El ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, ha proposat aquest dimecres que els canvis en la legislació sobre l’educació requereixin dos terços de suport parlamentari per garantir que es fan amb l’acord dels dos partits majoritaris i tinguin, per tant, “estabilitat” normativa.

Així, els canvis normatius que derivin del Pacte Social i Polític per l’Educació presentat en la conferència sectorial d’Educació d’aquest dimecres hauran de realitzar-se amb aquest procediment.

Aquest document conté un centenar de mesures que seran analitzades pels consellers autonòmics. D’entre elles, se suggereix que l’últim any de l’ESO tingui un caràcter “orientatiu” de cara a dos perfils d’estudis postobligatoris, un per Batxillerat i l’altre per Formació Professional (FP) de grau mitjà.

Gabilondo també ha demanat que entre Batxillerat i FP s’estableixin “convalidacions recíproques” per facilitar el canvi d’opció als alumnes que ho vulguin, i que es faci una consulta externa a sisè de Primària i tercer d’ESO “de caràcter formador i orientador” que permeti comparar els resultats entre les diferents regions.

Llengua
D’altra banda, el ministre d’Educació no ha considerat imprescindible incloure cap punt on es garanteixi l’ensenyament en castellà i ha dit que no troba en la Llei d’Educació Catalana “cap obstacle per ser compatible amb les nostres propostes”.

Finalment, ha demanat a les diferents regions que facin un esforç pressupostari de cara a aconseguir que el percentatge del PIB que l’Estat espanyol destina a l’educació –xifrat actualment en el 4,92%–, s’incrementi fins arribar en el 2020 als nivells de la resta de països desenvolupats de la UE.

Cap a final de febrer, un cop els consellers hagin analitzat totes les propostes, es presentarà un nou text a debatre en la propera conferencia sectorial.