Grup: Salome, Vadim, Solanyi, Oscar
7.1 El Paisatge Continental
El paisatge continental es localitza en indrets allunyats de les grans masses d’aigua, aïllant de la seva acció reguladora. És el paisatge propi de les terres interiors d’Europa, Àsia i Amèrica del nord.
Clima
Les regions interiors dels continets no reben la influència reguladora del mar, per això tenen temperatures extremes i precipitacions escasses que es concentren a l’estiu.
Els hivern són molts secs, a vegades poden caure algunes gotes de pluja poc importants.
Rius
Els rius recullen l’aigua de les grans planes per on circulen, i aixi es produeixen conques fluvials amb una gran superfície.
Vegetació
A l’hemisferi nord les condicions climàtiques originen de dos tipus bàsics de paisatge natural.
A les zones situades més al nord, que són menys caluroses, hi ha bosc de coníferes o taiga, integrats per pins, avets, làrixs o bedolls.
Aquests arbres reben el nom de coníferes perquè els seus fruits, les pinyes, tenen forma de con.
Les arrels d’aquests arbres són llargues i poc profundes. Gràcies a aquesta característica poden aprofitar millor els nutrients de les fulles i les restes vegetals que cauen a terra.
Fauna
La fauna més característica est’a formada, entre d’altres per: cèrvols, ants, esquirols, llebres de muntanya, etc…
La relació dels grups humans amb el medi.
Els arbres de la taiga són utilitzats per l’ésser humà per la fabricació de cel·lulosa que se transforma en paper.
Els paisatges de l’estepa o praderia són generalment Profunds i fÈrtils, que suporten hiverns molts vigorosos i estius molts càlids.
Aquetes zones són llocs mOlt adequats per al desenvolupament de la ramaderia i per al conreu extensiu de cereals perquè els camps són fèrtils, són tan plans que permeten la utilització de maquinària per treballar la terra.