¿Voleu tornar a casa? «¡No!», contesten a l’uníson un grup d’alumnes de l’escola Virolai. Són les onze de la nit i no semblen enyorar gaire els seus pares. ¿Qui voldria tornar, si disposa d’una meravellosa vista nocturna de la ciutat de Barcelona nevada als seus peus, està còmodament estirat en un matalàs amb els seus companys i disfruta de la pel·lícula «Shrek 2» en una pantalla gegant? I això després d’haver sopat un exquisit plat de pasta amb salsa de tomàquet i tonyina, creació de les professores del centre, que van haver de fer de cuineres per una nit.
Per a aquests nens, l’autobús escolar encallat a la rampa d’accés a l’escola va ser una sort. «Són com unes mini convivències», es felicitava una noia que es resisteix a anar-se’n a dormir. Com ella, 85 alumnes més es van quedar al centre. Els més petits van agafar el son a partir de dos quarts d’onze. A tocar de la porta de la seva aula, desenes de mini sabates alineades. Els més grans, de cinquè i sisè, es van dedicar al «messenger a sac», com deia una alumna enganxada a l’ordinador portàtil amb dues amigues encantades de poder anar a dormir més enllà de les onze i qui sap si de les dotze, hora en què els professors van aprofitar l’avinentesa per felicitar a un ensenyant que fa anys. Uns pares, que van accedir a peu a l’escola, van tornar a casa sols perquè, com era previsible, el seu fill els va dir: «Aneu-vos-en vosaltres, jo em quedo aquí». El Virolai va ser un dels centres, juntament amb el Sant Ignasi, les Escoles Pies i l’Alba, que es van veure obligats a canviar taules per llits perquè la nevada els va deixar aïllats.
Va ser la cara divertida de la nit. Les persones que van haver de quedar-se a Barcelona per no poder tornar a la seva ciutat a causa del col·lapse de les comunicacions van optar pels hotels. I sense descomptes malgrat el que havia promès l’ajuntament. A dos quarts d’onze, el responsable del torn de nit del Fiesta Hotel Caspe desconeixia l’existència de cap acord amb el consistori per oferir allotjament a preu especial a les víctimes del temporal. El recepcionista afirmava haver allotjat prop d’una dotzena de persones que s’havien vist obligades a pernoctar a la capital catalana, però el seu registre s’havia fet al preu ordinari, malgrat que aquest hotel era un dels que indicava el 010 quan un ciutadà trucava per demanar quins allotjaments estaven preparats per atendre les persones atrapades pel temporal. El mateix va passar al pròxim hotel Catalonia Berna.
L’alternativa, els tres albergs que l’ajuntament va posar a disposició dels viatgers atrapats pel col·lapse van quedar pràcticament buits. A penes vuit persones van passar la nit al poliesportiu de l’Estació del Nord, tots turistes. A les 11 de la nit, el poliesportiu de Bac de Roda no havia rebut cap afectat. Sí que van dormir als passadissos de l’estació de plaça de Catalunya desenes de «sense sostre».