Cartes dels lectors
Toni de la Rosa
Badalona
Abans s’arribava a ser inspector d’educació per concurs de mèrits públic; al director l’escollia un consell escolar, i els professors d’anglès triaven els llibres de text de la seva matèria. Ara, al director l’elegeix una fosca comissió conjuntural, i abunden els inspectors que arriben a ser-ho pel sistema franquista d’estar ben relacionats. I es pot obtenir plaça definitiva en un centre pel mateix sistema de democràcia a dit, sota l’eufemisme de «concurs de llocs de treball singulars».
Els professors miren àvidament la forma d’arribar a la jubilació; els centres educatius públics s’han convertit, amb el sistema jerarquitzat del Govern, en llocs on els alumnes són només el mitjà per posar-se medalles i escalar cap a un lloc administratiu des del qual contemplar els que ens passem el dia amb el guix a la mà com uns desgraciats. Aquesta gent, que omple una crassa i macilenta administració educativa, no té com a missió buscar solucions al desastre creat per una secular política nefasta, sinó que vol saber què passarà a les pròximes eleccions i com conservar la butaca. Anem molt malament, i per saber això no necessitem veure el pròxim informe Pisa.