En la prova de competències lingüístiques, el sistema educatiu català ocupa la novena plaça, amb 503 punts, lleugerament per sobre de l’indicador utilitzat com a nivell de suficiència. L’examen mesurava el grau de domini de la llengua vehicular de l’ensenyament en cada comunitat, que en el cas de Catalunya és el català. En l’apartat lingüístic és en el que els estudiants catalans surten més benparats.

MATÈRIA NO IMPARTIDA / En matèria d’habilitats matemàtiques, Catalunya obté la desesa posició, amb una nota, 501 punts, que li atorga un suficient, una qualificació que supera en Ciències Socials i Ciutadania (503), encara que en aquesta disciplina retrocedeixi en la classificació fins a la 12a plaça. La pitjor nota correspon a la prova de coneixement del món físic (480 punts i 13a posició). Fonts de la Conselleria d’Educació van atribuir ahir els resultats al fet que en una part de la prova, idèntica per a tot Espanya, es plantejaven diferents preguntes sobre un capítol relatiu a la matèria i l’energia que a Catalunya no s’imparteix a quart de primària, sinó a cinquè o a sisè.

Juntament amb la mala classificació del País Valencià, sorprèn, d’acord amb les dades que han transcendit, la situació del País Basc, l’autonomia amb el PIB més alt per habitant, més despesa per alumne, l’índex d’abandonament escolar més baix del sistema educatiu espanyol i una alta presència de centres privats, juntament amb uns elevats índexs de formació dels pares.

A la Rioja (amb 2.900 alumnes a quart, el 0,7% d’Espanya) la segueix una altra comunitat petita, Astúries, amb 7.300 escolars (1,7%). Però l’excel·lència no és exclusiva de les autonomies menys poblades. La tercera posició és per a Castella i Lleó, comunitat amb una població mitjana (4,6%), encara que molt dispersa. Aragó va després, també amb pocs habitants i distribuïts irregularment. La ciutat de Melilla tanca el rànquing en tots els apartats.

28.000 ALUMNES / Fonts del Ministeri d’Educació van qualificar l’estudi de radiografia del rendiment escolar. La prova, realitzada a una mostra de gairebé 28.000 alumnes dels més de 431.000 que cursen el quart curs de l’ensenyament primari a tot Espanya, tenia per objecte determinar l’adquisició de competències bàsiques en comunicació lingüística, matemàtiques, interacció amb el món físic, i societat i ciutadania. També s’hi han inclòs qüestionaris per a pares i docents amb l’objectiu d’obtenir informació sobre els recursos i els processos educatius i les circumstàncies socioculturals de l’aprenentatge.

Les mateixes fonts van advertir contra «les utilitzacions parcials de les dades per part de les comunitats autònomes. L’informe té validesa quan s’estudia en conjunt, no per comunitats separades. És com si d’un examen general en treus només una pregunta», van afegir.