La tecnologia ja ha accedit a l’escola per la porta principal. No és el mateix fer ús d’ordinadors a la coneguda aula d’Informàtica que hi ha en tots els centres educatius, que treballar les matèries amb un llibre de text en format digital. Aquest curs ha començat un procés que es promet imparable i en pocs anys es voldrà implantat a tots els cursos i a tots els centres. Els llibres digitals ja han aterrat al primer curs de l’ESO, amb cert retard per problemes tècnics, en mans d’uns 6.000 estudiants que acaben de començar la secundària a 56 centres públics i 14 concertats.

Els alumnes diuen que «els agraden més les classes, són més entretingudes, estan més motivats, i aprenen més» i el professorat comprova diàriament que «estan més atents, centrats en les tasques, treballen més, hi ha més col·laboració entre ells i hi ha un nombre més gran d’estudiants que fan els deures».

No hi ha inconvenients? Sí, també n’hi ha, com en tots els inicis: Els docents que participen en aquest projecte diuen que preparar les classes suposa més temps i també crea inseguretat, ja que el professor està acostumat a fer-ho d’una altra manera; després hi ha la dependència de «factors externs», els problemes amb Internet són les dificultats tècniques amb què s’han trobat la majoria dels instituts que s’han acollit al Pla 1×1; i que només una editorial, la ‘digital.text’ ha adaptat els continguts de totes les assignatures al format digital i, per tant, no hi ha possibilitat de triar entre diferents materials. Per cert, sense comptar amb els errors de contingut, per exemple en exercicis de Matemàtiques, que s’han descobert.

Hem volgut mirar-nos de prop aquest nou recurs, que preguem que no sigui l’únic a les aules.

              Posar-s’hi en contra és inútil, poc pràctic i gens constructiu quan se sap que la tecnologia ens ofereix molts avantatges. Tot i així, fins fa poc els inspectors ens recomanaven que la claror del dia entrés per la finestra de l’aula, ara, amb els llibres digitals han d’estar abaixades perquè la pantalla es vegi millor… Fins ara ens deien que gaire estona davant de la pantalla d’un ordinador no era bo per la vista… Ara, matí i tarda, a l’institut i el vespre  per fer deures o per oci; d’altra banda, cada any rebem un taller de tutoria en què ens recorden la bona postura corporal per seure, i ara amb el netbook, un ordinador de petites dimensions, sembla que serà més difícil mantenir una esquena dreta…

              Segur que tot això s’anirà solventant a mesura que el Pojecte 1×1 de llibres digitals es consolidi. Així ho desitgem.