LA TEORIA DEL CAOS

Els especialistes de la matemàtica o de la física han de veure en el meu plantejament una visió no científica de la ciutat pel que fa referència a la nomenada teoria del caos. Diu aquesta teoria que hi ha situacions i respostes no previstes en aquells sistemes dinàmics. La ciutat és un sistema en constant canvi, és a dir dinàmic per naturalesa, i per tant li és aplicable la teoria del caos. Aquest sistema dinàmic tendeix a l’estabilització en determinats moments i en d’altres, s’escapa a tot allò que l’atreu. Per entendre-ho millor poso algun exemple aplicat a les Fires de Girona.

Les activitats que genera una ciutat impulsa els ciutadans a desplaçar-se cap el punt d’interès que no és cap altre que aquell en el que s’hi fa alguna activitat de Fires prou interessant. Diguem que aquests espais poden ser les escales de la Catedral, la Devesa, i la Rambla, Pont de Pedra i carrers del Barri Vell pel dia de Tots Sants. Tots podeu imaginar de quines activitats estem parlant. Doncs bé, l’atracció cap aquests punts obliga a que la gent es repensi la millor hora o el millor itinerari. Equilibri o entropia ciutadana. Però també, i en determinats moments, voler arribar amb el cotxe a les portes de les Fires, genera un tap impressionant que arriba a l’entrada de Girona per Salt. Les accions minúscules dels conductors esperant trobar aparcament generen grans efectes en el conjunt de la circulació. És l’anomenat efecte “papallona”. Poden causar un ” efecte papallona” els aparcaments en les voreres, en els passos de vianants, en els carrils bici, que impedeixen el pas dels vianants i famílies amb els cotxets dels nens o la saturació d’espais públics a centenars de metres dels punts d’atracció, la munió de gent que satura bars i restaurants, la vigilància insuficient, el desbordament de les papereres i tot un ampli seguit de resultats que són conseqüència de petites accions en algun punt de la ciutat. Això és incontrolable i puntual. Per sort que de tot això la ciutat en viu i en treu rendiment. És també la imatge de la ciutat, en positiu i déu vulgui que sigui per molts anys.

Que no s’hi trobi solució fàcil és el resultat de la complexitat del fenomen. No podem predir tot el que pot passar malgrat que els paràmetres de planificació de les Fires estiguin definits i concretats. És un caos, no per l’absència d’un ordre determinat sinó perquè les Fires tenen un ordre d’unes característiques descriptibles que no es poden predir amb totes les garanties. La ciutat de Girona no és una màquina que es mesura de forma exacta com si fos una calculadora. El comportament humà costa bastant de predir i els costums, malgrat es descriguin fàcilment, també tenen el seu grau de caos. Les Fires tot just acabades confirmen aquesta teoria. La gent se sent atreta pel fenomen i alhora també en defuig. Per això es fa difícil entendre el comportament dels gironins i els de fora de la ciutat en el trànsit i els desplaçaments interns. Hem de donar per bo el principi de l’equivalència defensat per Einstein que diu que “una petitíssima porció de massa, sota determinades condicions, pot alliberar unes enormes quantitats d’energia”. Quantes vegades per un no res, ens sortim de mare?. En els grans dies de Fires, es donen aquestes condicions. Les properes es donaran per les compres de Nadal i després per les Rebaixes, …i així anirem fent. Per a molts és la desitjada confirmació de la teoria del caos.

Àngel Guirado i Serrat