Monthly Archives: juliol 2009

TinEye, un cercador d’imatges diferent

Al interessantíssim bloc de “L’home dibuixat” descobreixo una ressenya que parla de l’existència de TinEye, un cercador d’imatges que funciona quasi al revés de la majoria de cercadors d’imatges. M’explico: aquí no poses una paraula i el cercador busca les possibles imatges relacionades, sinó que tu poses la imatge i TinEye fa dues coses: busca quines webs l’estan fent servir i si hi ha altres imatges iguals de major o menor resolució. De fet, és un servei molt interessant, no us sembla?

Jo he fet la prova amb una imatge clàssica de la web 2.0 que he trobat buscant “web 2.0” al cercador d’imatges de Google. M’he apuntat l’adreça de la imatge i l’he passat a TinEye. El resultat ha estat que TinEye ha trobat 132 webs que utilitzen la imatge, i ara disposo de la mateixa imatge en diferents resolucions (algunes de major i d’altres de menor resolució a la que jo he trobat a Google).

Extreta de http://www.thomevincent.com

Extreta de http://www.thomevincent.com

Així, doncs, dues utilitats fonamentals que jo veig al servei:

(1) Trobar diferents versions d’una imatge (en diferents resolucions), sigui una imatge que tinguis al disc dur o que trobis a Internet.

(2) Localitzar les diferents pàgines que utilitzen una imatge (que guardes al disc dur o que trobes a Internet) i així poder consultar els continguts relacionats amb aquesta.

p.d. 12/08/2009 Avui he descarregat unes imatges que m’interessaven al disc dur de l’ordinador. Després he fet servir TinEye per buscar si existien versions de més resolució… i alguna he trobat.

El valor de la lectura

Ho citava Manuel de Oliveira en una entrevista que apareixia en XLSemanal.

Un professor decideix visitar a un alumne al col·legi major perquè s’adorm a les seves classes. Quan obre la porta es troba una habitació plena de llibres per tot arreu i comenta:

“Ara ja sé perquè t’adorms a les meves classes”.
I l’alumne respon:
“És que, llegint, mai em sento sol“.

Delicious, gestor social de marcadors

En un article publicat a Zonatic-n sobre els marcadors socials (“social bookmarking”) o gestors de pàgines web favorites, descobreixo fa un parell d’anys les possibilitats enormes de Delicious.


Fa un parell d’anys que el faig servir i ja no tinc el problema de no saber en quin ordinador vaig guardar aquella pàgina que vaig descobrir per casualitat. De fet, tinc totes les pàgines que m’agraden gravades en el mateix lloc i, a més, puc accedir al llistat -jo i tothom qui vulgui- des de qualsevol ordinador. Com veieu és un gran invent. Però aquí no queda tot… Les etiquetes, el compartir els llistats, la part social d’aquest servei 2.0 és increïble perquè permet la transmissió de coneixement entre persones amb molta facilitat. I aquestes persones poden ser professors… o alumnes…

Si feu una ullada a l’article original podeu obtenir un munt de material i vincles per introduir-se en aquest món i entendre les possibilitats que ofereix. Jo he fet una ullada i us he fet una selecció de part del material.

Per exemple, no deixeu de veure la presentació en vídeo que fan en Commoncraft sobre les possibilitats d’aquest tipus de serveis en línia (en el lloc original podeu escollir la versió traduïda en castellà, si així ho preferiu).

També podeu consultar una presentació creada per Isidre Vidal que explica com fer un compte amb Delicious. I finalment us aconsello dos articles més que us poden donar idees de com aplicar Delicious en el camp educatiu, sobretot a l’hora de buscar i compartir recursos: el primer publicat a Consumer.es titulat “Del.icio.us: los favoritos de todos” i el segon publicat a FAQOFF “Del.icio.us. Guarda y comparte tus enlaces favoritos“.

EmailMeForm

Fa un temps vaig descobrir al bloc PizcosBlog dues entrades parlant de l’aplicació Email Me Form.



Ho provo i em convenç.

Abans d’EmailMeForm:
Quan algú volia enviar un correu, després del clic corresponent s’obria el programa específic per correu electrònic (tipus Outlook).

Amb EmailMeForm:
Ja no passa això. S’obre una plantilla en línia i ja es pot escriure.

És fàcil. Et registres i configures una plantilla per enviar un correu electrònic. Tots els passos són intuitius, però si segueixes els passos que es comenten a PizcosBlog és tot més fàcil.
Quan la plantilla ja està feta, et donen el codi HTML que pots afegir a la teva plantilla com fa PizcosBlog o el pots afegir com un element HTML en el menú de gadgets.


