Com deia el mestre Joan Llongueres a “Les Figures del Pessebre”: Nadal, Nadal, un pas de pardal s’allarga el bon dia. (…) Cantem i ballem, saltem i brinquem, deixem la tristesa (…)
Els nostres alumnes han començat a preparar les cançons de Nadal, però de moment us deixarem amb les ganes de saber quines són, doncs tots els nens i nenes volem donar-vos una sorpresa quan ens escolteu cantant la cançó.
El dia 22 de novembre se celebra la Diada de la Música, tot celebrant Sta. Cecília. A l’escola, com tots som petits músics, vam decidir celebrar-ho d’una forma ben musical: els alumnes de primària han fet un concert amb les cançons de les seves classes i de públic hi va assistir tota l’escola. Vam passar una tarda ben entretinguda.
Ja tenim la majoria de cançons gravades pels nostres petits cantaires. En pocs dies podrem gaudir de la totalitat de les cançons de les classes de primària… fins llavors, mantinguem una mica la paciència!
Els alumnes de 3r de l’escola han treballat a classe d’anglès i de música una cançó tradicional de la festivitat de Halloween. El títol és THE WITCH HAS GOT A BIG BLACK HAT, i la interpretació… fa por!
The 3rd level pupils learned vocabulary, at the English lesson, related with Halloween. Then, at the Music lesson, they became scary singers!
Als alumnes de primer els ha agradat molt. I a vosaltres… què us ha semblat?
Hem trobat una cançoneta sobre els microbis, però com trobem que ho podem fer millor, li hem canviat la lletra… a veure si us agraden les idees!
ELS DE SEGON B SOM EIXERITS
SOM ELS MICROBIS, SOM ELS MICROBIS
LA ROCIO ENS FA FELIÇ
SOM ELS MICROBIS, SOM ELS MICROBIS
DE L’ESCOLA ELS PREFERITS,
SOM ELS MICROBIS, SOM ELS MICROOOBIS
PA PA PA PA
PRINCESES VAM SER I CAVALLERS
SOM ELS MICROBIS, SOM ELS MICROBIS
AMB ENTREPANS ANEM CREIXENT
SOM ELS MICROBIS, SOM ELS MICROBIS
I ELS PROFESSORS ENS AJUDARAN
SOM ELS MICROBIS, SOM ELS MICROOOBIS
PA PA PA PA
ELS MICROBIS SOM ELS TEUS AMICS
SOM ELS MICROBIS, SOM ELS MICROBIS
I TAMBÉ SOM MOLT DIVERTITS
SOM ELS MICROBIS, SOM ELS MICROBIS
A CASTELLAR ESTEM VIVINT,
SOM ELS MICROBIS, SOM ELS MICROOOBIS
PA PA PA PA
DEL SOL I LA LLUNA SOM ELS CANTANTS
SOM ELS MICROBIS, SOM ELS MICROBIS
LA NOSTRA ESCOLA ÉS LA MILLOR
SOM ELS MICROBIS, SOM ELS MICROBIS
I PER ACABAR ENS ENCONGIM
SOM ELS MICROBIS, SOM ELS MICROOOBIS
Buscant, buscant… hem trobat aquesta gran cançó del grup Manel on es parla una mica de Roma. L’hem trobada interessant i per això hem decidit que sigui la cançó de la classe:
ROMA
Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys,
viuria en un Imperi, tindríem un esclau.
I àmfores al pati plenes d’oli i vi.
I una estàtua de marbre dedicada a mi.
Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys.
No faria olor a xampú el teu cabell daurat.
I oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats.
I ens despertaria un carro, pujant per l’empedrat.
I els turistes es fan fotos, on tu i jo vam esmorzar.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.
I el guia els ensenya el mosaic del menjador.
Es retraten i passegen per la nostra habitació.
I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu,
el braçalet de maragdes que t’embolicava el vel.
I un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.
Ja tenim cançó de la classe, que ens ajudarà en el nostre projecte, donant-nos noves pistes i fent que se’ns reconegui per allà on anem!
Per allà la Prehistòria
vam tenir uns avantpassats
que es van cobrir de glòria
tot pintant retrats.
Ficats dins d’una cova
vinga guixar les parets!
No tenen foc ni roba
i es pelen de fred.
Tot això passava abans
que fóssim catalans
i pels boscos i pels prats
trobaves quatre gats.
La mar era més blava,
la ginesta feia olor
i encara no es parlava
de televisió.
Amb quatre barques velles
vénen de la mar enllà
uns grecs vius i trapelles
cap a l’Empordà.
Si són com unes fures
tot regatejant els preus,
també fan escultures
pels nostres museus.
Tot això passava abans…
Al cap de poca estona
els romans s’han presentat
i al camp de Tarragona
fan una ciutat.
Per tot inventen regles
i xerrem tots en llatí
que es tornarà amb els segles
el parlar d’aquí.
Tot això passava abans…
D’aquella gent antiga
us diré què n’ha quedat:
l’instint de la botiga
i el pagar al comptat
i un xic de fantasia
i el deler i la voluntat
de fer la nostra via
amb el cap alçat.