(Anar a Taula de Continguts)
LA LLEGENDA DE SANT JORDI
(El rei i la reina asseguts al tron, amb el criat autòmat al costat i la princesa presumida asseguda a terra)
(De tant en tant, la reina fa un gest perquè el criat li passi el mocador per eixugar-se la suor, mentre la nena fa botar una piloteta)
(entra un emissari)
EMISSARI: Majestat, majestat! (diu esbufegant, mentre fa reverència i es mig agenolla)
REI: Què és tot aquest enrenou! (sembla com si es despertés)… No veieu que estem treballant!.
REINA: Tan important és el que us ha portat aquí per interrompre la nostra feina reial? (remarca la paraula “Reial”)
EMISSARI: És espantós, majestat. És espantós.
REI: Què és això tan espantós? (diu “espantós” amb un to mofeta)
EMISSARI: Un drac, una drac enorme, majestat.
REINA: I què té d’espantós un drac ? (amb desgana)
EMISSARI: El drac se’ns està menjant totes les nostres collites, majestat,
REI: I això és espantós…? (amb el mateix to mofeta)
EMISSARI: No ens deixarà res per a menjar, majestat.
REINA: (dirigint-se al criat) Com tenim el rebost, majordom?
CRIAT: Ple a vessar. Per això no heu pas de patir, Majestat.
REI: Veieu com no és tan espantós, això del drac?
EMISSARI: és que no en té prou amb les nostres collites, majestat.
REI: Ah no? I què més vol el nostre estimat drac.
EMISSARI: Diu que vol menjar carn fresca, almenys un cop per setmana, majestat.
REINA: Doncs, doneu-li carn fresca: un porquet o un xai lletó. Així de senzill, no?
EMISSARI: Ja ho hem fet, majestat. Però com que és molt animal, diu que ell mai no menjaria carn d’un altre animal, majestat.
REI: Es vegetarià, potser? (torna al to burleta)
EMISSARI: Em sembla que no, majestat. Perquè reclama que li donem cada setmana una pubilla, que si no… destruirà el castell.
REINA: (fent un bot de sorpresa) Això sí que és espantós!
EMISSARI: És el que us deia, majestat. És espantós. A més de quedar-nos sense collites, ens quedarem sense pubilles.
REINA: Calla, babau. Que no és pas això el que és espantós. El que seria espantós seria que fes malbé el nostre castell, l’orgull del nostre poble. Això sí que seria espantós.
REI: Doncs, a què espereu. Si vol pubilles… doneu-li pubilles!
EMISSARI: I si cap noia no s’hi presenta voluntàriament, majestat?
REI: Feu un sorteig, i que toqui a qui toqui. No costa pas tant!
REINA: Au vinga, que tenim molts afers importants a resoldre.
EMISSARI: Gràcies, majestat. Gràcies per la vostra reial saviesa.
(surt l’emissari, i tots tornen a la posició inicial)
REINA: (Dirigint-se al rei) T’has fixat que la nostra filleta ja comença a fer-se gran?
REI: Oi tant! Si ja comença a jugar amb la piloteta, i ja juga ben poc amb la nina de drap.
REINA: Doncs, potser serà qüestió de pensar en casar-la.
REI: Hem de buscar el millor cavaller del regne, perquè es casi amb la nostra filla.
PRINCESA: Perdoneu, però….
REINA: Calla, filla, que el teu pare i jo estem parlant de coses importants.
PRINCESA: És que jo…
REI: No has sentit la teva mare. Fes el favor de interrompre’ns en les nostres coses.
REINA: És que aquest jovent, ja no saben ni comportar-se.
PRINCESA: No volia interrompre-us, però…
REI: Però ja ho has fet. Va digues el que volies dir, d’una vegada.
PRINCESA: És que tinc pipi ( s’aixeca i se’n va corrent)
(sona la música i els reis tornen a adoptar la posició inicial)
(para la música i entra un altre emissari)
EMISSARI 2: Majestat, majestat. És espantós, majestat.
REI: Ja hi som, altra vegada. Què és tan espantós?
EMISSARI 2: Seguint les vostres ordres, majestat hem anat sortejant cada setmana una pubilla per a què se la mengés el drac.
REINA: Oi tant, el nostre drac. Espero que estigui ben satisfet.
REI: M’agrada que compliu les meves ordres, al peu de la lletra.
EMISSARI 2: Ho hem fet, majestat, però…
REI: No hi ha peròs de valguin, s’ha de fer tal com vaig ordenar, sense excepcions de cap mena.
EMISSARI 2: Però…
REINA: Que no l’heu sentit el Rei? Les seves ordres no es posen en dubte. Es compleixen i prou.
EMISSARI 2: És que aquesta vegada la sort ha fet que la pubilla que hem de donar al drac sigui la vostra filla.
REI i REINA: La nostra filla? Això és espantós!
EMISSARI 2: Espantós era el que jo deia, sí.
REI: Que s’escampi per tot el país. (s’aixeca) Proclamo solemnement que qui sigui capaç de matar el drac li donaré la mà de la meva filla.
REINA: La mà, i el que segueix també, naturalment.
PRINCESA: Així aviat em casaré?
REINA: Esperem que sí, filla meva.
PRINCESA: Em casaré amb el drac o amb algun noble cavaller?
REINA: Esperem que puguis casar-te amb algun cavaller, perquè el drac no se’t menjaria a petons, precisament, filla meva.
(Sona la música i surten tots de l’escena)
PREGONER:
Per ordre del Senyor Rei, es fa saber a tothom que una fera ferotge el país ha envaït. No en té prou en menjar-se les collites i les pubilles del nostre poble, que ara pretén menjar-se també la nostra tan estimada princesa.
