ZONES CLIMÀTIQUES DE LA TERRA

Els diferents climes de la Terra depenen de:
  • Els elements del clima:
    • temperatura: és el grau d’escalfament de l’aire a causa de la radiació solar que són filtrades per la capa d’ozó.
    • humitat: és la quantitat de vapor d’aigua que hi ha a l’aire procedent dels mars, rius, oceans…
    • pressió atmosfèrica: és la força que fa l’aire sobre la superfície terrestre.
    • vent: és una massa d’aire en moviment que neix entre dues zones amb pressions atmosfèriques diferents.
    • precipitacions: són la quantitat de pluges que es donen en un lloc concret.
  • Els factors climàtics:
    • latitud: és la distància entre un punt de la Terra i l’Equador.
    • altitud: és la distància entre un punt de la Terra i el nivell del mar.
    • distància del mar: és la distància entre un punt de la Terra i el mar.
Si tenim en compte la temperatura com a element principal del clima, la Terra es divideix en 3 grans zones climàtiques:
  1. Zona de climes càlids o intertropical: situada entre els tròpics de Càncer i Capricorn. És la que rep la màxima insolació, on hi fa més calor. Les temperatures són elevades i no hi ha hivern. Es deferencien 3 climes:
    • Equatorial
    • Tropical
    • Desèrtic
  2. Zones de climes temperats: situades entre els climes càlids i freds, als dos hemisferis. Tenen 4 estacions (estiu amb calor, hivern amb fred i primavera i tardor amb temperatura intermèdia). Es diferencien 3 climes:
    • Oceànic
    • Mediterrani
    • Continental
  3. Zones de climes freds: situades a les zones polars i a l’alta muntanya (més de 2500m d’altitud). Tenen hiverns molt llargs i crus, plou poc i sovint es forma neu.

Els continents en la seva zona climàtica

Les zones climàtiques de la Terra
Planisferi. Zones climàtiques
Publicat dins de TEMA 6 CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA | Etiquetat com a , , , , | 1 comentari

L’ACCIÓ DEL MAR EN EL MODELAT DE LES COSTES

Aquesta part l’heu resumida vosaltres a la llibreta!!!

Publicat dins de TEMA 4 RIUS I MARS | 1 comentari

LA DINÀMICA OCEÀNICA. EL MOVIMENT DELS MARS i OCEANS

Les seves aigües sempre es troben en moviment a causa de:

  • les ones
  • les marees
  • els corrents marins

Les ones: són ondulacions provocades pel vent quan agita la superfície del mar o oceà. Les aigües s’agiten i empenyen les del costat. Les ones no es desplacen, només pugen i baixen fent un moviment circular i es trenquen quan toquen el fons marí.

Les marees: són ascensos i descensos del nivell de l’aigua (puja i baixa) a causa de l’atracció de la lluna.

La marea alta és la fase en què l’aigua del mar puja.

La marea baixa és la fase en què l’aigua del mar està en fase de descens.

Els corrents marins: semblen rius que corren per dins dels oceans. La seva aigua no es barreja amb la del mar perquè tenen diferent temperatura, densitat i salinitat. Si el corrent té més temperatura que el mar, és un corrent càlid. Si el corrent té menys temperatura que el mar, és un corrent fred.

Publicat dins de TEMA 4 RIUS I MARS | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

EL DESIGUAL CONSUM D’AIGUA

L’aigua que es consumeix varia molt d’una zona del planeta a l’altra.

El major consum es produeix en els països rics i, en zones com Àfrica o Àsia Occidental pateixen molts problemes per tenir-ne.

A part, gran part de l’aigua dolça pateix contaminació i per això ha de ser tractada en una planta potabilitzadora perquè sigui apta pel consum humà. L‘aigua potable és la que nosaltres podem beure sense perill per a la nostra salut.

Estació de tractament d’aigua potable.

Activitat: Què faries tu per estalviar aigua? Escriu el teu comentari explicant com ho faries i per què.

http://www.youtube.com/watch?v=VMtcZbgvuAo&feature=relatedaquí

Aquí teniu un video amb un invent casolà per estalviar aigua.

Publicat dins de TEMA 4 RIUS I MARS | Etiquetat com a , , , | 21 comentaris

L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS

Sabem que només un 2,79% de l’aigua de la Terra és dolça, i que d’aquesta n´hi ha gran quantitat a les glaceres i als pols. Per tant només en queda un 0.64% per al consum humà.

La sequera a Catalunya

La sequera a Catalunya

L’aigua és un recurs molt escàs. L’home necessita aigua per viure, l’agricultura i la indústria en necessiten molta però el canvi climàtic, la sobreexplotació i la contaminació fa que el 40% de la població del món tingui problemes d’aigua. Cap al 2025 moltes zones patiran sequera i d’altres no tindran gens d’aigua.

L’aigua comença a propiciar guerres i enfrontaments entre les persones.

