L’ augment progressiu en el nombre d’alumnes a les aules sense l’aportació de suficients recursos humans ha significat, en el nostre dia a dia, reduir tallers, eliminar reforços, reduir l’atenció a alumnes nouvinguts i també als alumnes amb millors resultats. Estem d’acord amb l’escola inclusiva, però en bones condicions. És fals dir que l’educació és molt important quan no s’inverteix en allò que realment dóna qualitat al sistema: els recursos humans. En definitiva, que el tractament de la diversitat i l’adaptació de l’escola a noves exigències i necessitats, tot i constar com a objectius molt importants sobre el paper, cada vegada estan quedant més allunyats de la realitat.
Per augmentar la qualitat de l’educació no cal augmentar les hores de classe. La sisena hora ha comportat una fragmentació horària i uns canvis continus de mestres des de nivells inicials de primària, molt poc pedagògics per als alumnes.
La planificació del departament no ha previst les necessitats d’escolarització i s’està perpetuant el sistema de barracons o la instal·lació inadequada de grups d’alumnes afegint més línies en escoles de dues.
El sistema de provisió de places ha de ser just, els contractes i nomenaments dels nous professors han de ser dignes, estables i no inferiors a mitja jornada. La possibilitat de fer hores extres no és bona per a un treball de qualitat i és un flac favor a les polítiques d’ocupació.