http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=706810&idseccio_PK=1021&h=

1. • 53.000 alumnes de primer i segon d’ESO participen en el programa Educat 1×1
2. •  La conselleria haurà distribuït 64.000 ordinadors abans de final de curs

Al’IES Torre del Palau de Terrassa ja no hi ha pissarres tradicionals ni guixos. Han estat substituïdes per pissarres blanques de plàstic i retoladors perquè la pols del guix pot danyar el material escolar més preat: els ordinadors. Les màquines han relegat els llibres de paper, especialment a primer d’ESO, en què els 94 alumnes aprenen les set assignatures més importants a través d’una pantalla. Ells són l’avançada d’una generació digital que ha rebut un fort impuls amb el programa Educat 1×1 de la Conselleria d’Educació. El 51% dels instituts catalans (527) ja s’han sumat a aquest pla, en el qual participen 53.375 estudiants (80.000 ho faran des del setembre) i que el mes de juny haurà distribuït prop de 64.000 ordinadors.
Carlos Hidalgo, alumne de l’IES Torre del Palau, forma part d’aquest 37% d’estudiants de primer (en el seu cas) i segon d’ESO que desenvolupen la iniciativa. «Estic aprenent molt. M’han ensenyat a seleccionar webs, a utilitzar el Power Point, a fer blocs… A més a més, les classes són més entretingudes i a vegades te’n recordes més de les coses perquè et quedes amb la imatge», explica. L’ordinador, va insistir ahir el conseller Ernest Maragall, «no ha de ser només un mer substitut de la llibreta o el llibre, sinó que ha de servir per treballar en col·lectivitat, amb interactivitat» i aprofitant les possibilitats d’internet.

AVANÇ PEDAGÒGIC / El titular d’Educació va admetre que «encara és aviat per saber com incidirà el pla en els resultats acadèmics», però va ressaltar que «pedagògicament és evident que funciona». Encara que no sense esforços. Tant de l’Administració i les editorials com de les famílies i, especialment, els docents. Perquè com diu Noelia Ortiz, una altra alumna de primer d’ESO de l’IES Torre del Palau, encara hi ha algun professor «que no sap posar l’arrova», però també és veritat que molts «intenten millorar».
Prop de 14.000 ensenyants han rebut aquest curs formació específica en tecnologies de la informació i la comunicació. I la immensa majoria ja tenen molt assumida una reflexió que va efectuar ahir Maragall: «El professor ha de ser un guia més que un transmissor de coneixements». O dit en paraules del director del Torre del Palau, Evaristo González: «Els docents han d’entendre que ja no són aquella persona que ho sap tot, sinó la que ajuda a saber, motiu pel qual és imprescindible treballar junts i que els equips directius tinguin clar que han d’estar oberts als canvis». Fins al punt que la digitalització de les aules (al juny n’hi haurà 2.000 de plenament equipades a Catalunya) no només significa la incorporació d’ordinadors a classe ni la instal·lació de línies wi-fi, altaveus, pissarres digitals interactives, taquilles per guardar les màquines, endolls per tot arreu per no tenir problemes amb les bateries… També implica refundar la forma d’impartir una matèria. Fins i tot des de la ubicació del professor, «que durant una bona estona s’ha de situar a la part de darrere de la classe per poder veure les pantalles dels alumnes», recorda González.

MECANISMES DE CONTROL / Per descomptat, a aquest mecanisme de control s’hi afegeixen els filtres que posen els centres per evitar que els estudiants entrin en determinades webs, encara que el director del Torre del Palau aposta per no coartar excessivament els moviments. I no perquè aquestes ciberbarreres alenteixin la transmissió de dades de la línia d’internet, que també passa, sinó perquè «s’ha d’educar en la llibertat i en la responsabilitat, ensenyant els estudiants a respectar la intimitat i a saber navegar per la xarxa amb ètica». Al cap i a la fi, afegeix, això és el que es troben al sortir de l’institut. A més a més, com diu una altra de les seves alumnes, Paula Menchaca, «es nota de seguida qui està mirant una web que no toca, i els que més s’entretenen són els que després ho fan pitjor en els exàmens».
Precisament, la manera d’avaluar els alumnes és una de les qüestions que més maldecaps causa en alguns centres, motiu pel qual molts segueixen fent el tradicional examen en paper. A estudiants com Noelia Ortiz, en canvi, el que més els preocupa és que «ara el volum d’informació és molt més gran». «També et pots distreure més i has de tornar a mirar-ho tot a casa», admet.
Saber descartar la informació supèrflua és, per tant, un altre dels reptes d’aquesta generació, que amb les aules digitals ha començat a «agafar el ritme d’una societat cada vegada més tecnològica», valora González, que per dissipar temors entre alguns pares, recorda: «Els nostres alumnes també tenen llibreta i estoig. Jo sóc professor de Llengua Castellana i no m’oblido que facin dictats com els que s’han fet sempre».