Publicat dins de TEMA 4 RIUS I MARS | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

AIGUA DOLÇA: LLACS I RIUS

Al nostre planeta hi ha menys aigua dolça. La trobem:

  • Llacs: són masses d’aigua que estan en depressions i s’alimenten de l’aigua de la pluja i dels rius.
  • Rius: són corrents continus d’aigua. la seva aigua prové d’altres rius, fonts, pluja o de neu fosa. El cabal és la quantitat d’aigua que porta un riu. La conca és el conjunt de terres que porten les aigúes al riu. El règim són les variacions de la quantitat d’aigua al llarg de l’any.

Tipus de règim:

  • Pluvial: l’aigua del riu prové principalment de les pluges. Per tant, depèn de la quantitat de precipitacions que el riu sigui més o menys cabalós. Hi haurà més aigua en època de pluja.
  • Nival: l’aigua del riu prové principalment de la fosa de la neu. Tindrà més aigua a la primavera i l’estiu i menys a l’hivern.

El treball dels rius:

La força de l’aigua tendeix a igualar el terreny perquè rebaixa muntanyes i omple valls amb el fang, sorra, pedres… que arrossega.

Al curs alt l’erosió és intensa perquè l’aigua cau amb molta força pels pendents i arrosseg apedres grans.

Riu Llobregat al seu curs alt.

Al curs mitjà l’erosió és menor perquè no hi ha tanta pendent i arrossega pedres i material més petit.

Al curs baix hi ha poc pendent i l’agua no té tanta velocitat ni força. El riu fa el treball de sedimentació perquè diposita el material que ha anat arrossegant i forma deltes i omple valls o platges.

Riu Llobregat al seu curs baix

 

Publicat dins de TEMA 4 RIUS I MARS | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

AIGUA SALADA: OCEANS I MARS

La majoria d’aigua del planeta és salada. Són els oceans i els mars.

Els oceans són grans masses d’aigua que separen continents. Són:

  • el Pacífic,
  • l’Atlàntic i
  • l’Índic.

Tots tres formen l’Oceà Glacial Antàrtic al sud i  el pacífic i l’Atlàntic formen l’oceà Glacial Àrtic al nord.

Els mars són prolongacions dels oceans a les zones més propoeres al continent.

Publicat dins de TEMA 4 RIUS I MARS | Etiquetat com a , , | 1 comentari

VIDEO D’USHER + DAVID GUETTA

Mireu-vos aquest video d l’Usher i el David Guetta:
http://www.youtube.com/watch?v=jUe8uoKdHao
Quin fenòmen geològic es veu durant la cançó?

Per què mentre es fa el video, ens diuen que és una hora diferent a diverses ciutats del món?

VINGA, ESCRIVIU ELS VOSTRES COMETARIS!!!!

Publicat dins de TEMA 3 LES FORMES DE LA TERRA | Etiquetat com a , , | 44 comentaris

LES FORMES DE RELLEU (pàgs. 34 i 35)

Activitat:

Consulta les pàgs. 34 i 35 del llibre. Observa la imatge i les seves parts.
Hauràs de fer un llistat, copiar i saber-ne les definicions:
Vall.
Vall fluvial.
Vall glaciar.
Muntanya.
Serralada.
Depressió o conca.
Altiplà.
Ria.
Cap.
Península.
Plana.
Golf.
Badia.
Dorsal oceànica.
Plana abissal.
Fossa marina.
Illa.
Arxipèlag.
Talús continental.
Plataforma continental.

Calca en un full “les formes del relleu” de les pàgs. 34 i 35 del llibre de text. L’has de pintar i anar posant els noms de les seves parts.

 

Publicat dins de TEMA 3 LES FORMES DE LA TERRA | Deixa un comentari

ELS AGENTS EXTERNS

Hi ha una sèrie d’agents externs (causes externes), provinents de l’exterior, que també midifiquen el relleu de
la Terra i tendeixen a igualar-lo:
1) L’aigua: és l’agent extern més important i
intens que modela el relleu. Pot ser de diverses maneres:
Pluja: arrenca i transporta roques i terra que desgasten les muntanyes. Els corrents i els rius obren barrancs i valls. Quan l’aigua perd força i ja no pot arrossegar les roques i la terra forma planes i deltes.
Glaç: quan l’aigua s’introduiex per les fissures de les roques i la temperatura baixa, es glaça i augmenta el volum, pressiona les parets de la roca i la trenca.
Rius d’aigua subterrània: els components químics de les roques es dissolen amb l’aigua, formen esquerdes per on l’aigua passa i es produeixen coves i galeries amb rius d’aigua subterrània.
Onades: actuen a la costa desgastant la roca més tova.
Corrents marins: acumulen sorra a les platges i els golfs.
2) Vent: desgasta les roques i transporta partícules petites que les van erosionant. En els climes secs i sense vegetació el vent té més facilitat per transportar partícules, fent que s’erosioni més el terreny.
3) Vegetació: les arrels de les plantes i els arbres poden ajudar a trencar roques o a fixar el sòl del vessant de les muntanyes.
Publicat dins de TEMA 3 LES FORMES DE LA TERRA | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari