Author Archives: hbarbera

La publicació del calendari escolar indigna els sindicats educatius

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/02/10/comarques-publicacio-calendari-escolar-indigna-sindicats-educatius/386749.html

Ustec·STEs impugnarà l’ordre publicada al DOGC i CCOO acusa Educació de tractar-los amb “menyspreu”

GIRONA | PILI TURON
La publicació de l’ordre que converteix en oficial el nou calendari escolar per als dos propers cursos ha posat en peu de guerra els sindicats majoritaris, indignats amb el Departament d’Educació perquè no ha esperat a tancar les negociacions que ara estan obertes. Ustec·STEs va anunciar que impugnarà l’ordre publicada dilluns al Diari Oficial de la Generalitat i CCOO que proposarà mobilitzacions unitàries a la resta de sindicats si el 19 de febrer no s’ha arribat a una entesa.
Aquesta era la data fixada pels sindicats presents en les negociacions amb el Departament per reconsiderar si tiraven endavant o retiraven l’amenaça de protestes amb què van començar l’any -també hi són FETE-UGT i Aspepc.SPS. Però la publicació del calendari al DOGC, a menys de dues setmanes per tancar l’actual període de discussió, ha caldejat l’ambient; tot i que ahir CCOO va demanar esgotar el procés i deixar la decisió de fer mobilitzacions o no per a després del dia 19.
A més d’acusar el Departament de tractar-los amb “menyspreu” i de demostrar “poca voluntat de d’arribar a negociar seriosament el desenvolupament de la LEC”, CCOO va assegurar que el nou calendari escolar “crearà més problemes que solucions”. A l’hora de llistar els seus inconvenients, el sindicat va afirmar que no es garanteix l’atenció a l’alumnat durant la setmana de vacances de febrer ni que els centres disposin el 30 de juny de tota la plantilla per poder iniciar el curs en condicions. A això hi va afegir que la comunitat educativa desaprova que, l’any vinent, el 7 de gener -l’endemà de Reis- sigui dia lectiu. A més, CCOO va remarcar que no renuncia a mantenir la jornada intensiva al juny.
Ustec·STEs va anunciar que impugnarà l’ordre del calendari escolar i va acusar el Departament d’Educació “d’actuar amb mala fe”. Sobre el fet que la Conselleria deixi oberta la porta a la jornada intensiva mitjançant unes instruccions independents a l’ordre, el sindicat dóna per fet que serà impossible realitzar-la perquè s’hi demanarà consens de la comunitat edativa i ni les famílies ni les direccions dels centres privats concertats hi estaran d’acord.

La despesa educativa, per a qui més la necessita

Carta destacada del dia: ‘La despesa educativa, per a qui més la necessita’

EL PERIÓDICO http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=685850&idseccio_PK=1006&h=

J. Pérez
Badalona

He llegit en una carta el malestar d’un pare que té una filla disminuïda amb necessitats educatives especials i que, al sol·licitar una plaça en un centre d’aquest tipus, un representant d’Educació li va respondre que no l’hi podien concedir perquè s’havien retallat els pressupostos. Aquesta notícia em va produir una gran indignació, ja que sóc professor i veig diàriament com es malbaraten diners en experiments absurds i absolutament inútils, posats en pràctica pels polítics i els seus experts que, en teoria, saben de tot però no saben res. Però el pitjor és que ens ho volen vendre com a «mesures necessàries» per millorar els problemes de l’ensenyament, que són molts.
¿Quin sistema educatiu sensat i just permet que alumnes que realment necessiten i volen una plaça escolar, sigui especial o no, se’n quedin sense perquè no hi ha diners i, en canvi, permet mantenir milers de places ocupades per alumnes dropos, amb els quals es malgasten centenars de milers d’euros i l’esforç de molts docents? Potser passa que jo no sóc ni expert ni polític, i per això mateix no entenc a qui beneficia gastar tants diners en places escolars per a joves que ens estan dient, per activa i per passiva, que no en volen saber res. A sobre, el ministre d’Educació ha pensat augmentar aquest malbarament allargant l’ensenyament obligatori fins als 18 anys. No sé a qui beneficia tot això, malgrat que sí que sé a qui perjudica. Per tant, penso que el més beneficiós per a tota la comunitat escolar i, per extensió, per a la societat, és dedicar els recursos i l’esforç a aquells alumnes que realment ho necessitin i ho vulguin, i preocupar-nos dels dropos el mínim necessari, ja que actualment són uns privilegiats.

