Avui els nens i nenes de la classe dels caragols i dels conills ens n’hem anat a Lleida a escoltar una audició a un lloc emblemàtic per la música: a l’auditori Enric Granados.
Per moltes i molts de nosaltres avui ha estat el 1r dia que hem trepitjat l’Auditori de la nostra ciutat, un espai molt bonic i acollidor generador de música.
Avui hem pogut percebre sons sorgits d’instruments i objectes sonors alguns coneguts i altres desconeguts.
us deixem un recull de fotos.

Des de P3 que treballem els diferents ritmes i ja els tenim més que assolits, ara però fem treball de discriminació auditiva i cada grup de color era un personatge, el qual només s’havia de moure quan sonava la seva música. Hi ha moments en que sonen diferents músiques alhora i cal estar ben atent!!! El resultat és aquest:

Aquesta cançó l’hem utilitzat com a juguesca i com a banda sonora en moltes de les activitats de música internivells, però a més a més els nens i nenes de P5 l’hem aprés a cantar i l’hem instrumentada amb petits instruments de percussió a diferents ritmes.

A més a més hem estat treballant l’audició activa de l’acompanyament d’aquesta cançó. Segons si l’acompanyament sonava a ritmes de blanques, de negres o de corxeres ens havíem de moure d’una manera o bé d’una altra.

Aquesta és la cançó que els conills hem cantat sobre l’hivern. Els gestos i moviments són de collita pròpia i elegits entre totes i tots!!!
Aquest n’és el resultat.

Amb una cançó que ens agrada molt sobre el carnestoltes hem inventat uns moviments que s’adiuen amb els personatges que ens agradaria disfressar-nos.
Després de suar molt vam escollir fer moviments d’spiderman, de badman, d’eriçó i de Mowgli, el resultat ha estat aquest:

Fa molt i molt de temps en un poblet molt lluny d’aquí on vivim nosaltres anomenat Purmamarca, la gent del poblat, al mig de la plaça major s’hi va trobar un enorme forat.
La gent, encuriosida i emporugida , s’apropava al forat per veure que hi havia; de puntetes, i sense fer gaire soroll.
Un cop arribaven al forat, miraven i: ahhh!!!!!!!!!!!!! Sabeu què hi havia a dins??? Un monstre, però adormit.
Des d’aquell dia, la plaça major, va deixar-se de dir plaça major, i va acabar anomenant-se la plaça del forat, la plaça del Monstre Adormit, i…
… sabeu que va passar un dia????

Els nens i les nenes de la classe dels conills ja som capaços de picar a ritme de blanca, negra o corxera i per grups saber quan cal moure’ns, depenent del personatge que se’ns va assignar!!!
El resultat aquest.