L’admiració i l’estimació de la població sahrauí creix a mesura que trepitgem una vegada i una altra la seva sorra.

En pocs dies hauríem de tornar a ser allí… i no podrà ser, perquè els bàrbars titellaires d’aquest món, que és també el nostre, juguen un cop més a fer la guerra. Mentres ells, el poble saharaui, i nosaltres resistim pacíficament a dècades d’opressió i empresonament a l’exili. No trepitjarem la sorra ara, però no podem callar.

I ells “escoltaran, de nou, l’alè del mar guardat en la memòria dels seus vells a lloms d’una esperança galopant”.