Sigui com sigui, guanyem en comoditat i utilitat. I és útil. Per exemple, ho podem afegir als blocs escolars per a que els alumnes ens enviin correus no relacionats amb les entrades. Fantàstic!

Les llicències i els drets d’autor (I)

Fa un parell d’anys vaig llegir a Octeto 2.0, el canal digital de Tecnología Educativa de la Universitat Jaume I de Castelló una noticia sobre l’aparició d’una nova llicència per a continguts educatius oberts: l’Open Education Licence. Segurament moltes coses hauran canviat des de llavors, però igualment m’interessa deixar constància aquí de la problemàtica.

El tema de les llicències és un tema molt important –i pel que sembla, controvertit –  perquè és necessari saber quins materials estan protegits i quins no, per a poder utilitzar-los d’una manera o una altra. Intueixo que si el que trobéssim a la xarxa s’utilitzés de manera correcta  – i per a un ús estrictament educatiu – la cosa no tindria una repercussió tan vital, però pel que crec entendre hi ha qui pretén fer negoci. Un exemple: vaig llegir fa un temps que els llibres de text incloïen material en línia sense cap mena de permís i, en aquest cas concret, els llibres de text són també un negoci.

En un curs d’estiu de iEARN-Pangea de fa un parell d’anys em van aconsellar que era important conèixer com funcionen aquestes llicències i què es pot i què no es pot fer en conseqüència amb el material cobert per cadascuna. En el meu cas concret – i suposo que el de la majoria dels qui llegiu aquestes línies – no busco el negoci quan copio d’altres, sinó més aviat lo contrari: aprendre i millorar.

Així, doncs, em comprometo a buscar informació de les llicències més comuns en el  nostre camp i treure’n l’entrellat de tot plegat…

L’exemple d’Odón de Buen

A l’agost del 2007 vaig descobrir un article que parlava sobre Odón de Buen y del Cos (1863-1945), el fundador de l’oceanografia espanyola. A l’article original es pot llegir una biografia i ofereixen altres fonts de consulta addicionals. Llavors em van sorprendre un parell de coses i encara avui trobo que són vàlides.

Fou catedràtic de Ciències Naturals a la Universitat de Barcelona, on el van expulsar l’any 1896 per explicar a Darwin. Increïble, oi? Les idees evolucionistes no eren llavors tan acceptades com ara. Cal ésser valent!

Odón de Buen. Imatge extreta de http://dieumsnh.qfb.umich.mx/

Odón de Buen. Imatge extreta de http://dieumsnh.qfb.umich.mx/

Especialment fou un professor absolutament revolucionari en la seva concepció de l’ensenyament de les ciències naturals, especialment en el que es refereix a la formació pràctica ja que, a més de les habituals “pràctiques” de laboratori, donava molt valor a les excursions d’observació i estudi en la pròpia naturalesa, on els alumnes podien observar als éssers vius en el seu medi i no només conservats en formol o dissecats en museus. Prova de la seva manera de fer és la resposta que va donar l’any 1923 a un periodista que preguntà si eren necessàries les “pràctiques” i les excursions en l’ensenyament universitari. D. Odón va respondre:

“A les Ciències Naturals és fonamental. No entenc l’estudi de la natura envoltat de quatre parets o falsificada en col·leccions uniformes on l’exemplar ho és tot. En el camp, les agrupacions dels éssers vius reflecteixen les grans lleis naturals, com l’agrupació de lletres en paraules o les paraules en oracions reflecteixen el pensament que les dictamina. Estudiar la Història Natural en els museus és com estudiar la literatura en els diccionaris.”

Paraules plenes de saviesa, sens dubte, i ben aplicables avui dia. Així que, a explicar com Odón mana (perdó, com Déu mana)!

Voki i Photoface, per crear avatars

A molts blocs ja es poden veure avatars -és a dir, representacions virtuals de nosaltres- creats a Voki.
Jo n’he fet servir un parell i us asseguro que als alumnes els agraden. La primera vegada que vaig llegir sobre aquests personatges virtuals fou al bloc “Arran de pupitre“.

Get a Voki now!


No puc dir més que ¡són una passada! Les possibilitats didàctiques i de motivació són enormes i molt variades… m’agrada molt! A més, es poden personalitzar molt i, fins i tot, els podem posar la nostra pròpia veu o unes pregravades amb l’accent que vulguem… Tot l’entorn em sembla força intuïtiu i us proposa crear avatars a mesura que aneu personalitzant seqüencialment l’aspecte físic, la roba, el que diu, el fons de la imatge… si proveu, però, i teniu dubtes, no dubteu en preguntar!

