PARITATS

El repartiment de responsabilitats en la vida domèstica i la igualtat de gènere en l’àmbit laboral són algunes de les dimensions importants a les que la societat en general i l’home en particular s’han d’enfrontar si de realment es vol creu que l’home i la dóna han de poder gaudir dels mateixos drets i, perquè no, de les mateixes obligacions. Sembla, però, que la naturalesa humana ens impel·leix cap a un altre destí, i així les diferències de gènere sostingudes i augmentades troben la seva argumentació en el que de biològic ens diferencia. Valgui això simplement per constatar una realitat i no per justificar-la.

Un breu repàs d’exemple ens pot servir per situar-nos en el nus de la qüestió. Els homes doblen i més a les dones en els llocs de responsabilitat de les empreses i en els òrgans de gestió. Els homes són més valorats i millor pagats que les dones, tenen més facilitats per l’ascens i gaudeixen de condicions de feina que no sempre tenen les dones en condicions semblants. És la realitat. En els rendiments competencials dels nostres alumnes, les noies solen resoldre millor i amb menys temps aquelles tasques que precisen d’una comprensió lingüística i millor resposta emocional mentre que els nois tendeixen a respondre millor en aquelles tasques més científiques i tecnològiques lligades al raonament i la racionalitat. Això és una de les conclusions implícites de l’informe PISA tant d’actualitat en aquests dies. A la docència passa un fenomen invers lligat al prestigi i als salaris. El predomini de les dones a l’ensenyament primari és contundent en la proporció d’u a quatre. Cal pensar-hi profundament i admetre que la paritat seria també un valor a considerar en un àmbit en el que es transmet, a partir de la condició de gènere, determinats models de pensament i d’acció. No pretenc abundar en un tema de per si complex i difícil d’implementar en una societat marcada fortament per la distribució de rols.

Un dels mecanismes que permet arribar a la paritat és el legislatiu. La llei d’igualtat ha servit perquè a les llistes electorals s’hagi arribat a una paritat teòrica que ha facilitat l’accés a responsabilitats polítiques en igualtat de condicions de gènere. Si qualsevol persona tingués la mateixa oportunitat per ser elegit per a un càrrec seria vàlid l’exemple. La realitat és que, difícilment, home o dona que no sigui funcionari o funcionària, o que no tingui un treball lliberal que no sotmès a la pressió social per pertànyer a una força política, podrà dedicar-se a la cosa pública. I si és així, la tria és poc representativa i sotmesa a les arbitrarietats pròpies d’un criteri únic, ser home o dóna amb disponibilitat. I ja sabem, que disponibilitat no equival a competència. Tots volem que els qui ens representin siguin competents amb independència de la condició de gènere. Aquest és, al meu entendre, un dels punts febles de la norma.

Les eleccions municipals a Girona ens han donat una prova positiva de la paritat legal. Tots els partits polítics a l’Ajuntament compleixen amb més o menys grau la paritat. Qui més ho ha fet ha estat el PSC que entre els regidors electes ha col·locat el seixanta per cent de les dones. Ara, en les eleccions generals que tenim al davant hi ha una altra oportunitat de demostrar si la igualtat de gènere segueix essent possible i si des de les majories de govern de l’estat es poden també impulsar altres mesures d’igualtat que no siguin només per a càrrecs electes sinó també d’educatives i laborals que permetin traslladar a l’àmbit ciutadà una necessitat que encara està força lluny de veure’s satisfeta.

Àngel Guirado i Serrat