http://paper.avui.cat/dialeg/detail.php?id=189166
Els pares i les mares de l’Escola del Bruc estem perplexos. L’escola dels nostres fills viu en una situació de temporalitat des del 2003, l’any que van posar el primer barracó. Des d’aquell any, el nombre d’alumnes ha passat de 88 a 184. Els nostres fills actualment ja no tenen escola, tenen una pastera: els mestres ja no tenen sala de mestres, les tutories amb alumnes s’han de fer al passadís, algunes classes ja no compleixen les normatives d’espai, etc.
Ara fa set anys que l’Ajuntament i Educació van reconèixer que feia falta una escola nova. Fa set anys que es fan tràmits i informes, i ara resulta que ens diuen que encara en poden faltar dos o tres més per poder començar a construir. Actualment els nens estan atapeïts, però l’any vinent ja s’hauran d’instal·lar nous barracons en un solar a 200 metres de l’escola actual. Fins ara hem estat molt pacients, hem entès a tothom, hem respectat els processos i hem participat a trobar solucions; però ara ens adonem que no serveix de res, perquè alguns dels nostres fills hauran fet tota la seva escolarització d’infantil i primària en unes instal·lacions provisionals. Quina solució ens queda per què ens escoltin? Tallar l’autovia? La normalitat democràtica sembla que encara no ha arribat allà on les tropes franceses van arribar el 1808. Potser haurem d’agafar els tambors i pujar a Montserrat, a veure si ressonen com el del Timbaler del Bruc i ens senten des de Barcelona. Aquesta vila va poder amb l’exèrcit francès. Ens haurem de rendir ara?
Mònica Mañá Aragay
El Bruc