L’editorial de Tate Pallarès del 14 de novembre de 2009
Suposo que us heu adonat que l’Educació està viva. Si més no, fixem-nos en aquesta setmana. El dilluns, als centres d’Educació Secundària, es realitzaven les proves diagnòstiques de 3r d’ESO que la Generalitat demana per fer-ne una anàlisi externa. Les proves de Primària ja es van dur a terme la setmana passada.
El mateix vespre se celebrava la Primera Nit de l’Educació, una festa en què s’entregaven els Premis Catalunya d’Educació i diversos premis a alumnes de tot Catalunya. Per cert, del meu institut, també rebia un Premi d’Oratòria de diferents llengües l’alumna de Batxillerat Patrícia León. Aprofitem per felicitar-la des d’aquí.
El dijous el secretari de Polítiques Educatives, Francesc Colomé, feia unes declaracions en què afirmava que amb el decret de direccions, que el Departament preveu aprovar ‘aquest mateix curs’, amb paraules textuals ‘ha de quedar clar que el director és el cap de personal i, per tant, podrà sancionar i posar faltes als professors’. A més, amb l’aprovació d’aquest decret es pretén estimular que els directors ‘acreditin una formació específica’ o ‘puguin proposar les plantilles del seu centre’, entre d’altres novetats.
Amb tota aquesta dosi educativa setmanal, ara em seria molt fàcil posar-me a comentar, amb la crítica pertinent, totes aquestes mesures: de les proves diagnòstiques podria preguntar-me per la seva utilitat, desitgem que sigui per rebaixar el 30% de fracàs escolar evident. Podria dir, a propòsit del nou rang de directors, que aviat veurem com l’amiguisme o l’arbitrarietat s’immiscuirà o interferirà en els centres educatius.
Però no. No entraré en la crítica sinó que us proposo que ens quedem amb un altre episodi d’aquesta setmana: centrem-nos en els joves de 18 a 24 anys que van participar, dimecres, en el programa de debat Banda Ampla a Tv3. Ja poden ploure reformes, canvis o manifestacions… que el jovent que vam poder sentir en aquell programa ens recorden que ells es fan grans, malgrat tot i tots, i demostren tenir més sentit comú que alguns sistemes educatius i, fins i tot, més sentit comú que molts adults.