Aquest mes de gener l’alumnat de sisè B ha començat els Apadrinaments. És tota una experiència !

Per a mi fer de padrina és una experiència molt emocionant! Luna Sanchez

Per a mi fer de padrí vol dir aconseguir que el fillol aprengui a llegir mentres juga. Xacobo Lopez

Fer de padrí em simbolitza ser un petit tutor per ajudar-lo a escriure i llegir. Arnau

Per a mi fer de padrina representa responsabilitat. Nicolle

A vegades és molt difícil ja que no et fan cas, no t’escolten,.. A mi m’agrada molt fer els padrins lectors perquè ells aprenen però nosaltres també. Oleguer

Fer de padrí, per ami és molt divertit perquè ajudes als petits i t’ho passes molt bé. Clàudia Alarcón

Jo com molts, penso que ser padrí d’algú és una gran responsabilitat i em costa bastant ensenyar-lo a llegir, però sé que si ella i jo posem de la nostra part podem aconseguir aprendre moltes coses noves d’un a l’altre. Carla Aragonés.

Jo crec que ser padrina és molt important perquè ajudes als nens i nenes a llegir, escriure… a més a més els nens de primer són molt treballadors. Paula Miguel

Per a mi fer de padrí lector és com fer de mestre personal pels nens més petits. També crec que és una manera d’aprendre jugant. Jan Casamada.

A mi m’agrada ser padrí perquè m’agrada ensenyar als nens petits. Aimar Martínez

Jo crec que aprendrem els dos, ell a llegir i jo aprendré a apadrinar i a ensenyar. Gerard Salerno.

Per a mi ser padrí és ensenyar a un nen a llegir i a prendre noves coses que ell no sap. Crec que ens ho passarem molt bé. Jordi Serra

El meu repte és aconseguir que la meva fillola aconsegueixi llegir més ràpid i que en les estones de padrins lectors s’ho passi bé. Paula Pi.

El meu repte és que el meu fillol cada cop tingui més ganes de llegir. Andrea Ramos.

Veure com evoluciona durant tot l’any és apssionant. Els hi agafes carinyo i ells a tu també. Alba Turull

M’agradaria que aprengués a llegir gràcies a mi i no pararé fins que ho aconsegueixi perquè per a mi fer de padrina em suposa molt. Queralt Navarro.

Hem treballat tres estils pictòrics amb diferents artistes:Gustav Klimt (simbolisme), Frida Kahlo (autoretrat) i a Victor Vasserely (art òptic).

Aquest curs l’alumnat de sisè participa en Investiga amb Recercaixa.
Abans d’anar a conèixer les persones investigadores que ens acompanyaran en la recerca ens vam imaginar com serien:

CLASSE CIÈNCIACTIVA

El dimarts 20 d’octubre vam fer una sortida al Cosmocaixa.  Vàrem anar a escoltar la conferència de “Recercaixa”.  Ens van explicar que fan  aquest projecte per animar als joves a acostar-se al camp científic. El nostre projecte de Recercaixa és amb l’Alícia Casals. Està treballant   en el desenvolupament d’un sistema robòtic de baix cost d’ajut a la rehabilitació de la marxa per a nens amb trastorns motors greus.  El robot no pot ser avorrit perquè llavors els nens/es no treballen i per avançar hauran de posar algun element divertit i així no es farà pesat. També ens van explicar un altre projecte : “Anàlisi de l’associació entre el nivell socioeconòmic i la malaltia cardiovascular” que l’explicaven el  Dr.Roberto Elosua i l’Irene Román.

L’Alícia ens va explicar que estan inventant un robot que és com una cinta de córrer, amb un talabart per on penja el nen/a , i la màquina l’agafa per els peus, i els hi fa moure.

Quan vam veure l’Alícia ens va impressionar perquè dies abans ens la vam imaginar i dibuixar a classe. Jo me l’imaginava amb el cabell més llarg, jove, morena… en realitat és gran amb el cabell curt i blanc grisós.. També vam respondre una sèrie de preguntes sobre que pensàvem que és el recercaixa, fer una recerca…Fer una recerca és buscar informació, solucions, invents…etc.

Em va agradar molt, va ser divertit i interessant, crec que va ser una bona experiència científica.

IRAIA GÀLVEZ      “ELS MÚSICS”

Abans d’anar a la conferència de recercaixa vàrem respondre unes preguntes. Ens van preguntar que era una recerca, que ens explicarien i vam fer un dibuix sobre com ens imaginàvem un/a investigador/ra. El dia 20 d’octubre va ser quan vam anar a la conferència. Primer ens els van presentar i ens van dir perquè es van dedicar a fer recerca. La Irene Roman és biòloga, es va dedicar a investigar cèl·lules. El Roberto Elosua és metge i estudiava les enfermetats del cor. L’Alícia Casals era professora d’universitat i es va adonar que no tot estava en les llibres. Amb la universitat estava investigant la robòtica del Japó., els robots. Ells ens van ensenyar una explicació en digital. Tot comença amb una pregunta, per començar a investigar es fa: discusió, divulgació, parlar amb la societat i es socialitzen. El projecte en el qual treballa l’Alícia és una cinta de córrer que es mou al teu ritme i t’aguanta, t’ajuda a moure`t com en un joc. El de la Irene i el Roberto és intentar evitar que tinguin més persones malalties cardiovasculars, també ens van explicar com arriben a tenir-les.

GEMMA RIPOLL      “ELS MÚSICS”

Coses que vam descobrir en la conferència al Cosmocaixa.
Al Cosmocaixa hi ha un auditori on ens feien la conferència sobre la recerca.
A la conferència hi havia set escoles, unes faran la recerca sobre les malalties cardiovasculars i les altres, la farem sobre robòtica.
Quan estava a punt de començar la conferència vàrem entrar a un auditori grandiós. Al davant, a l’escenari, hi havia tres investigadors: l’Alícia, la Irene i el Roberto.
Quan vam entrar a l’auditori, allà hi eren l’Alícia Casals, el Roberto Elousa, la Irene Roman i la Mª Esther Arderiu, que va ser qui va introduir el tema i va presentar als investigadors.
Després ens van explicar en què consistia fer una recerca, per què es van dedicar a investigar i cada investigador ens va explicar de què tractava la seva recerca.

Les coses que més ens van sorprendre:

– L’Alícia és la que ens fa la recerca de robòtica. Ens va explicar que feia implants robòtics per a nens amb trastorns motors greus, fa esquelets externs.
– Si l’exosquelet ho fa tot, el cervell es despreocupa d’aquesta part i el nen o nena no ho podrà fer mai més sol.
– M’ha sorprès que els tres investigadors treballin per ajudar a persones.
– Em va agradar molt el projecte i he après que hi ha “robots” que ajuden a la gent.
– M’ha sorprès com és de complicat  fer un robot.
– M’ha agradat bastant, he après que la rehabilitació és molt difícil i m’ha sorprès que els investigadors siguin tan simpàtics.

LA CLASSE DELS OLÍMPICS.