Els dofins

A trabés de la pregunta de la C. de: D’on surten les emocions, ens hem adonat que la majoria surten del cor i del cervell.
A partir d’aquí hem començat a treballar el sistema circulatori i a esbrinar si els altres animals que s’assemblen a noslatres també senten emocions.

També hi ha un recull de problemes matemàtics que hem fet

Fotografies dels treballs

COLÒNIES A EL COLLELL – DIA 18 DE FEBRER DE 2011

ENTREGA DE DIPLOMES ALS CAVALLERS

COMIAT AMB FOTO DE GRUP

COLÒNIES A EL COLLELL – DIA 17 DE FEBRER DE 2011

ESMORZAR

ACTIVITATS MATÍ SEGON DIA

UN MOMENT DE RELAX

DINAR SEGON DIA… AMB SORPRESA

JOCS DE MITJA TARDA

PREPARATIUS PEL SOPAR DE GALA

LA GRAN SORPRESA

FIESTA DISCO

I PER FI, A DORMIR… O NO

COLÒNIES A EL COLLELL – DIA 16 DE FEBRER DE 2011

ARRIBADA

MENJADOR

HABITACIONS

PUFFY

COMENCEM LES ACTIVITATS

SOPAR

Hem iniciat el tema de la resolució de conflictes a través d’un cas imaginari i seguint les pautes:

PENSO LES CAUSES

COM EM SENTO I COM ES SENT L’ALTRE

PENSO UNA SOLUCIÓ

APLICO LA MILLOR SOLUCIÓ

El cas imaginari era el següent:

- Els alumnes de 3r ens han tret la pilota mentre estàvem en el pati i no ens la volen tornar.

BUSCO LES CAUSES: Perquè ens han tret la pilota?

A: Perquè són més grans.

L: Perquè volien jugar.

I: Perquè els agraden les pilotes.

L: Perquè volen més pilotes i ens prenen la nostra.

M: Tenen enveja de nosaltres perquè tenim pilota i ens la treuen.

M: Potser els hem fet algu i ens la treuen.

I: Com que són grans ens la prenen i nosaltres no la podem recuperar perquè correm més a poc a poc.

A: Potser ells s’han quedat sense la seva pilota i ens prenen la nostra.

A: Potser no saben de qui és la pilota.

A: Perquè volen una pilota per jugar.

PENSEM QUE SENTEN ELLS I QUE SENTIM NOSALTRES

B: Segur que ells estaran contents.

G: Al cap d’una estona es sentiran culpables.

I: Es senten orgullosos.

A, G, I, I: Nosaltres estarem tristos.

J, S, M, M, L : Nosaltres estaríem enfadats.

M: Potser es posen nerviosos.

PENSEM SOLUCIONS

A: Si hem fet algu dolent els demanem perdó.

A: Els expliquem com ens sentim perquè ens la tornin.

I: Que ens tronin la pilota per poder ser amics.

I: Demanar-los, sisplau, que ens la tornin.

M: Donar-los una altra cosa a canvi de la pilota.

G: Buscar la seva pilota i tornar-los-la a canvi de la nostra.

B i S: Jugar amb ells i prendre’ls la nostra pilota.

C: Que juguin amb nosaltres i que no ens la perdin, la compartim.

L: Els prenem la seva pilota.

A: Li diem a la mestra.

APLIQUEM LA MILLORA SOLUCIÓ

- Compartir la pilota amb ells.

- Demanar-los que ens la tornin.

- Si no la volen compartir i no ens la tornen ho expliquem a un/a mestre/a.

El cas imaginari era el següent:

- Els nens d’una altra classe no ens deixen jugar a la pista de bàsquet.

BUSCO LES CAUSES: Perquè no ens deixen jugar a la pista de bàsquet?

A: Potser hi ha massa gent a la pista.

S: Potser el hi hem fet algu dolent i no ens deixen jugar.

M: Perquè volen tota la pista per a ells.

I: No ens deixen jugar perquè no ens volen fer mal.

C: Potser els hem fet mal.

J: Volen per a ells la pilota i la pista.

A: Hem arribat massa tard i han agafat ells la pista.

M: Estan enfadats perquè els hem fet algu que no els ha agradat.

PENSEM QUE SENTEN ELLS I QUE SENTIM NOSALTRES

A: Estaríem tristos perquè no ens deixen jugar.

A: Estaríem enfadats.

A: Ells estan contents perquè tenen la pista per a ells.

A: Nosaltres estaríem tristos.

S: Ells estarien feliços.

PENSEM SOLUCIONS

G: Demanar-los sisplau que ens deixin jugar.

J i A: Demanar-los que ens deixin jugar i que siguem amics.

O: Els demanem perdó si els hem fet algu dolent.

M: Els prometem que no ho tornarem a fer, si els hem fat algu malament.

A: Si no ens deixen jugar li anem a dir a la mestra.

C: Que ens deixin jugar i així ens farem amics.

O: Els donem un cop de peu.

A: Els diem que un dia poden jugar ells i un altre dia nosaltres.

G: Compartim la pista, cadascú en un cantó.

