CANÇÓ: Sant Ferriol

Aquesta és una cançó popular catalana que de ben segur que escoltarem a l’Auditori quan anem a escoltar l’audició de “Tomballons”.
La lletra diu:
Jo i el pastor que vivíem d’amoretes
jo i el pastor que vivíem de l’amor.
Ara ve Sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol,
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Era un pastor que en tenia tres ovelles,
era un pastor que tenia un penelló.
Ara ve Sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol,
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol

Tots en tenim de picor i de pessigolles,
tots en tenim si som vius i no ens morim.
Ara ve Sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol,
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol

Bé pots ballar si no tens pa i botifarra,
bé pots ballar si no tens per manducar.
Ara ve Sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol,
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol

No en tastaràs des del nas fins a la boca,
no en tastaràs de la boca fins el nas.
Ara ve Sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol,
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol

I us deixem un vídeo d’una versió que fa uns quants anys es va estrenar als volts de Nadal.

FESTA DE NADAL

L’ÚLTIM DIA DE TRIMESTRE VA SER LA FESTA DE NADAL:
CADA CICLE VA FER UN OBRA DE TEATRE.
QUAN VAM ACABAR VAM CANTAR LA CANÇÓ DE “ NADAL AL TEU COSTAT”
TOTS HO VAM FER MOLT BÉ!!!. ESTÀVEM UNA MICA NERVIOSOS PERQUÈ VAN VINDRE TOTES LES FAMÍLIES.
DESPRÉS VAM FER LA TORRONADA I VAM MENJAR COCA.
VA SER UN DIA MOLT ESPECIAL.!
Podeu veure’n un extens resum amb fotos i vídeos al web de l’escola.
https://sites.google.com/a/xtec.cat/ceip-santjordi-lleida/activitats-d-escola/festes/nadal
Eloi, Joana i Ian

La batucada: de l’esclavatge a la festa

Des dels principis dels temps les cultures s’han fusionat formant-ne de noves. Això més o menys va passar amb la cultura que hi havia al Brasil.

Al Brasil, als voltants de l’any 1500, l’explorador portuguès Pedro Alvares Cabral va arribar al que ara és l’estat de Bahia. Allí va trobar una població indígena d’incomptables tribus índies que portaven milers d’anys habitant aquelles terres. En un període de temps molt curt aquesta gent va ser esclavitzada o eliminada.

Però els esclaus indis no eren suficients per explotar les riques mines i l’agricultura d’aquelles terres.
La solució va ser portar altres esclaus. Des del s.XVI fins al s.XVIII milions d’africans de diferents regions i tribus, van ser portats com esclaus al Brasil.
D’aquesta manera va començar la fusió de la cultura indígena brasilera, l’africana i la portuguesa.

La música brasilera va evolucionar d’aquestes tres cultures, però de les tres, la indígena és la que té menys influència i l’africana la que més.
Per als africans, la música i especialment els tambors era una part del dia a dia. Els feien servir per motius religiosos, per treballar i per celebrar, mantenint la seva cultura viva.
Ho van poder fer per varies raons. La primera és que no rebien la “re-educació” dels missioners, perquè eren esclaus i no “valia la pena”. La cultura africana va influir molt al nord de Brasil i avui en dia encara hi és molt present.

Com que els conqueridors portuguesos eren només homes, a la llarga van acabar formant famílies amb esclaves africanes. I així va començar la barreja. Els portuguesos portaven amb ells les tradicions harmòniques i melòdiques europees. Alguns dels instruments de percussió tenen els seus orígens en les marxes militars portugueses.

La influència indígena és menys aparent. Però si que ha contribuït en diferents flautes, estils vocals i alguns tipus de shakers.

La combinació de tots aquests elements culturals forma les bases dels estils musicals brasilers.

Els instruments de la batucada.

SURDO

És el tambor més greu i porta la pulsació. En la majoria de ritmes brasilers es toca amb una baqueta i una mà. Estan fets d’alumini i tenen una pell a cada costat.

