El dimarts 10 d’abril vam anar a Terrassa a visitar el mNACTEC ( Museu de la ciència de la tècnica de Catalunya) i a fer un taller d’electricitat.
La primera part de la sortida va consistir en una visita lliure a l’exposició sobre l’ evolució de l’energia al llarg de la història.
Després, durant la segona part de la visita, vam fer un taller d’electricitat que consistia en una introducció i una part pràctica.
Durant l’explicació ens va demostrar a través d’una màquina quin són els materials conductors i aïllants que són els pols positiu i negatius, les carreges d’electricitat…
En el taller vam fer quatre experiments relacionats amb el magnetisme a l’electricitat.
Considerem que ha estat una sortida molt interessant i que ens ha aportat informació difícil d’entendre a través dels experiments.
El dia 8 de març, a les 11h del matí, els alumnes de 4t, 5è i 6è de l’escola hem participat al projecte “Dóna la Nota” del CdA Pau Casals, cantanLa Petita Ciutat de la Igualtatt plegats la cançó PERSONES IGUALS, perquè somiem en un món on homes i dones ens respectem i tinguem les mateixes oportunitats davant la societat a través de la música, que uneix persones de diverses capacitats, ètnies, edats, cultures, identitats, gèneres…
Aquí us deixem un petit conte en el què ens hem inspirat!
LA PETITA CIUTAT DE LA IGUALTAT (de Gibert d’Artze)
Temps era temps, hi havia una bonica ciutat al costat d’un mar lluminós. Era anomenada la Petita Ciutat de la Igualtat. La gent hi treballava de valent i vivia en pau, cadascú dedicat a allò que més li agradava i que havia après a fer amb il·lusió… I no hi havia ni rics ni pobres…
A la Petita Ciutat de la Igualtat hi vivien dos germans bessons: la Ginesta i el Gerd. La Ginesta feia preciosos objectes de fusta i el Gerd confeccionava uns vestits de paper meravellosos…
Molt més enllà s’hi alçava el Gran Castell Desigual, una fortalesa plena de soldats armats, l’única ocupació dels quals era defensar el castell de qualsevol enemic que volgués conquerir-lo…
Allà sí que hi havia rics i pobres, i també hi vivien dos germans bessons: el príncep Forçut i la princesa Preciosa. El príncep Forçut no es dedicava a res, i tan sols esperava el moment d’enfilar-se al seu cavall blanc per anar a una guerra que no arribava mai…
Ocupava els dies caçant amb el seu arc pobres animalons desprevinguts, mentre que la seva germana s’emprovava vestits i més vestits i sospirava des de la seva finestra, raspallant-se contínuament el cabell, tot esperant algun cavaller valent amb qui casar-se, amb el permís del seu germà…
Vet aquí que al Gran Castell Desigual hi va arribar la guerra, finalment. Però els enemics no estaven pas fora de les muralles: els pagesos del castell havien hagut d’abandonar, amb els anys, les seves terres per tal de poder-hi criar el bestiar que alimentava tots aquells soldats, i es van acabar revoltant, perquè passaven fam…
… I van expulsar del castell el príncep i la princesa, que van anar a exiliar-se a la Petita Ciutat de la Igualtat. Allà els van rebre amablement i els van donar menjar i aixopluc. Al cap d’uns dies, la cap del Consell de la Ciutat, va voler saber quina era la seva professió, a què volien dedicar-se…
El príncep Forçut es va enfurismar. Ell no havia treballat mai. I la Princesa Preciosa només volia raspallar-se la llarga cabellera i esperar…
Un dia, des de la seva finestra, va poder veure el vestit més bonic que mai no s’hagués cosit: era tot fet de paper d’un color groc encès. La princesa va voler saber qui l’havia creat, i va sorprendre’s que fos el Gerd. Però la va fascinar tant que, amb el temps, va anar aprenent l’ofici al seu costat i van fer-se inseparables…