Nou calendari escolar

L a Generalitat ja ha posat les dates del nou calendari: cliqueu aquí per a més informació

Curs 2010-2011

Activitats del professorat

El professorat dels centres educatius públics i privats no universitaris ha de reprendre les activitats d’organització del curs el dia 1 de setembre.

En els centres de titularitat del Departament d’Educació les activitats del professorat programades al centre no han d’acabar abans del dia 7 de juliol o, si no és laborable, el dia laborable immediatament anterior.

Pel que fa al professorat de l’ensenyament privat, aquesta prescripció de caràcter general s’ha d’aplicar respectant el que disposin el conveni col·lectiu del sector i la normativa laboral vigent.

Calendari

7 de setembre: inici de les classes al segon cicle de l’educació infantil, l’educació primària, l’educació especial i els ensenyaments secundaris, professionals i de règim especial.

14 de setembre: inici de les classes als cicles formatius de grau superior, les escoles oficials d’idiomes i els centres i aules de formació de persones adultes.

23 de desembre de 2010 al 6 de gener de 2011: vacances de Nadal.

Del 28 de febrer al 4 de març o del 7 a l’11 de març de 2011 (segons decideixi el director o la directora del servei territorial corresponent): vacances.

Del 18 al 25 d’abril de 2011: vacances de Setmana Santa.

22 de juny de 2011: acaben les classes a tots els centres.

Tenen la consideració de dies festius els que determini la disposició corresponent del Departament de Treball i els dos dies de festa local.

Cada centre pot establir tres dies festius no consecutius, de lliure disposició, que no poden coincidir amb els d’inici i final de les classes, s’han de preveure en la programació general del centre i s’han de comunicar al servei territorial corresponent.

Normativa

Ordre EDU/44/2010, de 8 de febrer, per la qual s’estableix el calendari escolar dels cursos 2010-2011 i 2011-2012 per als centres educatius no universitaris de Catalunya

  Continue reading

Carnaval

http://www.edu365.cat/carnaval/index.htm

CARNAVAL A LA WIKIPÈDIA

Carnaval
Animeu- vos i amplieu la informació que hi ha sobre el Carnaval a la Viquipèdia.

Segur que hi teniu coses a dir!

La vella quaresma
Un persontage ben singular

El dijous gras
Cada poble de Catalunya el celebra una mica diferent.

Expliqueu-ho a la Viquipèdia!

Carnaval
A diferents llocs d’Espanya i de Sudamèrica

Carnival
Llegiu sobre el carnaval en anglès, és una bona pràctica per aprendre aquesta llengua

Carnaval
Podeu llegir en francès costums i tradicions del carnaval d’arreu del món

TRADICIONS, JOCS… I MOLT MÉS

El món per un forat
La rua, les carotes, el carnaval… i moltes activitats!

