Aquest dissabte hem tractat d’aprop les causes i consequències del TDAH. En trobareu més informació a: www.apyda.com i http://hu-hu.facebook.com/photo.php?pid=838567&o=all&op=1&view=all&subj=58147581015&aid=-1&id=1580534411
L’associació Apyda, formada per famílies amb fills amb TDAH, amb seu al Mas Pintat de Reus, fan al mas dos tallers mensuals de teràpia cognitiva per als nens de l’associació i també suport a les famílies durant el curs escolar, amb psicòlogues especialitzades .
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/166929.html
L’ordinador hauria de ser una eina, útil en l’àmbit individual i per a treballs col·lectius. Però molt qüestionable per a l’aula, en un entorn de grup i presencial, on es segueix un procés pautat i guiat per un professorProveir els alumnes de secundària d’ordinadors portàtils per aconseguir la gratuïtat del material educatiu és com voler matar mosques a canonades: potser s’aconsegueix, però els danys poden ser immensos. És una opció molt arriscada i deixa en un segon pla la que hauria de ser la primera preocupació de l’administració: la qualitat de l’educació obligatòria.
L’ordinador hauria de ser una pura eina, útil en l’àmbit individual i també per realitzar treballs col·lectius. Però una eina molt qüestionable per a l’aula, en un entorn de grup i presencial, on es segueix un procés pautat i guiat per un professor, figura essencial a primària i secundària.
Políticament, l’única prioritat sembla la gratuïtat total de l’ensenyament, abans de les properes eleccions. Per aquest motiu s’hauria de reduir el cost dels materials –no hi ha diners per subvencionar els llibres de text i per tant s’emigra a internet, malgrat les elevades inversions en ordinadors i equipaments–. Proveir les aules d’endolls per connectar els portàtils i disposar d’ADSL Wi-Fi és extraordinari, però abans s’haurien d’haver explotat les possibilitats de l’ús col·lectiu de les noves tecnologies (pissarra digital i aula d’ordinadors) sota la tutela del professor. També cal tenir present que a Catalunya el 97% dels alumnes d’ESO disposen d’ordinador propi o familiar.
Molts dels alumnes pioners de «l’experiència digital» ja estan patint les vicissituds d’un model basat en l’ordinador, amb continguts improvisats i comunicacions deficients. Al relegar els llibres en paper a un nivell secundari, es disminueix l’exigència de la «feina manual» (lectura, escriptura, càlcul, etc.), es banalitza el material didàctic i, el més greu, es minimitza el rol del professor.
Les empreses editorials de material educatiu estem compromeses amb una educació de qualitat i amb valors pedagògics irrenunciables. S’està creant una rica oferta de recursos multimèdia que permetrà al professor escollir entre múltiples possibilitats i gestionar millor la diversitat de l’aula, i a l’alumne, accedir a recursos curriculars i complementaris. Les noves tecnologies han irromput amb força en l’ensenyament a distància i no presencial i tenen també potents aplicacions en l’educació obligatòria (presencial). Els editors assumim la seva potencialitat i el repte d’introduir-les a l’escola encara que sigui «a canonades». Com que sabem que hi haurà danys col·laterals, previnguem-ho per tal que no siguin irreparables.
Aquesta opinió vol ser una aportació per al debat, per contrastar opinions i arguments, ja que fins ara aquest debat ha brillat per la seva absència. No obstant això, hi ha un ampli consens que l’educació dels nostres joves és prioritària. Una vegada més la visió a curt termini s’està imposant sobre l’interès general, i les parts afectades ens ho mirem amb desconfiança però sense prou implicació.
http://paper.avui.cat/dialeg/detail.php?id=190696
El professorat assistim silenciosament, des de fa temps, a l’enderroc d’una escola pública, la dels últims 30 anys, protagonitzada per uns ensenyants forjats en les mil lluites per una escola no jeràrquica, democràtica, oberta, participativa i catalana. Aquest procés s’ha accelerat darrerament amb una sèrie d’iniciatives legislatives, però també a partir de decisions que van ofegant l’escola entesa com a treball d’equip.
EL RAONAMENT DE FONS que s’utilitza per aquests canvis és sobretot el fracàs escolar. És cert que hi ha escoles que funcionen millor que d’altres, però no és menys cert que el concepte de fracàs escolar és una invenció. Simplement no existeix. Com deia Gandhi, “la nostra recompensa es troba en l’esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa”. ¿Fracassa un alumne que s’esforça però no assoleix els mínims establerts? ¿Són correctes els mínims que se li marquen? ¿O fracassen la família, l’escola, els mestres, el departament d’Educació, els currículums??
PARADOXALMENT, ELS GURUS DE TORN S’OMPLEN LA BOCA amb el concepte de la cultura de l’esforç. Però què vol dir això? És d’aquelles expressions que han fet fortuna, que han aconseguit fer-se un lloc en l’imaginari col·lectiu i que passen a formar part del vocabulari habitual. Qualsevol pedagog sap que l’esforç no apareix de manera gratuïta, sinó quan hi ha motivació, interès i emocionalment l’alumne no té ocupat el seu cervell per altres problemes que no li pertoquen. Per definició, les persones volem aprendre i en tenim ganes. I és per això que la feina del mestre és tan gratificant. El que passa és que la pedagogia no interessa, fa temps que “no està de moda”, és a dir, interessa poc l’esforç. Interessen els resultats. Interessa que els informes de les fundacions corresponents, o els informes Pisa, o els sursum corda, donin que tenim nota alta. Continue reading
http://www.sindicat.net/auto/ref/
Les organitzacions sindicals amb representació a la Mesa promouen i organitzen una consulta a la comunitat educativa. La consulta es realitzarà per vot personal dipositat en l’urna de cada centre.