Aquí teniu un tutorial, però, que us ajudarà a sentir-vos més còmodes en el procés…  Si no ho heu fet encara, feu clic al reproductor i sentireu què té a dir-vos el Joel virtual.

p.d. Ara he conegut també l’existència de Photoface, per aconseguir el mateix d’una manera una mica diferent.

Com ha de ser el professor guerrer

En l’espai de vídeos de Klaustre que ja us he comentat diverses vegades, he trobat aquest sobre competència docent molt interessant. Fent un paral·lelisme amb el model de guerrer de la llum proposat per Paulo Coelho, parla del que ha de tenir un professor guerrer…

Ja us avanço que les característiques que ha de tenir, és a dir, que hem de mostrar són -entre d’altres- motivació, perseverança, pensar en positiu, seguretat, esforç, cooperació, amistat, esperit de lluita, creativitat, confiança, valentia, empatia, companyerisme, cooperació, solidaritat… un bon ventall, oi?

A mi la frase que més m’agrada – i que implica moltes coses – és una que diu:

“El guerrer mira el futur als ulls”


Encuentra más vídeos como este en Espurna

Què ens ofereix la web 2.0

Per conéixer un ventall general del que ens pot oferir la web 2.0, existeix un vídeo que (tot i tenir ja un parell d’anys) fa un resum fantàstic del que és i de les possibilitats d’aplicació en el món educatiu…. de fet, però, fins i tot ja es queda curt… la primera vegada que el vaig veure fou a Educastur, el portal de la “Consejería de Educación del Principado de Asturias”, un dels referents en informació de l’adaptació de les noves tecnologies a l’aula.

La mateixa pàgina on el vaig veure ofereix el contingut del vídeo en format pdf, fantàstic -crec jo- per una reflexió en un claustre de professors i per una persona interessada en el tema. En el vídeo ens introdueixen en la filosofia i algunes de les moltíssimes ja aplicacions que podem utilitzar i ens introdueixen en terminologia específica com folksonomia o mashup.

Tal com ens diuen al vídeo:

“Benvinguts a la web 2.0, la web social, on la web de les dades passa a ser la web de les persones”

Per acabar un parell de reflexions extretes del vídeo…

“Com es pot veure, en tots aquests serveis de web 2.0 el protagonista és l’usuari que comparteix. Aquest component de socialització és la gran aportació de la web 2.o i la seva força: la suma d’esforços individuals dóna lloc a una xarxa de coneixement compartit, i quantes més persones comparteixin més utilitat tindran els recursos oferts”.

“Com afecta la web 2.0 l’ambient educatiu? Està clar que la filosofia de la xarxa 2.0 es basa en el component social i potencia la comunicació, la col·laboració i el intercanvi d’informació. Si la docència, i el procès d’ensenyament i d’aprenentatge es basen en la comunicació, seria absurd no aprofitar la potència i les possibilitats de la web per desenvolupar valors de participació, colaboració i construcció col·lectiva del coneixement”.

Com vaig descobrir la web 2.0

Fa dos anys vaig dedicar el meu temps de formació d’estiu a un curs introductori virtual d’un generador i gestor d’activitats educatives anomenat QUIA.

Deixant de banda tot el que vaig aprendre en ell, durant aquells dies vam conversar i reflexionar sobre un bon ventall de qüestions… que em van portar a plantejar-me coses per primera vegada… i a escoltar vocabulari nou que no havia sentit abans… poc temps després vaig descobrir tot un món nou que vaig acabar identificant com el de la web 2.0.

Imatge de Planeta Web 2.0

Imatge de Planeta Web 2.0

En els darrer dies del curs i setmanes posteriors vaig iniciar un camí de descobriment de persones, blocs, associacions, xarxes de coneixement, recursos, etc que sota les etiquetes de web 2.0 i educació m’han portat a emocionar-me amb un món màgic, tecnològic i social que obre les seves portes a qualsevol que vol implicar-se i formar-ne part. I que, a més, ens ofereix  un ventall d’eines fantàstiques per a la nostra tasca d’educadors.

Ja fa, doncs, uns mesos que un gran nombre de persones, noms, terminologia, conceptes, aplicacions, etc. resonen dins del meu cap… i, per això, en bona part, el sentit d’aquest bloc.

És d’agraïts reconèixer la tasca dels professors d’aquell curs de QUIA, Jordi Arderiu i Ramon Barlam, i de la xarxa iEARN-PANGEA, perquè van aconseguir que la porta s’acabés d’obrir cap a aquest fantàstic món ple de possibilitats.