobar una professió més devaluada que la de mestre. Com a mínim no em ve al cap, ara mateix. Es parla de l’altra gran vulnerada: els metges, però crec que encara conserven un mínim del prestigi social que nosaltres els docents hem perdut. Dic això perquè no ens ajuden gens articles com el del “periodista” Iu Forn, publicat el 26 de novembre al diari Avui, a propòsit del canvi de calendari, en què aquest “periodista” ens titlla, d’una manera del tot barroera, segons el meu parer, “d’excel·lències que se’ns pot herniar el morro per haver de pencar una setmana més”. També parla de “privilegis de mariscals i mariscales” que sembla que tenim, els mestres.

I nosaltres al mig: l’ase dels cops. D’una banda amb un conseller que no ens escolta, uns sindicats que sovint ens preguntem a qui defensen i la xarxa social que, entre tots i amb l’Iu Forn al centre, ens menystenen i ens trepitgen.

Puc dir, en nom de milers de companys de professió i de vocació, que nosaltres, malgrat tot, no deixarem l’educació, però si ens hi ajuden en comptes de llençar-nos al foc, treballarem amb més autoritat davant els seus fills.

També els convidem a que es dediquin a l’educació i així podran tenir els privilegis de mariscals de què parla aquest anomenat periodista.

Hem volgut parlar una altra vegada del tema encara que l’article sigui ja de l’any passat perquè… aquest nou any 2010 viurà el CANVI: el curs vinent començarà una setmana abans, el febrer hi haurà una setmana de festa i els mestres serem als centres al juliol, a banda dels cursos d’estiu. Volem proclamar que nosaltres, els mestres, volem treballar, com tothom, amb la dignitat i el compromís que cal, com a professió dedicada a l’educació de persones.

Aquesta setmana ens ha deixat un dels professors universitaris d’història de més prestigi d’aquest país, el catedràtic i doctor en Història Contemporània Pere Anguera. Tal com recordava aquesta setmana un article a La Vanguardia, Anguera “va aprofundir en allò local i resultà universal. Va rematar els seus documentats treballs amb originals interpretacions”. I com també va destacar, aquest dijous, al Punt, el periodista Gerard Gort “Pere Anguera és un d’aquests insubstituïbles que marquen època. I ho és per moltes raons: pel mestratge, per l’excel·lència i el rigor, per una capacitat de treball inigualable i pel seu exemple de compromís cívic”.

Ens quedarà el seu saber: en aquells que el van tenir de professor i que el van rebre a través de la seva docència directa i els qui no, a través dels seus múltiples escrits: una quarantena de llibres i centenars d’articles.

Des d’aquí, des d’un món per educar, volem donar-li també el nostre humil i discret adéu, dedicant-li aquest petit editorial d’avui. Fins sempre.

L’editorial de Tate Pallarès del 14 de novembre de 2009

Suposo que us heu adonat que l’Educació està viva. Si més no, fixem-nos en aquesta setmana. El dilluns, als centres d’Educació Secundària, es realitzaven les proves diagnòstiques de 3r d’ESO que la Generalitat demana per fer-ne una anàlisi externa. Les proves de Primària ja es van dur a terme la setmana passada.

El mateix vespre se celebrava la Primera Nit de l’Educació, una festa en què s’entregaven els Premis Catalunya d’Educació i diversos premis a alumnes de tot Catalunya. Per cert, del meu institut, també rebia un Premi d’Oratòria de diferents llengües l’alumna de Batxillerat Patrícia León. Aprofitem per felicitar-la des d’aquí.

El dijous el secretari de Polítiques Educatives, Francesc Colomé, feia unes declaracions en què afirmava que amb el decret de direccions, que el Departament preveu aprovar ‘aquest mateix curs’, amb paraules textuals ‘ha de quedar clar que el director és el cap de personal i, per tant, podrà sancionar i posar faltes als professors’. A més, amb l’aprovació d’aquest decret es pretén estimular que els directors ‘acreditin una formació específica’ o ‘puguin proposar les plantilles del seu centre’, entre d’altres novetats.

Amb tota aquesta dosi educativa setmanal, ara em seria molt fàcil posar-me a comentar, amb la crítica pertinent, totes aquestes mesures: de les proves diagnòstiques podria preguntar-me per la seva utilitat, desitgem que sigui per rebaixar el 30% de fracàs escolar evident. Podria dir, a propòsit del nou rang de directors, que aviat veurem com l’amiguisme o l’arbitrarietat s’immiscuirà o interferirà en els centres educatius.

