S’utilitza en la fabricació de monedes i en el revestiment de metalls(niquelats).
Niquel-Ni(Laila Trani)
Leave a reply
Author Archives: Jordina
Escandi-Sc(Alba Rossell)
És un metall de transició que es troba en minerals d’Escandinàvia i que es classifica ben sovint entre els lantànids per les seues similituds amb ells.
Clor-Cl (Martí Orriols)
Gas groc verdós;és molt bo com a desinfectant. Amb ell es forma l’àsid clorhidric.
Cobalt-Co (Joana Tarres)
Estronci, serveix per:
Acolorir esmalt i porcellanes. Un isòtop radiactiu d’aquest element s’utilitza en l’anomenada bomba de cobalt.
Estronci-Sr(Emma Sitges)
ESTRONCI:
L’estronci és un metall de color platejat brillant, mal·leable, que ràpidament s’oxida en presència d’aire adquirint un to groguenc per la formació d’òxid pel que ha de conservar-se submergit en querosè. L’estronci va ser identificat el 1970 per Adair Crawford i el 1798 Klaproth i Hope el van descobrir de forma independent
Fluor-F(Iris Cort)
És el més reactiu de tots els no metalls.Alguns composts d’aquest gas s’utilitzen per fabricar
dentifrics
Laika: el primer ésser viu en sortir a l’espai
L’any 1957 l’URSS va enviar a l’espai el seu primer satèl·lit, l’Sputnik 1, una esfera d’uns vint quilograms que acollia un transmissor. Un més desprès van enviar el primer ésser viu a l’espai: la gossa Laika, que aniria en la Sputnik 2.
La gossa deambulava pels carrers de Moscou i li van posar tres noms abans de quedar-se amb el definitiu: Kudryavka (rissadeta), Zhuchka (bitxet) i Limonchik (llimonet). Al final es va dir Laika, nom de la raça del gos.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/oTlGmb7Ze40" width="325" height="250" wmode="transparent" /]
En teoria, la cabina del Sputnik 2 proporcionava tot el que Laika necessitava per sobreviure, li subministraven aigua en forma de gelatina. També tenia espai suficient per ajeure’s o romandre incorporada. La gossa Laika estava encadenada per evitar que davant de l’absència de gravetat es posés a donar voltes.
L’URSS va dir als mitjans de comunicació que Laika tornaria a la Terra, descendint a bord de la càpsula i més tard en paracaigudes, però després van admetre que no hi havia cap possibilitat que això hagués passat. La mentida té les potes molt curtes, i l’URSS en va anar dient una després d’una altra. De 10 dies orbitant fins que la gossa morís per falta d’oxigen o per eutanàsia en donar-li menjar enverinat, els rumors que només va sobreviure quatre dies es van estendre.
Més tard, en un congrés el 2002, Dimitri Malashenkov va reconèixer que Laika va morir de cinc a set hores després de l’enlairament, per la qual cosa només va poder orbitar quatre vegades la Terra. El motiu: estrès (va estar a 240 pulsacions per minut el triple de temps que l’esperat) o asfixia (el sistema tèrmic de la nau no funcionava correctament a causa de problemes a la nau i la càpsula).
Marie Curie(aportat per la Joana Tarres)
Marie Curie (Marja Sktodowska, coneguda també com a Marie Sklodowska-Curie) (7 de novembre de 1867 – 4 de juliol de 1934) va ser una química i física de Polònia, que desprès va ser nacionalitzada a França.
Pionera en el camp de la radioactivitat, va ser la primera persona en rebre dos premis Nobel i la primera dona en ser professora a la Universitat de Paris. Va néixer a Varsòvia (“Zarato” de Polònia, Imperi Rus), on va viure fins els 24 anys.
El 1891 es va traslladar a Paris per continuar els seus estudis. Va fundar el institut Curie a Paris i a Varsòvia. Va estar casada amb el físic Pierre Curie i va ser la mare de l’Irène Joliot-Curie (els dos també van guanyar un premi nobel. Bé es una mica llargeta però és interesant.
La Marie va voler mesurar molt acuradament la radioactivitat recentment descoberta pel Henri Becqerel, peró en aquells temps no hi havia el material adecuat.
El Pierre Curie i el seu germà Jacques havien descobert la piezoelectricitat.
Doncs bé, els germans Curie van dissenyar i van construir un aparell anomenat electrómetre que podia detectar corrents molt petits i la Marie va decidir utilitzar aquest aparell per estudiar les radiacions de l’urani. El principi era el següent: la radioactivitat de l’urani arrencava els electrons dels àtoms transformant-los en ions. Aquests ions eren capaços de transmetre un corrent elèctric millor que l’aire sense ionitzar. Així doncs, la intensitat dels rajos de l’urani es podia determinar mesurant el corrent elèctric que l’aire podia transportar. L’esmentat corrent podia mesurar-se equilibrant-lo amb un dels materials piezoelèctrics del Pierre i Jacques, amb diferents pressions. A una determinada pressió, el cristall adquiria una diferència de potencial suficient per frenar el corrent.
