Tag Archives: Innovació

PDF-to-EXCEL, eina en línia.

T’arriba a les mans un article en format pdf i descobreixes en el seu contingut una taula que et sembla molt interessant per treballar unes dades o per fer uns gràfics tu o els teus alumnes.

Fins fa poc, com que no teníem la taula original… o passavem les dades prèviament o no podíem fer res de res… ara ja podem amb una fantàstica eina en línia anomenada PDF-to-EXCEL. Afegeixes l’article en format pdf, ella selecciona les taules de la resta del contingut i les afegeix separadament cadascuna en una pàgina diferent d’un arxiu en format Excel que t’envien en pocs minuts per correu electrònic. Ràpid, senzill i fabulós en resultats.

PDF to EXCEL

PDF to EXCEL

Jo ho he provat amb un arxiu pdf de quaranta-i-pico pàgines i correcte. Recordeu que podem obrir aquests fitxers en OpenOffice, així que és una eina que podem utilitzar els que fem servir també el programari de codi lliure.

Ara ja no tenim cap excusa per explotar nosaltres o els nostres alumnes les dades que ens arriben… Eina descoberta en Digizen.

FlashVortex, material flash 2.0

He estat provant una eina 2.0 que vaig descobrir aquí.

FLASHVORTEX és una fantàstica eina per crear amb certa facilitat texts animats, menús i banners en Flash, que veig molt útil per millorar l’aspecte visual de pàgines web, blocs, wikis, moodles…

Extreta de websitealbum.com

Extreta de websitealbum.com

Hi ha un punt de plantilles diferents i en cada plantilla es poden modificar un bon grapat de coses. També el programa et permet veure el que han fet altres i començar el teu a partir de qualsevol d’aquests. Al final t’ofereix un codi embed (que no he aconseguit que funcioni amb WordPress fins ara, però que sí ho fa amb Blogger; segurament no deu donar problemes amb una web clàssica).

Per acabar, trobo una mica molest el lloc que ocupa el seu nom a tots els objectes creats amb la versió gratuita. Pot desaparéixer amb una creueta en  la versió de pagament (econòmica, això sí).

Us deixo un parell d’exemples creats per a mi aquí.

TinEye, un cercador d’imatges diferent

Al interessantíssim bloc de “L’home dibuixat” descobreixo una ressenya que parla de l’existència de TinEye, un cercador d’imatges que funciona quasi al revés de la majoria de cercadors d’imatges. M’explico: aquí no poses una paraula i el cercador busca les possibles imatges relacionades, sinó que tu poses la imatge i TinEye fa dues coses: busca quines webs l’estan fent servir i si hi ha altres imatges iguals de major o menor resolució. De fet, és un servei molt interessant, no us sembla?

Jo he fet la prova amb una imatge clàssica de la web 2.0 que he trobat buscant “web 2.0” al cercador d’imatges de Google. M’he apuntat l’adreça de la imatge i l’he passat a TinEye. El resultat ha estat que TinEye ha trobat 132 webs que utilitzen la imatge, i ara disposo de la mateixa imatge en diferents resolucions (algunes de major i d’altres de menor resolució a la que jo he trobat a Google).

Extreta de http://www.thomevincent.com

Extreta de http://www.thomevincent.com

Així, doncs, dues utilitats fonamentals que jo veig al servei:

(1) Trobar diferents versions d’una imatge (en diferents resolucions), sigui una imatge que tinguis al disc dur o que trobis a Internet.

(2) Localitzar les diferents pàgines que utilitzen una imatge (que guardes al disc dur o que trobes a Internet) i així poder consultar els continguts relacionats amb aquesta.

p.d. 12/08/2009 Avui he descarregat unes imatges que m’interessaven al disc dur de l’ordinador. Després he fet servir TinEye per buscar si existien versions de més resolució… i alguna he trobat.

Delicious, gestor social de marcadors

En un article publicat a Zonatic-n sobre els marcadors socials (“social bookmarking”) o gestors de pàgines web favorites, descobreixo fa un parell d’anys les possibilitats enormes de Delicious.


Fa un parell d’anys que el faig servir i ja no tinc el problema de no saber en quin ordinador vaig guardar aquella pàgina que vaig descobrir per casualitat. De fet, tinc totes les pàgines que m’agraden gravades en el mateix lloc i, a més, puc accedir al llistat -jo i tothom qui vulgui- des de qualsevol ordinador. Com veieu és un gran invent. Però aquí no queda tot… Les etiquetes, el compartir els llistats, la part social d’aquest servei 2.0 és increïble perquè permet la transmissió de coneixement entre persones amb molta facilitat. I aquestes persones poden ser professors… o alumnes…

Si feu una ullada a l’article original podeu obtenir un munt de material i vincles per introduir-se en aquest món i entendre les possibilitats que ofereix. Jo he fet una ullada i us he fet una selecció de part del material.

Per exemple, no deixeu de veure la presentació en vídeo que fan en Commoncraft sobre les possibilitats d’aquest tipus de serveis en línia (en el lloc original podeu escollir la versió traduïda en castellà, si així ho preferiu).

També podeu consultar una presentació creada per Isidre Vidal que explica com fer un compte amb Delicious. I finalment us aconsello dos articles més que us poden donar idees de com aplicar Delicious en el camp educatiu, sobretot a l’hora de buscar i compartir recursos: el primer publicat a Consumer.es titulat “Del.icio.us: los favoritos de todos” i el segon publicat a FAQOFF “Del.icio.us. Guarda y comparte tus enlaces favoritos“.

EmailMeForm

Fa un temps vaig descobrir al bloc PizcosBlog dues entrades parlant de l’aplicació Email Me Form.



Ho provo i em convenç.

