Aquesta setmana ens ha deixat un dels professors universitaris d’història de més prestigi d’aquest país, el catedràtic i doctor en Història Contemporània Pere Anguera. Tal com recordava aquesta setmana un article a La Vanguardia, Anguera “va aprofundir en allò local i resultà universal. Va rematar els seus documentats treballs amb originals interpretacions”. I com també va destacar, aquest dijous, al Punt, el periodista Gerard Gort “Pere Anguera és un d’aquests insubstituïbles que marquen època. I ho és per moltes raons: pel mestratge, per l’excel·lència i el rigor, per una capacitat de treball inigualable i pel seu exemple de compromís cívic”.

Ens quedarà el seu saber: en aquells que el van tenir de professor i que el van rebre a través de la seva docència directa i els qui no, a través dels seus múltiples escrits: una quarantena de llibres i centenars d’articles.

Des d’aquí, des d’un món per educar, volem donar-li també el nostre humil i discret adéu, dedicant-li aquest petit editorial d’avui. Fins sempre.