L’únic que calia fer era prendre el material i anar mesurant pressions. Es va adonar que la quantitat de radiació era sempre proporcional al nombre d’àtoms d’urani, sense importar còm estaven combinats químicament amb altres elements.
“¡Eureka, Eureka!” (aportat per en Jordi Guiu)
“¡Eureka, Eureka!”
Aquesta frase va sé dita per: Arquimedes, que vol dir; He trobat!
S’usa per a expressar l’alegria produïda per haver trobat la solució a un problema.
Arquimedes va ser un matemàtic grieg, físic, ingenier, inventor y astrónom. Va ser un dels ciéntifics de l’ antigüetat clàssica.
Va crear un sistema numèric posicional per a escriure nombres molt grans; va inventar una màquina per a l’elevació d’aigua, el cargol d’Arquimedes així com la balança que porta el seu nom; va enunciar la llei de la palanca el que li va portar a proferir la cèlebre frase
Doneu-me un punt de suport i mouré el món
“¡Eureka, Eureka!” o va dir per:
Quan Hieró va arribar al tron, va voler oferir als déus una corona d’or com a mostra de gratitud. Va encarregar el treball a un important orfebre de la cort, a qui va donar una quantitat determinada d’or per a la seva realització. Un cop pesada es va aprobar el treball, i va ser expossada a un temple. Al cap d’ un temps i va aver una sospita sobre la corona. Un romor que la corona no era d’ or. El rei li va encarregar a Arquimedes que comproves avera si era vritat o mentida, amb la sola condició que no fes malbé la corona, ja que es trectava d’una ofrena als déus. Preocupat per la solució d’aquest problema, Arquimedes pensava contínuament en la solució, fins que un dia, en entrar en un bany, va observar que quant més se submergia el seu cos, major quantitat d’aigua sortia de la tina. Va ser llavors quan es va adonar que per aquest camí podria trobar els elements necessaris per a trobar la solució. Eufòric, va tornar a casa corrent i completament nu, tot cridant pels carrers: “Eureka, Eureka” (que en grec significa: “ho he trobat, ho he trobat”).
A Arquimedes només li va caldre aplicar la intuició que havia tingut als banys per descobrir el frau de la corona.
Tungstè(W) o Wolframi..
(feina pels alumnes de 1r)
Entre tots, aportarem al blog informació dels elements químics que tant heu treballat aquests dies, trieu l’element que vulgueu i escriviu allò que més interessant i important us sembli, qui el va descobrir, utilitat, grup al que pertany, lloc que ocupa a la Taula Periòdica, curiositats…… (deixeu les aportacions als comentaris).
Això són deures per a tots i cadascun de vosaltres. Començo jo amb el Tungstè(W)
Algunes coses del Tungstè(W)
Alguns llibres posen que un tal Edison va inventar la bombeta incandescent, doncs no sembla que va ser eixís.De sprès de navegar per Internet i de contrastar diverses dades, sembla que efectivament, no va ser Edison qui va inventar la bombeta incandescent, va ser el químic britànic Joseph Wilson Swan, malgrat que tots els llibres li atribueixen a Thomas Alva Edison. La bombeta de Wilson Swan tenia problema que no acabava de funcionar perquè entrava aire dintre i el filament es cremava. Edison va agafar l’invent de Swan, que no estava patentat, i va tenir la paciència de fer moltes proves fins que se’n va sortir. Llavors la va patentar, atribuint-se l’invent.
Edison va provar durant 800 dies seguits 6.000 filaments diferents de tot tipus: vegetals, animals, minerals, fins i tot va usar un pel de la barba d’un dels seus ajudants. Però tots els filaments acabaven cremant-se. Finalment el va trobar: va posar un filament de carbó dintre una ampolla on no hi havia aire i va aconseguir que fes llum sense que es cremés. El 21 d’octubre de 1879 va realitzar la primera demostració pública de la bombeta incandescent davant 3.000 persones. La primera làmpada va durar 48 hores. L’any 1882 Edison va inaugurar a la ciutat de Nova York la primera il·luminació pública. V
a ser a Wall Street, a Manhattan.
La bombeta incandescent actual està feta d’un filament d’un material anomenat tungstè(W) i està dintre un recipient de vidre amb gas argó(Ar), que evita que el filament es cremi i fa que duri més temps sense que es trenqui. El tungsté és un metall dur, mal·leable i dúctil; en estat pur és de color blanc platejat, però quan conté impureses és de color gris; té el punt de fusió més elevat de tots els elements i una gran resistència elèctrica i com ja sabeu ocupa el lloc nº 74 a la taula periòdica.
Actualment, la historia d’Edison està pendent de revisió. Se’l considera un dels inventors més grans de segle XX, amb milers d’invents, però se l’acusa d’apropiar-se’n molts de manera indeguda. Es diu que els copiava d’inventors europeus a través d’espies que ell enviava, o amb amenaces als legítims inventors.