Canta la cançó del Carnestoltes
Escolteu la cançó del Carnestoltes i apreneu-la

Carnaval a la PetitaXarxa
Hi podràs disfressar el Non, participar al Bloc, fer un Joc i saber moltes coses dels Carnavals de Catalunya


Carnaval al bosc

Un conte SPC

Festa.org
Tot el que vols saber sobre les festes i les rues: quan i com

Cuina de Carnaval
Una cuina tradicional que per a moments de disbauxa i de recolliment

DISFRESSES

Flipbook
Construïu disfresses esbojarrades

Tants caps, tants barrets
Poseu a cada disfressa el seu barret

El rei Carnestoltes ja és aquí!
Quan rei Carnestoltes s’acosta engrescat, les penyores comencen aviat

Disfressa ninos
Aquí podreu disfressar la Lada i els seus amics

Lletres disfressades

Juguem a fer de…

Carnestoltes
Tres activitats en JClic sobre el Carnaval

Taller de disfresses de Cavall Fort
Podreu fer-vos una disfressa monstruosa

Ecomlab

 

 

 

 

 http://www.ecomlab.cat/webSin.html

ecomLab

 

 

 

és un laboratori d’experimentació sobre discapacitat que ha estat concebut principalment com un nou entreteniment adreçat a infants i adolescents,

i que els permet posar a prova les seves habilitats en diferents jocs interactius que a banda d’entretenir-los i divertir-los els portarà a reflexionar sobre diferents situacions i realitats.

El nou portal d’ECOM té també un rerafons educatiu i conté un seguit de recursos didàctics adreçats als educadors/es i als pares i mares amb els quals podran apropar als més joves la realitat de les persones amb discapacitat així com com fer-los reflexionar sobre altres valors com la diversitat, la solidaritat… Són recursos pensats tant per treballar amb l’ordinador com sense ell.

 

ecomLab

 

 

 

s’estructura en diferents àrees: ecomDescobreix, amb diferents activitats (unes per ser desenvolupades ‘on line’ i altres per realitzar-les sense l’ordinador); ecomJuga, amb jocs interactius com el bàsquet en cadira de rodes o la boccia; ecomEduca, amb documentació i materials didàctics adreçats a educadors/es i pares; i ecomConfigura

, on s’aprofundeix en l’innovador sistema de navegació del portal, que permet l’accessibilitat a tots tipus d’usuaris i usuàries sense sacrificar la qualitat gràfica de l’eina.

Entrevista a Brian Lamb

Entrevista

Brian Lamb: “L’educació hauria de ser oberta, gratis i lliure” (I)

El coordinador de Tecnologies Emergents i Continguts digitals a la Universitat de la Columbia Britànica (Canadà) va passar pel CCCB aquesta setmana per parlar sobre la filosofia Edupunk i el potencial educatiu que té internet en connectar milions de persones. Lamb creu que els estudiants estarien més motivats si treballessin en col·laboració i amb materials oberts amb les eines que la xarxa posa a l’abast de tothom.

3cat24.cat

Per Karma Peiró
Què passa quan les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) arriben a les nostres vides?
Diverses coses. La primera és que tens més oportunitats d’obtenir aprenentatge formal i informal: des d’informació d’una manera més ràpida fins a contactar amb altra gent, en qualsevol part del món, que t’aporti coneixement. Però el més important és preguntar-se com aquestes tecnologies et faran una persona instruïda?

Vol dir que ens preguntem tant quan les fem servir?
Quan era petit l’arribada de la calculadora a l’escola va ser una revolució. Després van ser molt poques les vegades que en tenia una a mà perquè des de l’ordinador o el mòbil podia fer els càlculs. Ara puc tenir tot el coneixement a la Viquipèdia a l’instant. I què és més important: aprendre de memòria una lliçó o tenir les habilitats per trobar les respostes del que vull aprendre i aprofitar la meva energia per tenir una comprensió més àmplia dels fets i una visió crítica. Continue reading

Infants ciutadans

http://www.reus.cat/educacio/EDU_presentacio-consell-infants-ciutadans

QUÈ ÉS INFANTS CIUTADANS?

 Infants Ciutadans és un programa de participació infantil adreçat al cicle superior d’Educació Primària, que té com a fi promoure la participació activa dels nens i les nenes en la construcció, el desenvolupament i la millora de la ciutat, partint sempre dels principis que sustenten els drets dels infants.