El príncep Forçut volia un nou arc, i va preguntar qui treballava millor la fusta. Li va estranyar que fos una noia. De tota manera, com que es delia per tornar a caçar, va voler encarregar-n’hi un. Però la Ginesta li va dir que ella no feia cap mena d’arma per ferir o matar éssers vius, i li va regalar una preciosa aixada, amb el mànec suau, una de les seves peces més boniques i útils…
I al Forçut li va agradar tant fer solcs profunds a la terra i plantar-hi llavors que creixien i esdevenien fruits amb tota mena de sabors i colors, que va acabar sent el més feliç dels pagesos de la Petita Ciutat de la Igualtat i el millor amic de la Ginesta…
I va aparèixer l’amor… La Preciosa va ser la primera en adonar-se, però no va gosar dir-ho per vergonya. I el Forçut també ho va saber ben aviat, però li va costar molt decidir-se a fer el pas…
Però, finalment, van obrir els seus cors, i es va fer una gran festa per celebrar-ho… Els vestits, és clar, eren de paper i els plats i les gerres de fusta. La llum que reflecteix la felicitat ho banyava tot, i van ser feliços durant molt de temps…
La Ginesta i la Preciosa…
El Forçut i el Gerd…
I vet aquí una gossa, i vet aquí una gata, que ara juga amb la sabata…
I vet aquí una gata, i vet aquí una gossa, que no és ni bruna i que no és rossa…
FI
Fa uns dies els alumnes de 6èA vam realitzar un taller de croma: “Som Méliès”. Van venir el Quim i l’Alba. Ens van explicar moltes coses sobre el cinema i els efectes especials. L’Alba programava els videos i en Quim ens ajudava a fer els curts.
Aquí teniu el resultat. Vàrem gaudir molt i estem molt contents de com han quedat.
El passat dimecres dia 31 de gener els alumnes del CS del Taller de Ràdio vam visitar (com cada trimestre) les instal·lacions de Ràdio Castellar, però en aquesta ocasió ens van acompanyar els membres del programa de televisió El Vallès Educa de Canal Terrassa, per interessar-se per la nostra organització de tallers. Us en deixem el reportatge!
Persones Iguals és una cançó que ens parla de l’esperança. Les persones hem de tenir les mateixes oportunitats davant la societat, independentment del sexe, la classe social, la religió, la raça, l’edat, la cultura, les diversitats funcionals…
Aquest tema forma part de la campanya Dóna la Nota amb Persones Iguals que organitza el Camp d’Aprenentatge Pau Casals.
A la nostra classe cada 15 dies, quan ens toca canviar de lloc i durant les sessions de tutories, escrivim un missatge positiu als nens i nenes que hem tingut al nostre costat durant dues setmanes (en alguns casos és un company o dos). Guardem els missatges en un sobre que tenen els nens i les nenes i quan tenim temps mirem el que ens han escrit els nostres companys/es. És una manera de què reflexionem sobre les coses positives dels nens i nenes de la resta de la classe.
A nosaltres en concret ens assembla que és una bona idea perque millora les relacions.
AUTORS: Lua Solé i Max León MISSATGES DELS COMPANYS
https://drive.google.com/open?id=1mtHD8dtQfIkOkpE3pXqH4GxyB1DUSuUg
RODA EXPERIMENTSUn dia la Rocío va organitzar un experiments pels alumnes de 6èB dins del projecte “ Per què exploten els sucs?”.
Hi havia 4 experiments: un d’aigua i sal, un altre d’aigua i oli, un altre marbre amb llimona i l’ últim d’una poma oxidada.
Van fer grups de 5 o 6 persones i cada grup estava a un experiment.
Ens va donar un full amb una graella de recollida de dades del què passava, per què passava, etc i amb el grup contestàvem les preguntes.
Van fer conversa tots junts per decidir que havia passat als experiments.
L’ objectiu era descobrir el concepte de mescla i barreja.
Als alumnes els va agradar molt fer els experiments ja que s’ho van passar molt bé i van aprendre coses noves.
Autores: Martina i Ainara-6èB
Us deixem les versions originals dels temes que els alumnes de 5è i 6è han escollit aquest curs com a cançons de les classes. Ens serviran per anar estudiant per tal que el proper dia 22 les presentem davant els companys… i vosaltres les pogueu sentir!
