Adeu, nois i noies!
Nois i noies,
Ha arribat el final de curs i vosaltres ja fa dies que no veniu per l’escola. M’he quedat sola i molt trista de no veure-us per aquí fent enfadar el Jordi, la Raquel, l’Alberto, la Maria, l’Elena…
Per tant, us he de donar una bona notícia: m’han cridat de la Universitat de Gandulàndia perquè investigui sobre la fórmula d’un medicament que ens ha de fer possible aprendre sense estudiar.
Naturalment, jo, pensant en vosaltres, hi he acceptat immediatament. Mira que si trobo la solució…! Gran prestigi per a mi… I per a vosaltres…, no cal ni parlar-ne, oi?
Doncs, vinga, me’n vaig a fer les maletes i marxo cap a Gandulàndia tota il·lusionada. A vosaltres, ara, us he de dir adeu i que m’ha agradat molt fer-vos el servei de portar aquest blog. Ha estat una feina encantadora i útil. Us envio molts petons i unes ganes boges de divertir-vos aquest estiu.
Però, sobretot, el que més us envio són ganes de treballar amb molta força l’any vinent perquè, nois, em sembla que fins que jo no descobreixi la fórmula…
En fi, prometo donar-m’hi pressa, però vaja, jo no hi confiaria gaire, si més no, de cara al setembre…
Per cert, us penjo uns selfies que uns quants us vau fer amb el Jordi.
Un petonàs ben fort i fins sempre. Me’n vaig a Gandulàndia i deixo el blog al Jordi, que em sembla que dintre d’uns dies us dirà una cosa.
Maria Curiosa.
sdr
sdr
sdr
dav
dav
dav
dav
