EDUARD ROJO TORRECILLA
El Diari Oficial de la Generalitat publicà el dilluns 8 de febrer el calendari escolar dels cursos 2010-2011 i 2011-2012 per als centres educatius no universitaris de Catalunya. La regulació de les vacances escolars es troba en l’article 7, que disposa el següent:
“7.1 Tenen la consideració de període de vacances escolars: Curs 2010-2011 Nadal: del 23 de desembre de 2010 al 6 de gener de 2011, ambdós inclosos. Febrer: del 28 de febrer al 4 de març o del 7 a l’11 de març de 2011, a decidir pel director/a dels serveis territorials escoltat el consell escolar territorial corresponent. Setmana Santa: del 18 al 25 d’abril de 2011, ambdós inclosos”. També cal fer especial esment de l’art. 7.4, que s’avança als problemes d’índole pràctica que pot suscitar entre la població treballadora el gaudi de les vacances de febrer pels seus fills, i disposa, de manera molt genèrica i sense més concreció, que “el Departament d’Educació garantirà els recursos suficients per a l’organització del programa Escoles Obertes per atendre durant la setmana de febrer l’alumnat que ho requereixi”. El Consell Escolar de Catalunya va examinar el 7 d’octubre de 2009 un document presentat pel Departament d’Educació sobre “Propostes per a un nou calendari escolar” on es plantejava aquesta qüestió, i es va constatar acord dels assistents per implantar-les. En l’apartat de “Propostes que cal tenir en compte per elaborar el nou calendari” es posava en relleu que “Ha de ser un període de vacances per a l’alumnat. – Cal un compromís social i institucional per part del Departament d’Educació, ajuntaments i entitats de lleure per tal que, de comú acord, s’organitzin activitats de lleure per atendre les necessitats de tot l’alumnat. – Cal seguir millorant a partir de les activitats que ja s’organitzen actualment al juliol i al setembre (Programa Escoles Obertes). – Cal establir un sistema de beques per atendre l’alumnat i les famílies que més ho necessitin. – El quart període ha de poder variar en funció de la Setmana Santa. La decisió sobre quan fer-ho ha de correspondre als territoris”. Com a dificultats per aplicar-lo es feia esment de les següents: “Manca de conciliació amb el calendari laboral de les famílies. – Implica un canvi de cultura. – Amb el quart període no ?s’acon?segueix una distribució per períodes més racional”.D’acord amb la nova normativa per al curs 2010- 2011, i com a avi que es podria veure afectat en la pràctica pels canvis dels períodes vacacionals, formulo les següents qüestions o dubtes:
1. No hauria estat més encertat preveure alguna mesura conjunta entre els departaments d’Educació i Treball, i també els ajuntaments, per abordar aquesta qüestió, atès que té implicacions tant educatives com laborals i socials? Algun dia haurem d’assumir que els àmbits educatius i laborals cada vegada tenen més punts de connexió i que els responsables de les polítiques públiques ho haurien de tenir en consideració.
2. S’haurà de començar a pensar en una reordenació del gaudi de les vacances de la població treballadora amb fills per tenir cura de la mainada? S’haurà de negociar en conveni col·lectiu o pacte d’empresa aquesta reordenació? Com assumiran les direccions de les empreses les peticions dels seus treballadors i treballadores en aquest sentit? Acceptaran de bon grat que els treballadors demanin vacances durant el període de febrer?
3. Com s’organitzarà la vida laboral i familiar de les famílies treballadores durant les vacances de febrer dels seus fills?
4. Ajudarà el nou calendari escolar a una reorganització dels horaris laborals en les empreses per tenir en consideració les noves necessitats organitzatives de la població treballadora? Com actuaran les organitzacions sindicals davant el nou calendari escolar, tant els sindicats de l’ensenyament com els de tota la població treballadora?
5. Si el Departament d’Educació garanteix els recursos suficients, no penseu que tots el nens, o la major part d’ells, continuaran anant a escola per fer activitats lúdiques durant aquesta setmana de vacances?
6. Se solucionarà tot, una vegada més, demanant la mare un permís no remunerat durant aquest dies, o bé gaudint, quan així ho permeti la normativa legal o convencional vigent, de dies d’assumptes propis?
7. Se solucionarà tot, una vegada més, descarregant sobre els avis el pes del problema de com col·locar als fills mentre no vagin a escola?
8. Finalment, i el que exposo em consta que és políticament incorrecte, hi haurà, per casualitat, un increment de les baixes laborals, amb preferència de les baixes de treballadores, durant el període de les vacances escolars de febrer?
Com que no tinc les respostes, deixo plantejats els dubtes, i serà la pràctica quotidiana dels pares i mares, dels avis, del món educatiu i del món empresarial la que ens respondrà en el seu moment. En qualsevol cas, sí que crec que hauria estat necessària una proposta conjunta d’Educació i Treball.
En qualsevol cas, m’aniré preparant l’organització del curs vinent per poder tenir cura dels dos néts i gaudir-ne.
