CANÇÓ: Febrer a l’inrevés

Aquesta serà la cançó que enguany aprendrem sobre el Rei Carnestoltes.
És una cançó de la Dàmaris Gelabert i es titula “Febrer a l’inrevés”
CARNESTOLTES CARNESTOLTES
EL MÓN VOLTA A L’INREVÉS
VINGA FEM EL POCA SOLTA
PER LES PLACES I ELS CARRERS

SÓC PRINCESA DE L’SHREK
SÓC PIRATA O MARINER
SÓC BOMBER, SÓC GUERRER
DARTANYAN O BANDOLER

CARNESTOLTES CARNESTOLTES…

SÓC UN PRINCEP BEN PLANTAT
SÓC UN MOSNTRE SÓC UN GAT
BALLARINA SPIDERMAN
VENTAFOCS O PETER PAN

CARNESTOLTES, CARNESTOLTES…

SÓC CONILL SÓC RATOLÍ
SÓC PALLASSO D’UN GRAN CIRC
SÓC UN MICO DALT D’UN PI
SALTIMBANQUI O ARLEQUÍ
CARNESTOLTES, CARNESTOLTES…

Aquest n’és el vídeo:

CANÇÓ: Sant Ferriol

Aquesta és una cançó popular catalana que de ben segur que escoltarem a l’Auditori quan anem a escoltar l’audició de “Tomballons”.
La lletra diu:
Jo i el pastor que vivíem d’amoretes
jo i el pastor que vivíem de l’amor.
Ara ve Sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol,
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Era un pastor que en tenia tres ovelles,
era un pastor que tenia un penelló.
Ara ve Sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol,
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol

Tots en tenim de picor i de pessigolles,
tots en tenim si som vius i no ens morim.
Ara ve Sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol,
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol

Bé pots ballar si no tens pa i botifarra,
bé pots ballar si no tens per manducar.
Ara ve Sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol,
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol

No en tastaràs des del nas fins a la boca,
no en tastaràs de la boca fins el nas.
Ara ve Sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol,
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol

I us deixem un vídeo d’una versió que fa uns quants anys es va estrenar als volts de Nadal.

AUDICIÓ: Tomballons (música i dansa tradicionals)

El dimecres 15 de febrer, els nens i nenes de 1r ens n’anirem a l’Auditori Enric Granados a gaudir d’una audició de música i dansa tradicional catalana.

Durant aquestes setmanes prèvies ballarem danses a classe i mirarem les danses de les altres classes de l’escola. Danses que després sentirem tocar i qui sap si també ballar.

Unes exemples d’aquestes danses són:

BALL DE CASCAVELLS:

BALL DE PANDERETES:

BALL DE CERCOLETS:

Cal dir però que la formació instrumental que podrem escoltar a l’Auditori serà de músics que tocaran instruments tradicionals i propis del nostre país però que de vegades estem poc habituats a veure.

EL TABAL:


Instrument musical de percussió de forma cilíndrica, amb dues membranes i normalment de cuir, que emet un so indeterminat.
N’hi ha de totes les mides, encara que el tabalet és generalment un tambor de dimensions mitjanes, que es pot penjar al coll, la qual cosa permet integrar-lo còmodament en cercaviles i altres esdeveniments, com ara la muixeranga. Del músic del tabal o tabalet en diem tabaler o tabaleter.

EL PANDERO:


Instrument de percussió membranòfon, de so indeterminat i més gran que la pandereta. Consisteix en un cèrcol ample de fusta el forat del qual està recobert per una membrana. Pot contenir forats als laterals per als sonalls.

BUZUKI:


Instrument de corda tradicional de Grècia.
Pertany a la família dels llaüts de coll llarg, que unes vegades té tres cordes i d’altres quatre, i que està directament emparentat amb instruments propis de l’Àsia Menor, com ara el baglama i d’altres de més orientals, com el tar. És habitual en molts tipus de música popular i tradicional de Grècia, especialment en el sirtaki i en el rebétiko.

MANDOLINA:


Instrument musical de corda. El nombre i tipus de cordes han variat amb el temps i el lloc, però la configuració predominant actual és la de la mandolina napolitana, amb quatre cordes afinades com el violí (sol-re-la-mi), amb la diferència que les cordes de la mandolina es pincen amb un plectre. La caixa de ressonància pot ser còncava o plana.

ACORDIÓ:


Instrument musical de vent que pertany a la família dels aeròfons mecànics. Està format per una manxa feta de plecs de cartró recoberts amb roba i dues caixes harmòniques de fusta amb botons i/o tecles disposats a banda i banda. A l’interior d’aquestes caixes hi ha els diapasons portallengüetes, unes peces de fusta similars a les harmòniques de boca que contenen les llengüetes o Inxes d’acer que produeixen el so quan vibren gràcies a la força del corrent d’aire que genera la manxa, accionada pel braç esquerre de l’acordionista.

TROMPA DE RIBAGORÇA:


Denominada també Trompa de Graus o Gaita de Caserres, és un instrument aeròfon d’inxa doble de la família dels oboès.
La primera còpia d’aquest instrument tradicional de la Baixa Ribagorça es va fer, fa trenta anys, al Taller d’instruments del Conservatori Occità de Tolosa a partir d’unes trompes trobades a Graus.

GAITA DE BOT/ CORNAMUSA:


La gaita de bot i les cornamuses són uns tipus d’instruments musicals aeròfons que fan servir canyes tancades dins d’un tub a les quals arriba l’aire, de manera constant, des d’un recipient
en forma de sac o bossa. La característica principal d’aquests instruments és la sonoritat que es crea mitjançant el so continuat dels seus bordons.

VÍDEOS RELACIONATS AMB ELS INSTRUMENTS:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=EVyGQwY0xfY[/youtube]

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=4Ub2wG4Ui14[/youtube]

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=lp40Fniis9g[/youtube]

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=yWnj_Kxwt8g[/youtube]

VISITA MÚSICS DE 4T

El David de quart ens va tocar un ritme amb la bateria. En Roc ens va tocar la flauta travessera. La Martina va tocar la guitarra i la guitarreta. I en Guillem va tocar la trompa. Van tocar molt bé. A nosaltres ens agradaria tocar la flauta dolça, la trompa i la guitarra.
ARIADNA, JORDI I MARC