Va començar a la ciutat de Reus al gener de 1998 seguint la proposta de Francesco Tonucci a Fano el 1991, La Città dei bambini. Es va iniciar amb la participació de 8 centres educatius, i ara ja hi participen 13 centres (entre públics i concertats).

Significa, sobretot, reconèixer als infants no sols com a ciutadans des d’avui, titulars de drets el primer dels quals és el dret d’expressar-se (raonar sobre coses que formen part de les seves vides i opinar sobre els problemes de la comunitat on viuen). Proposa repensar una ciutat on els infants puguin ser autònom i responsables i pretén considerar-los com a ciutadans de ple dret, ja que també poden ajudar a construir un futur millor per a tothom.

Els objectius del programa són:

  • Desenvolupar una major sensibilitat cap a la relació entre ciutat i infant
  • Assumir la dimensió del nen/a com a prototipus del ciutadà, en la convicció que pensar la ciutat també en funció de les seves necessitats i els seus drets és una forma de repensar la ciutat per a les persones
  • Projectar i experimentar solucions tenint en compte els infants amb el ple dret de ciutadania, entès com a dret a viure i utilitzar la ciutat
  • Fer possible el debat i la participació dels infants en la vida de la seva ciutat

La vaca cega o el fracàs de l’educació

http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/134347.html

Fa unes setmanes es va fer pública la intenció del Departament d’Educació d’avançar l’inici del curs i col·locar una setmana de vacances i, per tant, no lectiva als tombants del mes de febrer. Més enllà de la improvisació amb què es va llançar una mesura com aquesta, que denota que a can Maragall –és a dir, l’antiga Conselleria d’Ensenyament– funcionen més a cop de titular que per projecte de país, des de la Unió de Joves del Camp de Tarragona ens preguntem: creuen el conseller Maragall i el govern tripartit que l’educació a Catalunya millorarà pel simple fet d’avançar el calendari de començament del curs i fer una setmana blanca? És només això el que trauen d’estudiar els models educatius més avançats d’Europa? Ara que està de moda parlar del canvi climàtic: ja han pensat que no és igual fer classe a 15º durant el mes de juny a Finlàndia que a 27º a l’ombra a Cambrils? Això no se soluciona amb cap canvi de calendari, ja que els dies lectius són sempre els mateixos i, per tant, la dificultat solament es trasllada, no se soluciona. Propostes d’aquest tipus ens fan pensar que la vaca cega de Joan Maragall dirigeix la Conselleria d’Educació. No s’explica si no com el govern tripartit parla cínicament d’enviar els infants a esquiar el mes de febrer, quan hi ha famílies que, a tall d’exemple, no poden pagar el menjador escolar. A més a més, no totes les AMPA, ni tots els ajuntaments, tenen capacitat per fer-ho.

La Unió de Joves sabem que el professorat està molt fart d’haver de solucionar els problemes derivats de la política caòtica del tripartit i, en canvi, no poder dedicar el seu temps i els seus esforços a millorar l’acció pedagògica: primer va ser la sisena hora, que no ha millorat res, va suposar molts canvis i, en canvi, va empitjorar les possibilitats de coordinació i d’atenció a l’alumnat amb dificultats després d’una sèrie de plans i projectes que han augmentat els papers i informes, només per aconseguir uns pocs recursos més. Des de la Unió de Joves pensem que millorar l’educació no significa fer canvis constants, al caprici dels que manen, decidits al marge de les necessitats dels centres i sense recursos. Millorar l’educació implica haver estudiat molt bé què cal canviar, escoltar els professionals que coneixen els problemes i les necessitats, dedicar-hi recursos suficients i, finalment, tenir un model educatiu clar, és a dir, una idea de què significa ensenyar i educar. I tot això, amb calma i consens.

(*) Secretària d’Educació d’Unió de Joves del Camp de Tarragona