Qui sóc? Qui és el meu cap? Què puc fer si els objectius de l´autoritat política han entrat en contradicció flagrant amb la realitat i la meva idea d´un ensenyament de qualitat? En quin fòrum podré opinar? Qui em representa? Els sindicats embrancats en una contesa política aliena a les bases? Quines són les inquietuds i propostes dels ensenyants? A qui li importen realment? A les famílies? Per ser justa, diria que a algunes sí; la majoria, però, mentre mantinguem els seus fills i filles a l´escola contents i distrets, ja en tenen prou. I els mestres i les mestres? Qui som? Una mera addició de capdavanters d´aula? Treballadors i treballadores de l´ensenyament? Integrants d´alguna ONG amb cert caire místic? A quin sector social i laboral pertanyem? Sóc mestra, estimo la meva feina, i la convocatòria de vaga del dia 17 m´enfronta a la disjuntiva entre el desencís d´entaular una batalla d´on sortiré vençuda i amb alguna cicatriu de més, o continuar la rutina de malparlar de la irracionalitat de la LOE pels passadissos. Aniré a la vaga. No ho faré pels sindicats. Ni pel conseller Maragall i els seus buròcrates de món virtual. Ni per la retirada d´una llei involutiva. Ho faré per no ruboritzar-me quan els mitjans de comunicació afirmin que s´ha aprovat la nova llei d´Educació amb el consens de tots els integrants de la comunitat educativa. Perquè jo dissentiré. Potser estaré sola o formaré part d´una minoria. Però dissentiré. I diré: encara no. …