Fa unes setmanes es va fer pública la intenció del Departament d’Educació d’avançar l’inici del curs i col·locar una setmana de vacances i, per tant, no lectiva als tombants del mes de febrer. Més enllà de la improvisació amb què es va llançar una mesura com aquesta, que denota que a can Maragall –és a dir, l’antiga Conselleria d’Ensenyament– funcionen més a cop de titular que per projecte de país, des de la Unió de Joves del Camp de Tarragona ens preguntem: creuen el conseller Maragall i el govern tripartit que l’educació a Catalunya millorarà pel simple fet d’avançar el calendari de començament del curs i fer una setmana blanca? És només això el que trauen d’estudiar els models educatius més avançats d’Europa? Ara que està de moda parlar del canvi climàtic: ja han pensat que no és igual fer classe a 15º durant el mes de juny a Finlàndia que a 27º a l’ombra a Cambrils? Això no se soluciona amb cap canvi de calendari, ja que els dies lectius són sempre els mateixos i, per tant, la dificultat solament es trasllada, no se soluciona. Propostes d’aquest tipus ens fan pensar que la vaca cega de Joan Maragall dirigeix la Conselleria d’Educació. No s’explica si no com el govern tripartit parla cínicament d’enviar els infants a esquiar el mes de febrer, quan hi ha famílies que, a tall d’exemple, no poden pagar el menjador escolar. A més a més, no totes les AMPA, ni tots els ajuntaments, tenen capacitat per fer-ho.

La Unió de Joves sabem que el professorat està molt fart d’haver de solucionar els problemes derivats de la política caòtica del tripartit i, en canvi, no poder dedicar el seu temps i els seus esforços a millorar l’acció pedagògica: primer va ser la sisena hora, que no ha millorat res, va suposar molts canvis i, en canvi, va empitjorar les possibilitats de coordinació i d’atenció a l’alumnat amb dificultats després d’una sèrie de plans i projectes que han augmentat els papers i informes, només per aconseguir uns pocs recursos més. Des de la Unió de Joves pensem que millorar l’educació no significa fer canvis constants, al caprici dels que manen, decidits al marge de les necessitats dels centres i sense recursos. Millorar l’educació implica haver estudiat molt bé què cal canviar, escoltar els professionals que coneixen els problemes i les necessitats, dedicar-hi recursos suficients i, finalment, tenir un model educatiu clar, és a dir, una idea de què significa ensenyar i educar. I tot això, amb calma i consens.