CLARINETÀRIU 3

Aquesta setmana toca escoltar música de Fauré, concretament una Pavana.
La pavana és una dansa cortesana que es ballava entre el 1500 i 1600
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=HhiVuIRw4tM[/youtube]
Ara interpretada pels intèrprets de Clarinetàrium
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=2rIHCkdDE1E[/youtube]
Mireu com es ballava:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=B10z9b_PRXw[/youtube]
Gabriel Fauré va escriure aquesta melodia dedicada a la comtessa Elisabeth Greffulhe. Diuen que ella era tan bonica com la melodia, potser per això Fauré l’anomenava “fada”. Inicialment la peça era per a orquestra, però després d’escoltar-la, la mateixa comtessa va demanar a Fauré que la convertís en una peça més bonica encara afegint-li una part per a cor. Imaginem que ell li devia contestar: “Els seus desitjos són ordres, madame!” perquè poc temps més tard Fauré reestrenava la Pavane amb una part per cor
Aquest compositor va viure en l’època del Romanticisme, que va ser una època de la
mecanització i d’invents com el telèfon, la bombeta, la màquina de vapor. També al món de la música hi apareixen nous invents com per exemple, el fonògraf (Thomas Edison, 1877): un aparell per poder enregistrar la veu.
Però en el món dels invents no tot són flors i violes… el Romanticisme també ens deixa una bona colla d’instruments impossibles que no van acabar de triomfar. Alguns,
ja ho veureu, eren autèntiques idees de bomber!
El violí de botzina
John Matthias Augustus Stroh va dissenyar un violí amb una campana metàl·lica. Tot i que ell va ser qui el va rumiar no va ser fins uns anys després que el seu fill va aconseguir fer-ne el primer prototip. És el precursor del violí elèctric i durant la primera meitat del segle XX el van fer servir les orquestres de ball. Podeu veure el violí de botzina en acció a:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=pKBex4jMQ5g[/youtube]
L’octobasse
El 1855 el lutier francès Jean-Baptiste Vuillaume va presentar a l’Exposició Universal de París la seva última creació: l’octobasse, ni més ni menys que un contrabaix de 3 metres i mig! Era tan gran que es necessitava un sistema de palanques i pedals per tocar-lo i fins i tot en algunes ocasions calien dues persones.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Vc-RWrWxaCw[/youtube]

AUDICIÓ: Tomballons (música i dansa tradicionals)

El dimecres 10 de febrer, els nens i nenes de 1r ens n’anirem a l’Auditori Enric Granados a gaudir d’una audició de música i dansa tradicional catalana.

Durant aquestes setmanes prèvies ballarem danses a classe i mirarem les danses de les altres classes de l’escola. Danses que després sentirem tocar i qui sap si també ballar.

Cal dir però que la formació instrumental que podrem escoltar a l’Auditori serà de músics que tocaran instruments tradicionals i propis del nostre país però que de vegades estem poc habituats a veure.

EL TABAL:

Instrument musical de percussió de forma cilíndrica, amb dues membranes i normalment de cuir, que emet un so indeterminat.
N’hi ha de totes les mides, encara que el tabalet és generalment un tambor de dimensions mitjanes, que es pot penjar al coll, la qual cosa permet integrar-lo còmodament en cercaviles i altres esdeveniments, com ara la muixeranga. Del músic del tabal o tabalet en diem tabaler o tabaleter.

EL PANDERO:

Instrument de percussió membranòfon, de so indeterminat i més gran que la pandereta. Consisteix en un cèrcol ample de fusta el forat del qual està recobert per una membrana. Pot contenir forats als laterals per als sonalls.

BUZUKI:

Instrument de corda tradicional de Grècia.
Pertany a la família dels llaüts de coll llarg, que unes vegades té tres cordes i d’altres quatre, i que està directament emparentat amb instruments propis de l’Àsia Menor, com ara el baglama i d’altres de més orientals, com el tar. És habitual en molts tipus de música popular i tradicional de Grècia, especialment en el sirtaki i en el rebétiko.

MANDOLINA:

Instrument musical de corda. El nombre i tipus de cordes han variat amb el temps i el lloc, però la configuració predominant actual és la de la mandolina napolitana, amb quatre cordes afinades com el violí (sol-re-la-mi), amb la diferència que les cordes de la mandolina es pincen amb un plectre. La caixa de ressonància pot ser còncava o plana.

ACORDIÓ:

Instrument musical de vent que pertany a la família dels aeròfons mecànics. Està format per una manxa feta de plecs de cartró recoberts amb roba i dues caixes harmòniques de fusta amb botons i/o tecles disposats a banda i banda. A l’interior d’aquestes caixes hi ha els diapasons portallengüetes, unes peces de fusta similars a les harmòniques de boca que contenen les llengüetes o Inxes d’acer que produeixen el so quan vibren gràcies a la força del corrent d’aire que genera la manxa, accionada pel braç esquerre de l’acordionista.

TROMPA DE RIBAGORÇA:

Denominada també Trompa de Graus o Gaita de Caserres, és un instrument aeròfon d’inxa doble de la família dels oboès.
La primera còpia d’aquest instrument tradicional de la Baixa Ribagorça es va fer, fa trenta anys, al Taller d’instruments del Conservatori Occità de Tolosa a partir d’unes trompes trobades a Graus.

GAITA DE BOT/ CORNAMUSA:

La gaita de bot i les cornamuses són uns tipus d’instruments musicals aeròfons que fan servir canyes tancades dins d’un tub a les quals arriba l’aire, de manera constant, des d’un recipient
en forma de sac o bossa. La característica principal d’aquests instruments és la sonoritat que es crea mitjançant el so continuat dels seus bordons.

VÍDEOS RELACIONATS AMB ELS INSTRUMENTS:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=EVyGQwY0xfY[/youtube]

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=4Ub2wG4Ui14[/youtube]

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=lp40Fniis9g[/youtube]

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=yWnj_Kxwt8g[/youtube]

dl.	dt.	dc.	dj.	dv.	ds.	dg.
« maig
		1	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30	31