El ministre d’Educació ha obert el debat sobre la possibilitat d’ampliar l’ensenyament obligatori fins als divuit anys, i a mi em sona a una altra argúcia més per intentar reduir les xifres d’atur. Fa 20 anys, en uns moments d’altíssim atur juvenil i amb el PSOE en el poder, es va elevar l’ensenyament obligatori dels 14 als 16 anys. Encara que la proposta pot servir com a exercici acadèmic per a la discussió dels experts, Ángel Gabilondo actua ara com a màxim responsable del ministeri i hauria de concretar com més aviat millor el contingut d’aquesta sorprenent iniciativa. Hi ha massa problemes pendents en el sistema educatiu espanyol, inclosos alguns de tan greus com la qualitat de l’ensenyament, el fracàs escolar o la violència a les aules, si no motivats, sí facilitats per la LOE.

No és estrany que la comunitat escolar hagi reaccionat amb escepticisme i també amb rebuig davant la proposta ministerial. Ni les famílies espanyoles ni els centres educatius, ja siguin públics, concertats o privats, estan en condicions d’afrontar un repte els resultats del qual disten molt d’estar garantits. Fins i tot hi ha qui opina que es tracta d’una nova ocurrència de l’executiu per distreure l’atenció o que la finalitat última és maquillar les dades de l’atur en retardar la incorporació dels joves al mercat laboral.

Xus D. Madrid