Pares fills i escola. Programa de televisió centrat en la funció educativa de les famílies.
Dirigeix: FAPAES.
Produeix: Canal Terrassa Vallès.
Emissió: Xarxa de Televisions Locals.
Amb el Suport: Diputació de Barcelona
Podeu veure tots els programes a: http://www.fapaes.net/tv.asp
Per celebrar Sant Jordi 2010, treballarem històries digitals que ens faran practicar el Punt de vist@, o sigui que prepareu la vostra lupa d’escriptors i escriptores i cerqueu amb atenció el protagonista de la vostra història!
Observeu el vostre voltant, pregunteu-vos sobre què o qui us agradaria escriure, imagineu-vos imatges, temes, situacions, anècdotes… La vostra història pot sorgir de qualsevol lloc, de qualsevol fet, de qualsevol expressió… No descarteu cap possibilitat!
Escolliu bé el vostre Punt de vist@: el punt de vista de l’autor té un gran impacte sobre el lector. És la “veu” més important que escolta el lector i l’influirà en com s’imagina els personatges i l’acció que s’esdevé en la història. Un bon escriptor ha de tenir molta cura de buscar un bon punt de vista quan es posa a escriure.
Consulteu els materials de la pàgina Com construir un relat 2.0 per trobar les eines més adients p er fer la vostra història: còmic, vídeo, pòster, enregistrament sonor…
Un cop acabat presenteu el vostre treball a Espurn@ per formar part del recull d’històries de Sant Jordi 2010. Així la vostra història, el vostre Punt de vist@ particular, compartirà espai amb la que hauran fet molts altres nois i noies.
Finalment, podreu llegir, escoltar, mirar i gaudir dels relats dels vostres companys i descobrir altres Punt de vist@
L’índex de fracàs escolar a l’Educació Secundària Obligatòria, a l’ESO, ha baixat un punt, però continua per sobre del 21%, segons dades del curs passat presentades pel Departament d’Educació. El conseller, Ernest Maragall, ha avaluat les dades de manera positiva, ja que cal tenir en compte que inclouen la incorporació de 150.000 alumnes estrangers des del 2002. La mitjana del fracàs escolar a la Unió Europea és del 18%, mentre que a Espanya era del 30,8% en dades del 2006.Aquesta xifra és la suma dels estudiants que van repetir, van optar per no examinar-se o van abandonar els estudis, i ha passat del 30,4% al curs 2002-2003 a l’actual 21%. El conseller d’Educació ha matisat que aquests números no reflecteixen el total del fracàs escolar, que és inferior, perquè una part d’aquests alumnes es reintegren al sistema educatiu a través dels programes de qualificació professional inicial (PQPI).
El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha admès que cal continuar millorant i alhora ha afirmat que aquest és el camí a seguir. Cal “treballar en condicions de molta exigència, d’alta complexitat, de gestió de canvis socials indiscutibles i de processos derivats també de la presència entre nosaltres de molts ciutadans d’altres procedències”, ha explicat Maragall.
Del total d’alumnes que van acabar l’ESO i van decidir continuar estudiant, prop del 58% es va decantar per cursar Batxillerat i el 42%, cicles formatius. Dels que van fer Batxillerat el curs passat, una mica més del 70% dels estudiants es van graduar.
Amb aquesta nova estratègia, “cada vegada que es troba un nen al carrer”, a banda de portar-lo al centre, “es notifica als pares. Pensem que ells han de saber que la policia ha portat el seu fill a l’escola i en quines responsabilitats o irresponsabilitats, en aquest cas, poden estar incorrent”, ha explicat la sotsinspectora de la Policia Municipal de Girona, Irene Alcaide.
Segons el Codi Penal, l’educació és un dret i els pares o tutors legals dels menors de 16 anys estan obligats a garantir que els seus fills són a classe en horari lectiu. Si això s’incompleix, els responsables dels menors s’enfronten a penes d’entre tres i sis mesos.
http://paper.avui.cat/dialeg/detail.php?id=189166Els pares i les mares de l’Escola del Bruc estem perplexos. L’escola dels nostres fills viu en una situació de temporalitat des del 2003, l’any que van posar el primer barracó. Des d’aquell any, el nombre d’alumnes ha passat de 88 a 184. Els nostres fills actualment ja no tenen escola, tenen una pastera: els mestres ja no tenen sala de mestres, les tutories amb alumnes s’han de fer al passadís, algunes classes ja no compleixen les normatives d’espai, etc.
Ara fa set anys que l’Ajuntament i Educació van reconèixer que feia falta una escola nova. Fa set anys que es fan tràmits i informes, i ara resulta que ens diuen que encara en poden faltar dos o tres més per poder començar a construir. Actualment els nens estan atapeïts, però l’any vinent ja s’hauran d’instal·lar nous barracons en un solar a 200 metres de l’escola actual. Fins ara hem estat molt pacients, hem entès a tothom, hem respectat els processos i hem participat a trobar solucions; però ara ens adonem que no serveix de res, perquè alguns dels nostres fills hauran fet tota la seva escolarització d’infantil i primària en unes instal·lacions provisionals. Quina solució ens queda per què ens escoltin? Tallar l’autovia? La normalitat democràtica sembla que encara no ha arribat allà on les tropes franceses van arribar el 1808. Potser haurem d’agafar els tambors i pujar a Montserrat, a veure si ressonen com el del Timbaler del Bruc i ens senten des de Barcelona. Aquesta vila va poder amb l’exèrcit francès. Ens haurem de rendir ara?
Mònica Mañá Aragay
El Bruc
http://www.avui.cat/cat/notices/2010/04/maragall_afirma_que_la_convocatoria_de_vaga_de_l_escola_publica_es_una_decisio_sense_cap_fonament_r_95061.php
¿Què tenen en comú un partit virtual de bàsquet adaptat, intentar fer un sandvitx amb una sola mà o conèixer els punts de connexió entre Beethoven i el Professor X? La resposta la tenen la vintena d’alumnes de sisè del col·legi Torre de la Miranda de Cornellà, que van aprendre les virtuts d’ecomlab.cat, un portal pedagògic i lúdic creat per divulgar les vivències de la discapacitat. La iniciativa és obra d’Ecom, una federació d’entitats del sector. El portal s’està presentant en centres escolars de tot Catalunya.
Gràcies als continguts d’aquesta iniciativa, els alumnes poden adonar-se que el pom rodó d’una porta es pot convertir en una frontera infranquejable, o que tot i la seva sordesa Beethoven va seguir creant fins al final de la seva vida. «¿Per què el professor X també és a la web?», pregunta el Jason, el tècnic d’Ecom que dirigeix la sessió. «Perquè és invàlid», contesta un nen. Jason apunta: «Invàlid significa no vàlid. ¿Creieu que el professor X no val?», diu
un altre.
Sens dubte el moment estrella de la classe és quan el Jason permet als nois posar-se a jugar amb l’ordinador a bàsquet en cadira de rodes. La web permet no només navegar, sinó que proposa jocs per comprovar la superació diària que han d’exercir els discapacitats. Per això els alumnes van tractar d’untar nocilla en un sandvitx amb una mà i de llegir un llibre a cegues desxifrant les figures en relleu. Continue reading
