DRAMATITZACIÓ: El monstre del forat

Fa molt i molt de temps en un poblet molt lluny d’aquí on vivim nosaltres anomenat Purmamarca, la gent del poblat, al mig de la plaça major s’hi va trobar un enorme forat.

La gent, encuriosida i emporugida , s’apropava al forat per veure que hi havia; de puntetes, i sense fer gaire soroll.

Un cop arribaven al forat, miraven i: ahhh!!!!!!!!!!!!! Sabeu què hi havia a dins??? Un monstre, però adormit.

Des d’aquell dia, la plaça major, va deixar-se de dir plaça major, i va acabar anomenant-se la plaça del forat, la plaça del Monstre Adormit, i…

… sabeu que va passar un dia????

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=6vGFSZPOYrg[/youtube]

DRAMATITZACIÓ: La nina

Al Gerard, un dels regals que els Reis li ha portat, ha estat una nina!!!!
I amb una música molt bonica hem aprés a fer-li festetes, a fer-la caminar, a parlar-li com a una persona gran i… el més important, a fer-la dormir.
Nosaltres però ho hem fet amb uns titelles de dit. Aquest és el resultat.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=5KPOTFaPqrc[/youtube]

CLARINETÀRIU 3

Aquesta setmana toca escoltar música de Fauré, concretament una Pavana.
La pavana és una dansa cortesana que es ballava entre el 1500 i 1600
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=HhiVuIRw4tM[/youtube]
Ara interpretada pels intèrprets de Clarinetàrium
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=2rIHCkdDE1E[/youtube]
Mireu com es ballava:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=B10z9b_PRXw[/youtube]
Gabriel Fauré va escriure aquesta melodia dedicada a la comtessa Elisabeth Greffulhe. Diuen que ella era tan bonica com la melodia, potser per això Fauré l’anomenava “fada”. Inicialment la peça era per a orquestra, però després d’escoltar-la, la mateixa comtessa va demanar a Fauré que la convertís en una peça més bonica encara afegint-li una part per a cor. Imaginem que ell li devia contestar: “Els seus desitjos són ordres, madame!” perquè poc temps més tard Fauré reestrenava la Pavane amb una part per cor
Aquest compositor va viure en l’època del Romanticisme, que va ser una època de la
mecanització i d’invents com el telèfon, la bombeta, la màquina de vapor. També al món de la música hi apareixen nous invents com per exemple, el fonògraf (Thomas Edison, 1877): un aparell per poder enregistrar la veu.
Però en el món dels invents no tot són flors i violes… el Romanticisme també ens deixa una bona colla d’instruments impossibles que no van acabar de triomfar. Alguns,
ja ho veureu, eren autèntiques idees de bomber!
El violí de botzina
John Matthias Augustus Stroh va dissenyar un violí amb una campana metàl·lica. Tot i que ell va ser qui el va rumiar no va ser fins uns anys després que el seu fill va aconseguir fer-ne el primer prototip. És el precursor del violí elèctric i durant la primera meitat del segle XX el van fer servir les orquestres de ball. Podeu veure el violí de botzina en acció a:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=pKBex4jMQ5g[/youtube]
L’octobasse
El 1855 el lutier francès Jean-Baptiste Vuillaume va presentar a l’Exposició Universal de París la seva última creació: l’octobasse, ni més ni menys que un contrabaix de 3 metres i mig! Era tan gran que es necessitava un sistema de palanques i pedals per tocar-lo i fins i tot en algunes ocasions calien dues persones.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Vc-RWrWxaCw[/youtube]

CANÇÓ: Joan del Riu

Pels volts de Carnestoltes, estem aprenent a cantar aquesta cançó tant divertida titulada: “Joan del Riu”.
De moment uns quants vídeos amb diferents versions:
Bressola
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ITdlpWvy5g0[/youtube]
Coral Renaixença:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=x7l5iZIh7fY[/youtube]
De Calaix:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=BCjOvr3Yqs0[/youtube]

CANÇÓ: El titella

La nostra primera cançó del trimestre: “El titella groc”
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=n5V3cbHXdoY[/youtube]
Ara la versió interpretada amb veu pel Gerard i amb plaques per totes i tots nosaltres:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=QxDoBt9O4CQ[/youtube]