És per això que solemnement proclamo, puc prometre i prometo, que donaré la mà de la meva filla, la Princesa Figa-flor, al valerós cavaller que sigui capaç de matar el drac abans que se la mengi.
Nota: Si ho fes després de cruspir-se-la, la recompensa hauria de ser una altra, a decidir en el seu moment, a criteri de sa Majestat.
Signat:
EL REI
CAVALLER 1: Heu sentit el que ha dit el Rei?
CAVALLER 2-3-4: Què ha dit el Rei?
CAVALLER 1: Ha dit que qui mati el Drac…
CAVALLER 2-3-4: Quin Drac…
CAVALLER 1: El que es menja una pubilla cada setmana.
CAVALLER 2-3-4: Aaah.
CAVALLER 1: Doncs, qui mati el drac es podrà casar amb la princesa.
CAVALLER 2-3-4: Quina princesa?
CAVALLER 1: La filla del rei i de la reina, sapastres!
CAVALLER 2-3-4: Aaah.
CAVALLER 1: Som-hi, doncs.
CAVALLER 2: Vols matar la princesa per casar-te amb el Drac?.
CAVALLER 3: No siguis dropo, el que vol és menjar-se el Drac per poder-se casar amb la princesa.
CAVALLER 4: Apa, aquí. Com vols que es mengi un drac. El que ha de fer és matar el drac per poder-se menjar la princesa. O… no?
CAVALLER 1: Em sembla que no em podré refiar massa de vosaltres. (es dirigeix de cara al públic). A més si matéssim entre tots quatre el drac, ens hauríem de casar també tots quatre amb la princesa…
(surten de l’escenari)
(música)
(s’apaga la música)
(entren quatre cavallers més)
JORDI: Ja m’agradaria a mi, poder-me casar amb la princesa…
CAVALLER 5: Au va, Jordi, no em diguis que tens por, ara tu.
JORDI: No, de por no és que en tingui.
CAVALLER 6: Doncs, què tens, Jordi?
JORDI: Més aviat pànic i cangueli.
CAVALLER 7: Jordi, no em diguis que t’espanta enfrontar-te amb un simple Drac.
CAVALLER 8: Total perquè ja s’ha cruspit una dotzena de cavallers…
JORDI: Ja us ho fareu vosaltres, que jo em conformo amb casar-me amb un pageseta.
CAVALLER 5: Som-hi, doncs. Que en Jordi es quedi aquí, si vol. Nosaltres anem a caçar el drac.
(comencen a caminar fins arribar a un extrem de l’escenari)
CAVALLER 6: Atenció, que alguna cosa es mou darrere aquestes mates.
CAVALLER 7: Compte, que pot ser el drac, eh?
(un cavaller es tira a terra, darrere les mates. Els altres s’aparten espantats)
CAVALLER 8: Ja el tinc! No se m’escaparà. És un drac una mica estrany, però….
CAVALLER 5: Què té d’estrany?
CAVALLER 8: Té una cua com de conill…
CAVALLER 6: I té escames verdes a tot el cos ?
CAVALLER 8: No, sembla més aviat com una pell de conill…
CAVALLER 7: I no treu foc per la boca?
CAVALLER 8: Doncs, aquest Drac es veu que no, perquè té unes dentetes com de conill.
CAVALLER 5: Espera. No em diguis que també té unes orelles llargues, com de conill…?
CAVALLER 8: Ostres, tu, és veritat! Quin drac més estrany!.
CAVALLER 6: Dropo, que no veus que això és un conill?
CAVALLER 7: Va, anem a cercar el Drac a un altre lloc.
(se’n van i queda en Jordi tot sol)
JORDI: Renoi, quina dèria per casar-se amb la princesa! Ja s’ho faran. Amb la por que em fan els ratolins, només faltaria que m’hagués d’enfrontar a un drac.
(entra el drac, sense que en Jordi el vegi)
JORDI: Em trauré l’armadura que em pesa massa, i pel que em serveix…
(El drac s’adreça al públic)
DRAC: Dos cavallers…, dos més me’n cruspiré. Primer aquell que dorm, i després l’altre que sembla més escanyolit.
(El drac es tira damunt l’armadura i la devora)
JORDI: (fent un salt) Però què fas, desgraciat, que no veus que això és una armadura? I a dins hi tinc les armes.
DRAC: Maleït cavaller, perquè no m’avisaves abans! Ai que m’escanyo!
(el drac es rebolca fins que cau mort a terra, en Jordi queda parat mirant-se’l )
(Entren els Reis amb amb criat, la princesa i algun cavaller)
EMISSARI 3: Ha mort el Drac, en Jordi ha mort el Drac!
JORDI: No, si jo…
BISBE: Miracle, miracle. El cavaller Sant Jordi no ha necessitat ni espasa ni cuirassa per vèncer la fera. Sant Jordi gloriós ens heu deslliurat d’un drac tan espantós.
JORDI: Bé, no ha estat ben bé així…
REI: Valerós cavaller Sant Jordi jo et proclamo cavaller de cavallers per la teva valentia, força i bravura.
JORDI: Però és que jo no volia…
REINA: Un home tan ben plantat i tan ardit, que amb el seu heroisme a tots ens ha admirat, bé mereix la mà de la nostra princesa.
JORDI: I la meva pageseta…? Jo tenia aquesta rosa per donar-li… (la cull del costat del drac)
PRINCESA: Gràcies, cavaller, el meu cavaller. Gràcies per la flor i per haver-me salvat del drac. En recompensa aquí tens la meva mà i aquest llibre on escriurem la veritable llegenda de Sant Jordi.
(Surten de l’escenari)
(Anar a Taula de Continguts)