http://www.avui.cat/cat/notices/2009/11/el_govern_central_questiona_fins_a_14_articles_de_la_lec_78761.php

 Són les mateixes matèries que ataca el recurs al TC que va presentar el PP Lluís Bou Madrid Ult.

El govern del PSOE considera inconstitucionals fins a catorze articles de la llei d’educació catalana (LEC), cosa que significa un qüestionament frontal de la normativa. Això es desprèn de l’informe de dotze pàgines que ha redactat l’executiu central i al qual ha tingut accés l’AVUI en la seva integritat. L’executiu espanyol ha enviat l’estudi al govern català abans de decidir si presenta un recurs davant el Tribunal Constitucional tal com ja ha fet el PP. Els punts que critica el govern socialista són els mateixos que ataca el PP en el seu recurs d’inconstitucionalitat: el blindatge que fa la LEC contra el decret de la tercera hora de castellà a les escoles, la mobilitat dels funcionaris i els currículums. En principi aquest document ha d’obrir el pas a un intent de negociar entre les dues administracions, però és molt difícil un resultat si una de les dues parts no cedeix. Si ho fes la conselleria d’Educació, a més trencaria el pacte que va donar a llum la LEC amb CiU i Esquerra Republicana. L’informe del govern central assegura que la LEC comet “vulneracions puntuals de la normativa bàsica estatal recollida tant en la llei orgànica d’educació (LOE) com en les disposicions reglamentàries de desenvolupament”. Segueix en alguns casos sense cap mania la lectura restrictiva que tant es comenta que podria fer el Tribunal Constitucional respecte a l’Estatut. “L’ordenació i organització de la funció pública s’ha d’entendre referida a l’ordenació de llocs de treball, no a l’agrupació de funcionaris públics en cossos, escales i especialitats o altres sistemes creats pel legislador bàsic”, assenyala. Cita reiteradament la doctrina constitucional, però això es pot considerar una errada jurídica perquè aquesta es basa en l’Estatut del 1979, que ja no està vigent. Sobre el nou text estatutari per ara no hi ha doctrina constitucional. Un punt central de l’informe, i de fet el primer que aborda, és el del decret de la tercera hora de castellà. El govern central intenta prendre a la Generalitat la capacitat de blindar-se contra aquesta mesura, apel·lant a les competències sobre els currículums escolars. Afirma que la Constitució reconeix a l’executiu espanyol la possibilitat de “fixar reglamentàriament els ensenyaments mínims”, que inclouria els horaris mínims de les diverses matèries.

default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=661884&idseccio_PK=1021

1. •  Els progenitors insten els mestres a eradicar de les aules l’homofòbia
2. • Exigeixen a Educació que compleixi el pla de no-discriminació aprovat el 2006

Alguna cosa no funciona prou bé quan, malgrat les lleis pioneres i els missatges de normalitat que intenten transmetre les sèries de televisió, encara hi ha enquestes que diuen que un de cada quatre escolars creu que l’homosexualitat és una malaltia. I que un terç dels alumnes de Primària i Secundària no veuen incorrecte tractar despectivament un company perquè la seva orientació sexual sigui diferent de la de la majoria. «L’homofòbia persisteix i ha de començar a combatre’s a la infància. Per això, ens preguntem què està fent l’escola per eradicar la discriminació», qüestiona Carme Rabadà, presidenta de l’Associació de Mares i Pares de Gais i Lesbianes (AMPGIL). La clau, diu, la tenen els professors.
L’entitat, que ahir va celebrar el seu 15è aniversari, vol que la tornada al col·le deixi de ser un malson per als seus fills. Víctimes d’assetjament escolar –el també anomenat bullying–,
els gais i les lesbianes adolescents, sobretot els que encara no han fet pública la seva orientació, es troben desemparats. El pitjor, asseguren els nois, és la soledat, «no poder parlar-ne amb ningú». Alguns –molt pocs– troben suport en amics, però en rares ocasions compten amb la comprensió o la complicitat del professorat.

FORMACIÓ CONTINUADA / «El pla interdepartamental per a la no-discriminació estableix que el fet homosexual i el transsexual s’han d’incorporar a la formació continuada del personal docent, però la realitat demostra que això encara no és així», lamen-
ta Rabadà. El mateix pla, aprovat per la Generalitat el 2006, estableix que els col·legis catalans –públics, privats o concertats– han de preveure en els seus currículums de ciències socials «instruments per incloure-hi el fet homosexual». Les biblioteques es-
colars, segons recull la normati-
va, han de comptar també amb un fons documental sobre homose-
xualitat.
El col·lectiu de gais i lesbianes és, potser, un dels pocs a Espanya en què l’ordenament jurídic va davant dels canvis socials, observa Albert Arcarons, marit de la presidenta i membre actiu de l’AMPGIL. Una de les preocupacions dels pares de joves víctimes d’homofòbia –«cosina germana de la violència masclista», diu Arcarons– és el risc de depressió a què es veuen abocats els nois.
L’única manera d’acabar amb el bullying, expliquen els que han passat per aquesta experiència, és fent que el que és diferent es vegi com a normal. «La solució passa per informar i, a partir d’allà, per fomentar el respecte i la tolerància», afirma Cati Pastor, mare de l’Àlex, un jove de 19 anys «que ha viscut molts pa-
timents», assegura la dona. La Cati està convençuda que el paper dels professors és fonamental en aquesta tasca.

EL PSICÒLEG DEL COL·LEGI / L’Óscar, de 23 anys, va fer pública la seva condició d’homosexual quan encara cursava l’ESO a Badalona (Barcelonès). «La professora no es va complicar la vida: em va enviar directament al psicòleg del col·legi, en horari de classe». «Quan l’home em va preguntar què em passava, jo vaig respondre senzillament que a mi no em passava res, que potser el problema el tenien els altres», relata el jove.
«El problema de fons és que la sexualitat segueix estant fora de les aules», denuncia Josep García, soci també de l’AMPGIL. Segons la seva opinió, «encara hi ha massa gent que s’escandalitza amb iniciatives com la que recentment ha tingut la Jun-
ta d’Extremadura, que ha creat tallers de sexualitat en què, entre altres coses, s’explica als joves com s’han de masturbar». Mentre no se superin aquestes situacions, afirma García, «serà difícil combatre la intolerància».