CAIXA

La caixa és un instrument essencial per al swing de la música brasilera.

Executen el ritme propi de cada escola de samba, és el que permet diferenciar-les més fàcilment.

 

REPINIQUE i APITO o XIULET

Juntament amb l’apito (xiulet) funciona com a conductor de la bateria, fent marques i entrades.

TIMBAU

La versió brasilera de la “conga”; també es toquen amb les mans, però el seu so s’assembla més al d’un djembé africà.

TAMBORIM

És una instrument petit que s’agafa amb una sola mà i es toca amb una baqueta

flexible amb varies pues. Executen

solos i figures rítmiques, molt sovint ressaltant la melodia i la lletra de la cançó.

 

 

AGOGÔ

És un instrument d’origen africà.

Generalment té dos campanes metàl·liques, es toca amb una baqueta de fusta i també fent xocar les dues campanes entre si. La campana que queda a dalt és més aguda i la de baix més greu.

CHOCALHO

El chocalho té els seus orígens en les tribus indígenes de Sud-Amèrica. Són peces de fusta o metall que sostenen platets metàl·lics. Es toquen movent-los endavant i endarrere.

 

RECO-RECO

Poden estar fets de fusta o de metall. El de metall sóna molt més fort que el de fusta. Consisteix en un suport amb tres motlles metàl·liques que es freguen amb una baqueta també metàl·lica i produeixen el so.

En aquests vídeos podràs veure l’explicació dels instruments de la batucada.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=euNejaDrJ0U[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=akT973b4qRo&list=RDh_W6ho5RW-g[/youtube]

QUINS SÓN ELS PRINCIPALS RITMES QUE ES TOQUEN EN UNA BATUCADA???

Samba reggae:

Durant els anys ’70 i ’80 a la regió de Bahia va sorgir un moviment popular que enaltia la cultura negra. Es van formar molts grups que promovien els seus orígens africans i combatien el racisme i corrupció que patien els afro-brasilers a Bahia.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=9punfJEqq4Q[/youtube]

Maracatú:

És tradicional de la regió de Pernambuco. Està íntimament lligat amb les religions d’orígen africà i s’utilitza en celebracions i festes dedicades als Déus.

És un ritme molt enèrgic i hipnòtic, i té una tècnica específica diferent de tots els altres ritmes.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=-zphtZzsSl4[/youtube]

Samba batucada:

A finals del s.XIX Rio de Janeiro es convertí en el centre cultural del Brasil, i va ser aquí on una multitud d’estils es van barrejar amb antics ritmes africans.

Durant els anys següents van anar sorgint diferents músiques que acabarien formant part del que és avui en dia la samba: caxambú, jongo, partido alto i finalment samba i batucada.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=bi9sMxaI4_E[/youtube]

Samba funk:

Aquest és un subgénere musical resultant de la fusió de la samba brasilera amb el funk de Nord-Amèrica a la dècada dels seixanta.

Els instruments de samba imiten els patrons de funk d’una bateria.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=EKsA-BZBLQU[/youtube]

 

AUDICIÓ: Tomballons (música i dansa tradicionals)

El dimecres 15 de febrer, els nens i nenes de 1r ens n’anirem a l’Auditori Enric Granados a gaudir d’una audició de música i dansa tradicional catalana.

Durant aquestes setmanes prèvies ballarem danses a classe i mirarem les danses de les altres classes de l’escola. Danses que després sentirem tocar i qui sap si també ballar.

Unes exemples d’aquestes danses són:

BALL DE CASCAVELLS:

BALL DE PANDERETES:

BALL DE CERCOLETS:

Cal dir però que la formació instrumental que podrem escoltar a l’Auditori serà de músics que tocaran instruments tradicionals i propis del nostre país però que de vegades estem poc habituats a veure.

EL TABAL:


Instrument musical de percussió de forma cilíndrica, amb dues membranes i normalment de cuir, que emet un so indeterminat.
N’hi ha de totes les mides, encara que el tabalet és generalment un tambor de dimensions mitjanes, que es pot penjar al coll, la qual cosa permet integrar-lo còmodament en cercaviles i altres esdeveniments, com ara la muixeranga. Del músic del tabal o tabalet en diem tabaler o tabaleter.