Abans d’EmailMeForm:
Quan algú volia enviar un correu, després del clic corresponent s’obria el programa específic per correu electrònic (tipus Outlook).

Amb EmailMeForm:
Ja no passa això. S’obre una plantilla en línia i ja es pot escriure.

És fàcil. Et registres i configures una plantilla per enviar un correu electrònic. Tots els passos són intuitius, però si segueixes els passos que es comenten a PizcosBlog és tot més fàcil.
Quan la plantilla ja està feta, et donen el codi HTML que pots afegir a la teva plantilla com fa PizcosBlog o el pots afegir com un element HTML en el menú de gadgets.


Sigui com sigui, guanyem en comoditat i utilitat. I és útil. Per exemple, ho podem afegir als blocs escolars per a que els alumnes ens enviin correus no relacionats amb les entrades. Fantàstic!

L’exemple d’Odón de Buen

A l’agost del 2007 vaig descobrir un article que parlava sobre Odón de Buen y del Cos (1863-1945), el fundador de l’oceanografia espanyola. A l’article original es pot llegir una biografia i ofereixen altres fonts de consulta addicionals. Llavors em van sorprendre un parell de coses i encara avui trobo que són vàlides.

Fou catedràtic de Ciències Naturals a la Universitat de Barcelona, on el van expulsar l’any 1896 per explicar a Darwin. Increïble, oi? Les idees evolucionistes no eren llavors tan acceptades com ara. Cal ésser valent!

Odón de Buen. Imatge extreta de http://dieumsnh.qfb.umich.mx/

Odón de Buen. Imatge extreta de http://dieumsnh.qfb.umich.mx/

Especialment fou un professor absolutament revolucionari en la seva concepció de l’ensenyament de les ciències naturals, especialment en el que es refereix a la formació pràctica ja que, a més de les habituals “pràctiques” de laboratori, donava molt valor a les excursions d’observació i estudi en la pròpia naturalesa, on els alumnes podien observar als éssers vius en el seu medi i no només conservats en formol o dissecats en museus. Prova de la seva manera de fer és la resposta que va donar l’any 1923 a un periodista que preguntà si eren necessàries les “pràctiques” i les excursions en l’ensenyament universitari. D. Odón va respondre:

“A les Ciències Naturals és fonamental. No entenc l’estudi de la natura envoltat de quatre parets o falsificada en col·leccions uniformes on l’exemplar ho és tot. En el camp, les agrupacions dels éssers vius reflecteixen les grans lleis naturals, com l’agrupació de lletres en paraules o les paraules en oracions reflecteixen el pensament que les dictamina. Estudiar la Història Natural en els museus és com estudiar la literatura en els diccionaris.”

Paraules plenes de saviesa, sens dubte, i ben aplicables avui dia. Així que, a explicar com Odón mana (perdó, com Déu mana)!

Voki i Photoface, per crear avatars

A molts blocs ja es poden veure avatars -és a dir, representacions virtuals de nosaltres- creats a Voki.
Jo n’he fet servir un parell i us asseguro que als alumnes els agraden. La primera vegada que vaig llegir sobre aquests personatges virtuals fou al bloc “Arran de pupitre“.

Get a Voki now!


No puc dir més que ¡són una passada! Les possibilitats didàctiques i de motivació són enormes i molt variades… m’agrada molt! A més, es poden personalitzar molt i, fins i tot, els podem posar la nostra pròpia veu o unes pregravades amb l’accent que vulguem… Tot l’entorn em sembla força intuïtiu i us proposa crear avatars a mesura que aneu personalitzant seqüencialment l’aspecte físic, la roba, el que diu, el fons de la imatge… si proveu, però, i teniu dubtes, no dubteu en preguntar!

Aquí teniu un tutorial, però, que us ajudarà a sentir-vos més còmodes en el procés…  Si no ho heu fet encara, feu clic al reproductor i sentireu què té a dir-vos el Joel virtual.

p.d. Ara he conegut també l’existència de Photoface, per aconseguir el mateix d’una manera una mica diferent.

Què ens ofereix la web 2.0

Per conéixer un ventall general del que ens pot oferir la web 2.0, existeix un vídeo que (tot i tenir ja un parell d’anys) fa un resum fantàstic del que és i de les possibilitats d’aplicació en el món educatiu…. de fet, però, fins i tot ja es queda curt… la primera vegada que el vaig veure fou a Educastur, el portal de la “Consejería de Educación del Principado de Asturias”, un dels referents en informació de l’adaptació de les noves tecnologies a l’aula.

La mateixa pàgina on el vaig veure ofereix el contingut del vídeo en format pdf, fantàstic -crec jo- per una reflexió en un claustre de professors i per una persona interessada en el tema. En el vídeo ens introdueixen en la filosofia i algunes de les moltíssimes ja aplicacions que podem utilitzar i ens introdueixen en terminologia específica com folksonomia o mashup.

Tal com ens diuen al vídeo:

“Benvinguts a la web 2.0, la web social, on la web de les dades passa a ser la web de les persones”

Per acabar un parell de reflexions extretes del vídeo…

“Com es pot veure, en tots aquests serveis de web 2.0 el protagonista és l’usuari que comparteix. Aquest component de socialització és la gran aportació de la web 2.o i la seva força: la suma d’esforços individuals dóna lloc a una xarxa de coneixement compartit, i quantes més persones comparteixin més utilitat tindran els recursos oferts”.

“Com afecta la web 2.0 l’ambient educatiu? Està clar que la filosofia de la xarxa 2.0 es basa en el component social i potencia la comunicació, la col·laboració i el intercanvi d’informació. Si la docència, i el procès d’ensenyament i d’aprenentatge es basen en la comunicació, seria absurd no aprofitar la potència i les possibilitats de la web per desenvolupar valors de participació, colaboració i construcció col·lectiva del coneixement”.