L’objectiu d’aquesta consulta, màxima expressió democràtica, és donar a conéixer l’opinió de la comunitat educativa respecte a la política educativa del Govern de la Generalitat i, en concret, avaluar les mesures que promou el conseller d’educació Ernest Maragall.
Per a la realització de la consulta cal organitzar meses de votació als centres educatius, per la qual cosa necessitem la teva col·laboració.
És molt important que a cada centre hi hagi un grup promotor de la consulta en el que participaran persones dels diferents sectors de la comunitat educativa (professionals, docents, PAS, famílies, alumnes…). Aquest grup promotor haurà d’organitzar la consulta, garantir la seva presència en la mesa el dia de la votació així com fer l’escrutini i trametre l’Acta amb els resultats a la central de dades.
El calendari de la consulta és el següent:
• Del 29 d’abril al 25 de maig, REFERÈNDUM centre a centre.
• El 27 de maig, resultats del REFERÈNDUM
Dilluns passat, a Tribuna Barcelona, el ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, va concretar la filosofia que ha animat el pacte per l’educació proposat pel Govern. Va afirmar que no calia que ningú renunciés a les seves conviccions i va assegurar que la firma del document era «compatible amb les diferències». És a dir, emmarcava el pacte, els seus 12 objectius, en un esforç col·lectiu per dotar d’estabilitat el sistema, amb la intenció final que l’educació estigués per sobre dels vaivens polítics i s’assentés com un sòlid actiu de futur, social i econòmic, més enllà de tendències ideològiques o d’interessos partidistes. Un pacte d’Estat en tota regla que buscava el màxim consens i que ara, tal com es preveia, ha resultat torpedinat per la negativa del PP, que ha renunciat a la proposta perquè ha considerat que «perpetuar l’actual model educatiu, fracassat, seria un frau a la població». Les raons esgrimides estan als antípodes del plantejament governamental, ja que es basen en conceptes molt lligats a una imatge uniformitzadora de l’educació (la garantia de l’ensenyament del castellà com a llengua vehicular, un currículum escolar vertebrador d’Espanya o un menyscapte general de les competències autonòmiques) que poc té a veure amb l’heterogènia realitat espanyola. Mentre el Govern aposta per un contingut que asseguri «objectius estables i sostenibles», amb una consciència política que va més enllà de les conjuntures, el PP accentua un perfil carregat d’immediatesa. La seva decisió planteja un futur difícil de gestionar, que ens allunya de totes totes d’un pacte d’Estat.
No es tracta, amb el pacte ara diluït, de reformar el model sinó d’establir mecanismes adequats perquè qualsevol hipotètic canvi d’aquest compti, en el futur, amb una conformitat general que no provoqui trasbalsos innecessaris i perillosos en un univers tan sensible com l’educatiu. Amb el notable suport dels rectors de les universitats espanyoles, amb el previsible suport de les comunitats autònomes afins, també amb el probable vistiplau de la Generalitat, i encara pendent de les reaccions oficials de sindicats i associacions de pares, el pacte té suficient recorregut en l’intent d’incrementar l’eficàcia del sistema educatiu. Faltarà, això sí, i és una mala notícia, aquesta coresponsabilitat històrica que el ministre Gabilondo reclamava en la seva intervenció de dilluns.
El sindicat USTEC-STEs va destacar ahir «l’impacte negatiu» que, segons manté, ha tingut la implantació de la sisena hora a primària. «El Departament d’Educació es nega a avaluar si hi ha diferencies en les proves d’avaluació entre els alumnes que ja tenen sisena hora i els que no en tenen. Això és així perquè no ha suposat cap millora i retirar-la ara suposaria reconèixer un fracàs», va indicar ahir, en roda de premsa, el portaveu d’aquest sindicat, Xavier Díez. USTEC-STEs ha fet una anàlisi del cost econòmic de l’aplicació de la sisena hora, que el curs vinent s’estendrà a la quasi totalitat de centres de Catalunya, i el sindicat afirma que aquest cost ha provocat que, per una altra banda, s’hagin de retallar recursos que es consideren molt necessaris, com són les aules d’acollida o els equips d’assessorament psicopedagògic.
«Contràriament al que es podria esperar, pel curs vinent, i en contra de bona part dels consells escolars i de les famílies, el departament té previst implantar la sisena hora a la resta de centres que encara no la tenen incorporada (la majoria zones escolars rurals)», destaquen els responsables d’USTEC-STEs.
FETE-UGT va distribuir un comunicat en què reclama més recursos per a Educació i la disminució de les ràtios de professor i nombre d’alumnes per «afavorir l’èxit escolar». Segons indica, «la disminució de recursos afectarà les classes socials més desafavorides».
CCOO defensa la necessitat de replantejar les mobilitzacions de manera unitària i de buscar fórmules imaginatives. «Es temen retallades més dures i un ajustament pressupostari gran, que podria afectar la qualitat de l’educació i les condicions laborals del conjunt de professorat».
http://www.edu365.cat/acollida/
Vincles
Interactius per a l’aprentatge del català
Àgora
Diccionaris il·lustrats interactius
El mercat
Vocabulari, frases, activitats i àudios sobre el mercat
Els contes d’en Tom i la Laia
Contes interactius per llegir, escoltar i fer activitats de comprensió de la lectura
Galí
Aprenentatge interactiu de la llengua
Parla.cat
Espai virtual per aprendre la llengua catalana
http://www.edu365.cat/infantil/endevinalles/portada.htm
Web d’endivinalles per a nens i nenes.