EL PANDERO:


Instrument de percussió membranòfon, de so indeterminat i més gran que la pandereta. Consisteix en un cèrcol ample de fusta el forat del qual està recobert per una membrana. Pot contenir forats als laterals per als sonalls.

BUZUKI:


Instrument de corda tradicional de Grècia.
Pertany a la família dels llaüts de coll llarg, que unes vegades té tres cordes i d’altres quatre, i que està directament emparentat amb instruments propis de l’Àsia Menor, com ara el baglama i d’altres de més orientals, com el tar. És habitual en molts tipus de música popular i tradicional de Grècia, especialment en el sirtaki i en el rebétiko.

MANDOLINA:


Instrument musical de corda. El nombre i tipus de cordes han variat amb el temps i el lloc, però la configuració predominant actual és la de la mandolina napolitana, amb quatre cordes afinades com el violí (sol-re-la-mi), amb la diferència que les cordes de la mandolina es pincen amb un plectre. La caixa de ressonància pot ser còncava o plana.

ACORDIÓ:


Instrument musical de vent que pertany a la família dels aeròfons mecànics. Està format per una manxa feta de plecs de cartró recoberts amb roba i dues caixes harmòniques de fusta amb botons i/o tecles disposats a banda i banda. A l’interior d’aquestes caixes hi ha els diapasons portallengüetes, unes peces de fusta similars a les harmòniques de boca que contenen les llengüetes o Inxes d’acer que produeixen el so quan vibren gràcies a la força del corrent d’aire que genera la manxa, accionada pel braç esquerre de l’acordionista.

TROMPA DE RIBAGORÇA:


Denominada també Trompa de Graus o Gaita de Caserres, és un instrument aeròfon d’inxa doble de la família dels oboès.
La primera còpia d’aquest instrument tradicional de la Baixa Ribagorça es va fer, fa trenta anys, al Taller d’instruments del Conservatori Occità de Tolosa a partir d’unes trompes trobades a Graus.

GAITA DE BOT/ CORNAMUSA:


La gaita de bot i les cornamuses són uns tipus d’instruments musicals aeròfons que fan servir canyes tancades dins d’un tub a les quals arriba l’aire, de manera constant, des d’un recipient
en forma de sac o bossa. La característica principal d’aquests instruments és la sonoritat que es crea mitjançant el so continuat dels seus bordons.

VÍDEOS RELACIONATS AMB ELS INSTRUMENTS:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=EVyGQwY0xfY[/youtube]

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=4Ub2wG4Ui14[/youtube]

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=lp40Fniis9g[/youtube]

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=yWnj_Kxwt8g[/youtube]

AUDICIÓ AL CAIXAFÒRUM: BITÀCOLA, un quadern musical

El proper dijous 26 de gener, els nens i nenes de Cm ens n’anirem al Caixafòrum de Lleida a gaudir d’una audició que de ben segur ens sorprendrà a totes i tots.
Un submarí perdut en la immensitat de l’oceà necessita reiniciar tots els sistemes de navegació per poder tornar a casa. Per aconseguir-ho, la tripulació haurà de seguir les instruccions de Bitàcola, un quadern musical.
Dins d’aquest quadern musical hi haurà de tots, però sobretot música electrònica…
… seríeu capaços de fer de Djs???
Vés a aquest enllaç per compondre les teves creacions.
https://iwebdj.com/demo_djmixer.php

veurem que els des dels temps més remots s’ha intentat crear EFECTES SONORS
AMB L’ESPAI. Els compositors exploren les possibilitats sonores dels espais i disposen els músics en diferents llocs per aconseguir efectes sonors. Compositors
com Monteverdi s’aprofiten de les galeries de les esglésies per repartir els instruments i les veus, i gairebé sense voler s’avancen 400 anys i inventen
el so estèreo surround!

