25/02/10 – SÍLVIA LLORENTE. TORRELLES DE LLOBREGAT (BAIX LLOBREGAT)
La meva filla, d’onze anys, el curs vinent haurà de fer cada dia uns quants quilòmetres, de casa a l’institut i de l’institut a casa, per una carretera difícil i amb alta accidentalitat. La meva filla i dos centenars més de nois i noies del poble. Un poble, Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), que ha comès l’error de trobar-se al final d’aquesta carretera que ens porta a Sant Vicenç dels Horts. A Torrelles no tenim institut i a Sant Vicenç en tenen dos. Vells i atrotinats, planificats per a la meitat dels alumnes que reben, amb deficiències estructurals, amb barracons, etcètera. I massificats.
Però, ben «apretadets», encara hi caben una dotzena d’infants, ens han dit des del Departament d’Educació. I, mentre hi «càpiguen», ens va fer saber el senyor Maragall el passat 10 de febrer –data que deu recordar–, no pensen fer res per resoldre aquesta situació. Potser no era el seu millor dia, tal com ell mateix reconeix admetent que rectificar és de savis. Per això, goso demanar-li que rectifiqui: que faci possible que, el curs vinent, els infants de Torrelles (que no s’han vist beneficiats per cap dels més de 100 centres que el departament diu que ha fet o renovat –2 per setmana–), puguin fer l’ESO al seu poble. Cosa que, com el mateix departament promou, afavoriria la integració a l’entorn social, cultural i sociolingüístic i, al mateix temps, contribuiria a millorar la conciliació familiar. Agraïda per l’atenció, interès i consegüent reflexió que estic segura que concedirà a aquesta justa reivindicació.