Però no. No entraré en la crítica sinó que us proposo que ens quedem amb un altre episodi d’aquesta setmana: centrem-nos en els joves de 18 a 24 anys que van participar, dimecres, en el programa de debat Banda Ampla a Tv3. Ja poden ploure reformes, canvis o manifestacions… que el jovent que vam poder sentir en aquell programa ens recorden que ells es fan grans, malgrat tot i tots, i demostren tenir més sentit comú que alguns sistemes educatius i, fins i tot, més sentit comú que molts adults. 

En definitiva, tot un munt de gent amb cultura que pretén esborrar la tradició cultural del nostre país. No es tracta de ser religiós o no, no es tracta d’imposar una fe determinada o no en l’educació, es tracta de no deixar-nos orfes de tota la història que ens conforma, despullats dels sentiments que hem viscut amb aquestes tradicions i desdibuixats de la identitat que ens ha fet com som.

Però aquesta proposta no és l’únic estirabot que volem ressaltar de la setmana. L’altre ve de més lluny. De Madrid, del ministre Gabilondo, que ha anunciat una possible ampliació de l’Educació obligatòria fins al 18 anys. Assegura que no serà d’aquí poc, que s’implantarà, però ja ho ha deixat anar. Es veu que hem de prendre exemple d’altres països, com Portugal, on l’educació obligatòria és fins als 18 anys i resulta ser l’únic país que ens supera en fracàs escolar. Tothom sap que la reforma que es va fer amb l’ESO fins als 16 anys no funciona. Ho sabem tots: mestres, alumnes i pares. Però ningú s’atreveix a denunciar-ho. Ja podeu pensar, doncs, que contents que ens sentim amb aquesta declaració d’allargar, encara més, l’educació obligatòria.

Entre una barrabassada i l’altra, aquest país no pot avançar de cap manera. I a aquest pas, per cert, no sabrem ni d’on ve aquesta paraula barrabassada −que també té un origen religiós. Tot i així, n’hi ha que en continuaran fent.

 Les notícies sobre educació no s’aturen. Si la setmana passada era per la prova de competència lingüística i matemàtica que es farà a 3r d’ESO, en comptes de la que es feia a 2n, aquesta setmana la novetat ha estat una prova d’avaluació general a final de 4t d’ESO. El sindicat USTEC·STEs ja s’ha pronunciat: creu que (cito textualment) “l’avaluació al final de l’ESO anunciada aquest dimecres pel conseller d’Educació, Ernest Maragall, és ‘inútil’ des del punt de vista pedagògic”, a banda de criticar també “la despesa econòmica que comportarà la mesura, quan no hi ha hagut diners per contractar tot el professorat que fa falta”.

El mes d’octubre deu ser un bon mes per donar aquest tipus de notícies perquè ara fa un any es donava a conèixer la prova de final d’etapa de Primària, la prova d’avaluació de 6è de Primària. A aquesta prova, per cert, aquest any se li afegirà l’avaluació dels coneixements que tenen els alumnes ‘en una tercera llengua’ i els sotmetrà ‘a un dictat de castellà i de català’.

Una altre dels anuncis que el conseller ha fet públic ha estat que, ‘en aplicació de la LEC’, endegarà una nova fórmula de contractació ‘per determinats centres educatius’. El darrer estiu el ‘43% dels professors han canviat d’escola’. Per aquest motiu el departament ‘iniciarà una experiència de nou model de gestió’. Segons aquesta nova proposta, si un grup de professors, amb plaça, es fan càrrec d’una escola podran arribar a un acord amb l’adminstració que els donarà ‘tots els recursos necessaris’ a canvi que no demanin cap trasllat.
Però no s’acaben aquí els anuncis de notícies: aquest dimecres Maragall també ha donat a conèixer que Educació també promourà acords amb els col·legis professionals per intentar introduir dins l’àmbit escolar nous referents pels alumnes: metges, enginyers, fusters o mecànics es desplaçaran a les escoles per explicar-los quina és la seva feina. Des d’Educació es veu amb preocupació la manca de coneixement que molts alumnes tenen de les professions del país.

No dic que no sigui preocupant aquest desconeixement de les professions, però trobo més preocupant que l’Estat espanyol sigui el país europeu con un mayor número de consumidors de cànnabis, sobretot entre els joves. Hi ha 40.000 menors que presenten ja alteracions del sistema nerviós, dèficit de memòria i de l’atenció psicomotriu. És a dir, presenten alteracions que tenen a veure amb el rendiment escolar, d’aquí que els experts vinculin fumar-se un porro amb el fracàs escolar.

Repassades les notícies de la setmana, pel que fa a educació, no sé si ho veieu com nosaltres, però n’hi ha algunes de més preocupants que d’altres.