Si les estadístiques són fiables, l’hàbit de lectura dels escolars minva a mesura que passen els anys. Si als darrers cursos de primària la lectura ocupava el primer lloc en el rànquing de preferències d’un determinat grup d’alumnes, a segon d’ESO els llibres queden relegats pels amics, internet i l’esport. Les dades confirmen el fracàs escolar amb l’abandonament dels estudis abans dels 16 anys; dit d’una altra manera, el 30% dels alumnes no acaben l’ensenyament secundari. ¿Quina relació hi ha entre el nivell de cultura i l’aprenentatge a través de la lectura? Les claus estan en la motivació, l’estímul, l’esforç i els hàbits de treball.
La tecnologia digital està envaint la cultura en tots els àmbits, tant en el col·legi com a casa. Aquest és un factor positiu, sempre que hi hagi un equilibri entre el món virtual i el món real. En informàtica, comunicació i imatge, tot canvia vertiginosament, ja que l’efectivitat i la immediatesa de la màquina substitueixen la reflexió pausada. Davant d’aquesta situació, la família ha de ser el primer motor lector infantil. L’exemple és el millor mestre. ¿Quants llibres, diaris i revistes entren habitualment a cada casa? ¿Els fills veuen llegir els seus pares?
L’escola ha perdut de vista la lectura i les seves tècniques. Ha passat a millor vida la creativitat; ja no hi ha revistes escolars, ni concursos literaris. I les biblioteques muten la seva funció essencial; ara són centres on els nois van a escoltar música i veure vídeos. L’abús de l’ordinador allunya els estudiants de les prestatgeries: la tècnica del copiar i enganxar desplaça el rigor crític. L’electrònica agilitza la presentació d’un text, però no llegeix ni comprèn per nosaltres.