Si vols tenir la sensació de so en tres dimensions, mira aquest vídeo. Més ben dit, escolta aquest vídeo amb auriculars i veuràs que “el so t’envolta”, espectacular!
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=QbOmya3X4kw[/youtube]

IMITACIÓ DE LA NATURA I MÀQUINES
A mesura que els instruments es desenvolupen, l’orquestra es va consolidant i evolucionant com a mitjà sonor. Els compositors volen imitar els sons del món que els envolta i comencen a imitar

En certes ocasions trobem elements extramusicals que mai no pensaríem que podrien formar part d’una orquestra. Schoenberg, en la seva obra “Gurrelieder”, incorpora a l’orquestra unes cadenes!
Un no sap si són percussionistes o treballadors del port!
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=g1w1V7e09YE[/youtube]

NOVES SONORITATS
En el segle XX arriba un moment de total experimentació amb els instruments per trobar
noves sonoritats.
Un pensaria que es tracta d’instruments electrònics però no, mireu qui toca.

De la mateixa manera es busquen sonoritats impossibles amb l’orquestra.
En ocasions fan el camí invers i converteixen elements quotidians en instruments
com una màquina d’escriure (Leroy Anderson…)
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=wZCh4EY_kug[/youtube]
…o simplement uns taulons de fusta (Timber, Michael Gordon).

SI A CASA TENIU TEMPS PODEU PROVAR AQUEST DOS JOCS:
Un converteix les paraules en melodia
JOC
L’altre converteix les paraules en ritmes.
JOC

LA VEU, TAMBÉ HA EVOLUCIONAT DE MANERA SEMBLANT…
Veus que imiten a una orquestra

Una sola veu que imita a tot un grup
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=tbLYwgBR5gw[/youtube]
Sabíeu que hi ha una tècnica que es diu CANT D’HARMÒNICS que ens permet que una persona canti dues notes a la vegada?

Amb aquesta tècnica es poden crear sonoritats que estarien més a prop de l’electrònica que de la veu.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Avykxc9n1WY[/youtube]

Cap a final del segle xix hi ha una sèrie de descobriments tecnològics que canviaran la vida de les persones tal com l’havien conegut fins aquell moment. El 1870 s’inventa el telèfon. El so es converteix en senyal elèctric i es pot enviar a un altre lloc per cable per tornar-se a convertir en so. En aquell moment l’única manera
d’escoltar música en directe era en un concert. Però el 1893 l’advocat i inventor Thaddeus Cahill va tenir la idea de crear un servei de música en directe a través de la línia telefònica al qual es podien subscriure hotels, restaurants o cases particulars.
Per fer-ho, es va inventar un orgue que funcionava amb motors elèctrics i va tenir força èxit fins a la invenció de la ràdio.
Però hi van haver més inventors, per exemple Russolo que volia ampliar el ventall de sons que s’utilitzava per fer música i construeix una màquina sonora que anomena intonarumori, ‘entonadors de sons’, i que produïa una varietat de timbres i sons nous fins al moment.
Eren unes capses amb un altaveu de forma cònica que feien tota mena d’ambients
i sons i s’accionaven per una maneta. Per desgràcia, no en queda cap original, però
se n’han reconstruït i sonen d’aquesta manera:
http://www.ubu.com/sound/russolo_l.html

us deixem uns quants jocs i aplicacions perquè experimenteu amb la música electrònica:

JOC I: (Si voleu crear els vostres sons digitalment, ho podeu fer en aquesta web.
Es tracta senzillament de moure el ratolí i anar experimentant com sona.)

JOC II: (El tocadiscos torna a ser moda i es tornen a fer discos de vinil. Potser a casa en teniu algun, si no aquí podràs descobrir com funciona)

JOC III: (Una altra opció per fer de DJ, tan sols necessites posar les cançons de la dreta al tocadiscos i a fer mescles!)

JOC IV: (Una interessant guia interactiva de diferents estils de música electrònica com el house, el trance o el techno.)

JOC V: (Podreu crear els vostres sons. Movent els diferents selectors, veureu com es modifica el so.)

JOC VI: