El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tallat de soca-rel la polèmica atiada des de fa anys per l’associació Convivència Cívica Catalana contra la suposada discriminació dels pares que volen que els seus fills rebin els primers ensenyaments en castellà en no figurar en l’imprès de preinscripció escolar una casella que inclogui la pregunta sobre la llengua habitual dels nens.

En una sentència amb data de 12 de novembre a la qual ha tingut accés l’AVUI, el TSJC desestima un recurs contenciós administratiu presentat pel pare d’una escola concertada de Barcelona contra una resolució del departament d’Educació que va denegar-li que se li facilités el formulari oficial amb la pregunta en qüestió per a la preinscripció del curs 2007-2008. El demandant ha presentat un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.

Imprès correcte
El TSJC dóna la raó a la conselleria en considerar que l’imprès actual, on es pregunta per les llengües que entén l’alumne, ja garanteix l’exercici d’aquest dret perquè inclou una nota a peu de pàgina en el mateix formulari on es detalla que els pares que vulguin que els seus fills rebin els primers ensenyaments en llengua castellana ho han de sol·licitar a la direcció del centre un cop formalitzada la matrícula.

En la petició traslladada a Educació i en la demanda posterior, el recurrent, pare de dos nens de 4 i 6 anys, reclamava també que els seus fills rebessin l’ensenyament en castellà, que s’introduís aquesta llengua com a vehicular i que totes les comunicacions, circulars i altra documentació que els enviés el centre o la conselleria fossin en llengua castellana.

El demandant qualificava d'”aberrant”, “discriminatori” i fins i tot “humiliant” el sistema d’atenció individualitzada que fa servir l’administració perquè els nens d’entre 3 i 7 anys puguin rebre els primers ensenyaments en castellà a petició de les famílies. Amb aquests arguments invocava també la “il·legalitat” de la resolució de juliol de 2007 de la conselleria que dóna instruccions per a l’organització dels centres, alhora que plantejava la inconstitucionalitat de la llei de política lingüística que recull que el català és la llengua vehicular de l’ensenyament.