http://www.edu365.cat/aulanet/comfuncionen/
En aquesta pàgina podeu trobar-hi informació sobre un munt d’invents, els seus inventors i els principis de la ciència.. Amb fitxes, imatges, esquemes, etc.
Com funcionen les coses
Leave a reply
Author Archives: hbarbera
Vaga
Els sindicats d’Educació convoquen una vaga pel proper dimecres 17 de març per les següents raons:
LLOCS I HORES DE LES MANIFESTACIONS
Barcelona: 12h15 – Des de Plaça Universitat fins Plaça Sant Jaume.
Girona: 12h00 – SSTT (Plaça Lleó)
Lleida: 13h30 – Des dels SSTT (Pica d’Estats) a Delegació del Govern (Lluís Companys)
Tarragona: 12h00 – Plaça Imperial Tarraco
Tortosa: 13h00 – SSTT
Els ensenyants catalans van a la vaga dimecres
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=695965&idseccio_PK=1021
Els sindicats critiquen la nova llei d’educació i la retallada de plantilles
EL PERIÓDICO
BARCELONA
BARCELONA
Els principals sindicats d’ensenyament a Catalunya (USTEC, CCOO, UGT i ASPEPC) han convocat una vaga per dimecres que ve tant a les escoles de primària i com als instituts per poder protestar contra la política del Departament d’Educació de la Generalitat. L’últim intent de mediació va fracassar dilluns passat i, per aquest motiu, la convocatòria és definitiva. Avui mateix es coneixeran els serveis mínims previstos, encara que s’espera que siguin similars als d’anteriors vagues: dos mestres per cada quatre aules a les escoles i dos professors als centres de secundària.
La protesta se centra en dos aspectes essencials: d’una banda, contra el desplegament de diversos aspectes de la llei d’educació, com el model d’autonomia dels centres escolars, el nou calendari escolar, les contractacions d’un terç de jornada (en lloc de mitja jornada) i la capacitat més gran de les direccions anunciada per Educació; de l’altra, contra la retallada de plantilles i recursos que, segons expliquen els sindicats, s’està produint als centres escolars tot i l’allau de noves places (23.000 aquest any).
La contraoferta d’Educació no va acontentar els sindicats. «El document no recull cap de les nostres reivindicacions», va lamentar recentment Rosa Cañadell, d’USTEC. «No reflecteix el que vam parlar en l’última taula sectorial. Tenen el costum de dir-te una cosa i fer-ne una altra i ja estem escarmentats», va assegurar Montse Ros, de CCOO.
Aquesta serà la quarta vaga en tres anys que els sindicats de mestres i professors dels centres públics no universitaris convoquen contra la política educativa de la Generalitat. Segons indica una enquesta de CCOO, el 80% dels professors consultats pel sindicat estan d’acord amb la convocatòria.
Polls o pediculosis capilar
Per què no estudien els estudiants? per Faro
Millora en l’educació
http://paper.avui.cat/dialeg/detail.php?id=186664
Enric Roca / Coordinador general d’Edu21 i professor de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB
El desplegament de la llei d’educació de Catalunya (LEC) preveu actualment com un dels seus principals components el futur decret d’autonomia de centres educatius. Sens dubte, el debat que suscita el projecte és indicador que alguna cosa s’està movent en un camp massa anquilosat per un reglamentisme molt uniformitzador i poc flexible a la singularitat de cada centre.
EL PROJECTE EDUCATIU és l’instrument que ha d’assenyalar l’horitzó institucional a cada centre i el rumb adequat per assolir-lo. Una direcció amb poder de lideratge efectiu hauria de ser qui conduís el centre envers els objectius assenyalats, tot mantenint el rumb adequat en cada moment. Els centres, en el marc de la seva autonomia, haurien de decidir sobre la majoria d’aspectes curriculars i organitzatius (seqüenciació de les matèries, horaris adequats, tipus d’agrupament d’alumnat…) i sobre la gestió dels professors en funció del projecte educatiu, tot avaluant-los en relació amb els objectius i resultats vinculats a aquest projecte. Cal estar amatents, però, que l’autonomia no esdevingui excusa per impulsar agrupaments que consolidin o reforcin desigualtats d’origen social que condicionen les oportunitats d’aprenentatge dels nois i noies.
EN QUALSEVOL CAS, ALGUNS ASPECTES que estan sobre la taula en el debat sobre el decret representen un gir important en la política educativa a Catalunya. Ens referim sobretot que els projectes que es derivin de l’exercici de l’autonomia no els decidirà l’administració educativa, sinó els mateixos centres, tot comprometent-se a assolir uns determinats resultats al cap de quatre anys. Entre els indicadors de l’assoliment dels objectius proposats per a la millora hi trobem la taxa de graduació dels alumnes i els seus resultats acadèmics, la disminució de l’absentisme escolar, el grau de satisfacció de les famílies, la gestió de la direcció… És clar que no es pot exigir a tots els centres els mateixos resultats, però sí una determinada millora en funció del programa pactat i els recursos obtinguts. És l’hora de comprovar l’avenç de cada projecte educatiu i el seu potencial innovador.
