LA REFORMA EDUCATIVA
Canvis a l’escola
Joan M. Girona
Barcelona
El Departament d’Educació ha aprovat un nou calendari escolar amb l’objectiu principal de «millorar» els resultats dels alumnes. Sempre és bo treballar per millorar, però no és tan bo parlar dia sí dia també del suposat fracàs escolar. Sembla que els estudiants catalans estan a la cua dels d’Espanya i d’Europa.
No és cert. Dels informes en què es basen aquestes afirmacions només se n’expliquen unes dades, no totes. Catalunya és el primer país en cohesió social del seu alumnat, i si es tenen en compte els aspectes acadèmics, socials i econòmics de les famílies, està al mateix nivell que el país que encapçala el rànquing d’èxit escolar, Finlàndia. S’ha de millorar, naturalment. El nou calendari és una eina d’ús fàcil i té molta ressonància en els mitjans de comunicació. Però ¿on són els arguments pedagògics que demostren que això afavorirà els alumnes? ¿Augmentarà l’èxit escolar canviant els dies de vacances? No s’aprèn més per passar-se més temps al col·legi. Un nen d’11 anys que està set hores a classe i després ha de fer els deures a casa, ¿aprendrà més o es desanimarà?
Dotar cada infant i adolescent escolaritzat d’un ordinador tampoc és garantia de més èxit. Per millorar de debò fan falta canvis de més abast: noves metodologies; reorganització dels centres, dels espais i del temps, i revisió del paper dels professors. Però, és clar, aquests canvis són més costosos, els seus fruits es recollirien a mitjà i llarg termini i tindrien menys ressonància i pocs rèdits electorals. ¡Llàstima!