http://paper.avui.cat/dialeg/detail.php?id=193263

Des de fa dotze anys sóc professora en diferents centres de secundària i cada vegada és més gran la indignació que sento al veure la societat que s’està creant.

Són uns quants -per no dir pocs- els recursos que es donen i molt pocs els que els aprofiten i se’n beneficien. Ja estic farta de veure com la gent passa de tot, i quan dic la gent no només em refereixo a l’alumnat, sinó a les famílies -que, al cap i a la fi, són ells qui els eduquen-.

Des de l’àmbit de l’educació, que és la branca de què puc parlar una mica més, crec que es podrien treure tots aquests diners que a partir del mes que ve ens començaran a retallar de les nostres nòmines, d’alguna altra manera: per què, en comptes de ser nosaltres els perjudicats, no ho són els familiars d’aquells nois/es que passen de tot i que se’ls hauria de multar per assignatura suspesa? Us ben asseguro que el dèficit disminuiria notablement en poc temps. O potser no, potser les famílies estarien més al darrere del seu fill/a i començaríem a canviar notablement una societat que està perdent els seus valors. O, per exemple, per què no mirar més les rendes familiars i deixar de pagar molts transports escolars i menjadors a gent que econòmicament s’ho pot permetre i que viuen a cinc minuts del centre, deixant de banda si són de fora del municipi?

Ivet Tiana

Mata (Pla de l’Estany)