TANMATEIX, ELS PROJECTES de millora dels centres no poden deixar-se sense més a la seva lliure iniciativa. Fer voluntàries la concreció de l’autonomia i les propostes de transformació condemna a l’immobilisme els centres orfes d’un equip coratjós i ambiciós. Totes les institucions educatives obtenen uns resultats i, a partir de l’èxit o no d’aquests resultats -evidentment en relació amb el context on operen-, els projectes de millora no haurien de ser facultatius. Hauria de ser responsabilitat de l’administració impulsar, amb els equips que siguin necessaris i amb els incentius convenients, aquells projectes que resulten imprescindibles per a la millora del sistema educatiu a casa nostra.
S’HAN DE REPENSAR TANT EL PAPER de la inspecció educativa com el de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació; aquesta ha de poder actuar amb el màxim d’autonomia del poder polític. És evident que no consolidarem l’autonomia dels centres si no disposem de procediments i agents d’avaluació que valorin aquesta autonomia des de la seva pròpia independència. L’autonomia exigeix responsabilitat i aquesta s’exerceix des d’una màxima avaluació, externa i independent.
L’AUTONOMIA NO ENS GARANTIRÀ RES si al mateix temps no reforcem a fons les direccions dels centres, si no flexibilitzem el currículum i si no reorientem i transformem l’actual sistema del funcionariat docent. L’autonomia és un valor afegit quan permet prendre les decisions adequades, en relació amb el context concret de cada institució; i, en el marc del projecte educatiu de cada centre, quan esperona el potencial innovador del seu equip humà i li dóna suport.
EL NOSTRE SISTEMA EDUCATIU necessita més autonomia, no només per alliberar les energies dels més renovadors, sinó sobretot per transformar-se en la seva totalitat
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 19. Dissabte, 13 de març del 2010
La brioixeria industrial
Definició: són diferents aliments compostos per: farines, greixos i sucre.
Característiques Nutricionals: En la seva composició predominen els hidrats de carboni, en un 30-55% i els Greixos pot aportar del 17-34% sent greixos saturat o Trans, que són els menys saludable, per tant el valor energètic és elevat, de 400 a 500 calories per cada 100 grams.
Conseqüències del seu consum:
El consum en excés augmenta el risc de patir malalties com l’obesitat, les malalties cardiovasculars o la caries dental…
Alternatives de consum:
-
Pa amb xocolata: 50g de pa amb 25g de xocolata conté menys greix saturat i menys de sucre que magdalenes i croissants.
-
Dolços casolans: també contenen un elevat valor energètic, però poden preparar-se amb greixos saludables, com l’oli d’oliva, i incloure ingredients més recomanables com la fruita, els fruits secs o els làctics.
CONCLUSIÓ: és recomanable limitar la presència de la brioixeria industrial a 1 dia a la setmana, tan en nens com en adults.
Rosa Baró Vilà (Dietista-Nutricionista)
Respira – l’autoritat a l’escola
El Juan Pablo ens ha recomenat aquest programa, emès a BTV aquesta setmana sobre l’autoritat a les aules.
El podeu veure CLICANT AQUÍ
Aquesta setmana, mestres amb autoritat, que no autoritaris. I l’escola, una institució que no pot estar centrada només en la preparació intel·lectual, sinó que ha de ser un espai d’interrelació on s’aprèn, es fracassa, es gestiona el conflicte i es cuina la il·lusió. Sense oblidar, és clar, que aprendre demana esforç i entrenament, uns hàbits que els alumnes no assimilarien sense la direcció d’un univers de mestres que, malgrat les dificultats, posen el cor en la seva feina.
Fem Plans – Dinamització Lingüística
Data d’emissió: 28 de maig de 2009 Difusió: Canal Reus TV
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/1jyZQC0nG7c" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Una oficina externa avaluarà l’educació
http://paper.avui.cat/article/societat/186603/una/oficina/externa/avaluara/leducacio.html
| L’Agència d’Avaluació i Prospectiva funcionarà el curs que ve | És el tercer pilar de la llei d’educació
Mireia Rourera
Tots els alumnes de sisè han fet aquest any una prova de nivellROBERT RAMOS
Educació va presentar ahir la futura Agència d’Avaluació i Prospectiva del Sistema Educatiu, Ada, una macroagència independent i externa al departament que a partir de l’any que ve tindrà la funció d’avaluar alumnes, professors i centres del país. És una agència pionera a l’Estat (amb més competències que l’actual Consell Superior d’Avaluació) que pretén radiografiar el sistema educatiu a partir de l’anàlisi constant de tots els agents que hi estan implicats per tal de saber com funciona, quins dèficits té i en quina situació s’està i què s’ha de fer per millorar.
Aquesta agència és un dels tres pilars de la llei d’educació de Catalunya (LEC), juntament amb els projectes de decret l’autonomia dels centres educatius i de direccions, i, com va dir el secretari de Polítiques Educatives de la conselleria d’Educació, Francesc Colomer, “dóna sentit al sistema” perquè és l’eina a qui s’ha de “passar compte”. L’organisme avaluarà “des de l’eficiència de les polítiques de la conselleria fins a l’equitat del sistema i el rendiment dels alumnes”, i aquests exàmens es faran “tant des del punt de vista dels objectius com dels processos i dels recursos invertits, tenint en compte el context”.
Els resultats no seran públics. Cada centre i cada família sabrà els resultats en relació amb si mateix, però no es faran “llistes”. Com ja s’ha fet enguany amb la prova de nivell de sisè, “cada família sabrà el que l’afecta”, però l’anàlisi global serà per al debat dels experts. Això sí, cada any l’Ada haurà de fer un informe per al Parlament.<!–
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 29. Divendres, 12 de març del 2010