APLIQUEM LA MILLORA SOLUCIÓ

- Demanar-los sisplau que ens deixin jugar perquè ens fan sentir tristos, i així podem tornar a ser amics.

- Els demanem perdó si els hem fet algu dolent.

- Compartir o distribuir la pista.

Dir-ho a la mestra.

dofí amb gepa

com és aquest dofí?

té una gepa i té el morro prim i allargat. les aletes són molt petites i poden ser de color blanc o gris amb taques i tenen la panxa rosa.

quina mida fan?

els mascles mesuren 3 metres i les femelles 2’5 m. les cries mesuren 1 metre

viuen en grup o sols?

viuen sols o en grups petits de 6 dofins

neden ràpid o lent?

neden lentament

on viuen?

viuen per la part asiàtica de l’oceà padífic

de què s’alimenten?

s’alimenten de peixos, pops, gambes i musclos

en quina època de l’any neixen les cries?

entre desembre i febrer

és una espècie protegida?

si

dofí comú

on viu aquest dofí?

viu en aigües tropicals templades i també en aigües poc profundes

com és aquest dofí?

té un musell llarg i un cos llarg i prim. medeix al voltant de 2 metres. és de color gris, menys el dorsal que és de color marró. té un vuit el llom.

viu en grup o sol?

viu en grup

com s’organitzen dins el grup?

s’organitzen de forma jeràrquica, els que tenen la posició més alta tenen més poder, però tots són importants dins el grup

quants anys pot viure?

pot viure entre 20 i 30 anys

amb quants anys un dofí comú pot ser mare o pare?

les famelles cap els 7 anys i els mascles cap els 9 anys

quant de temps està el dofí dins la panxa de la mare?

estan 11 messos dins la panxa de la mare

quant de temps està alimentat-se de la llet el dofí petit?

està 16 messos menjant llet de la mare

de què s’alimenta?

s’alimenta de lluç, sardines, bacallà i llucet

dofí d’hector

on viu aquest dofí?

viu en les costes de xile

quant medeix i quant pesa?

pesa de 30 a 65 quilos, i medeix de 1’2 a 1’7 metres

com és aquest dofí?

té na aleta dorsal rodona. és de color gris fosc i el pit i el ventre de color blanc. per sobre tenen una ratlla per sobre.

de què s’alimenta?

s’alimenta de peixos i crustacis

viuen en grup o sols?

viue en grps de 2 a 10 dofins

quines són les seves principals amenaces?

les seves amanaces són la caça i les xarxes de pesca

dofí molar

on podem observar aquests tipus de dofins?

en podem veure en dofinaris, zoològics i aquàris de les ciutats.

on viu aquest dofí?

es poden trobaper tot el món, però sempre en aigües pc profundes

viuen en grup o sols?

viuen e grup de 2 a 200 dofins

com és aquest dofí?

medeix entre 2 i 4 metres de longitud i pesa de 500 a 650 quios . el cos és de color gris i té una aleta dorsal gran que l’ajuda a moure’s. les parts inferiors són d’un color més clar.

de què s’alimenta?

s’alimenten de peixos i crustàcis, calamars i altres invertebrats

quines tècniques fan servir per caçar?

posen el mussell dins els forats o troba els peixos amb el radar i els segueix fins que els peixos es cansen i els agafa

com es comuniquen?

es comuniquen amb ultrasons

dofí plata

on viu aquest dofí?

viu per uruguay, argentina i brasil

com és aquest dofí?

son petits, de color gris amb dents molt afilades

de què s’alimenta?

de peixos i calamars

dofí tacat

com és aquest dofí?

tenen el cos i el cap gran.el morro llarg i blanc. té l’esquena de color gris fosc i la part inferior de color marfil.

quina mida fan? i quan pesen?

mesuren ente 1’8 i 2’3 metres i pesen entre 120 i 140 quilos

viuen en grup o sols?

viuen en grup

on viuen?

viuen en les aigües tropicals atlàntiques

amb quants anys un dofí pot ser mare o pare?

les famelles amb 6 anys i els mascles amb 7

quant de temp estan dins la panxa de la mare?

estan dis la panxa de la mare 11 messos

a quina època de l’any neixen les cries? i quant mesuren?

les cries neixen durant el juny i mesuren 0’85 metres.

de què s’alimenten?

s’alimenten de cefalòpodes, pops i calamars, i de peixos

és una espècie protegida?

si

quins són els seus depredadors?

els depredadors són els turons, les orques i els homes

- Viu al riu yangtsé de la xina

- És possible que s’hagi extingit

- Van buscar-lo 30 experts durant 39 dies

- S’han mort molts dofins blancs per culpa de l’activitata humana, perquè contaminem l’aigua amb deixalles, petroli, olis, sorolls …

Cada alumne té tres trossos de paper de colors i en cadascun ha d’escriure una cosa bona dels tres nens que li han tocat. Primer pensen una cosa bona, com: és molt divertit, és molt responsable, és el meu millor amic, és molt treballadora, és molt simpàtic, … i després ho escriuen en el paper.

Al final cada nen/a de la classe té tres papers on hi ha tres coses bones d’ell/a que han escrit els seus companys. Aquests papers els enganxem en una cartolina i la tapa la decorem com una postal de Nadal.

Després de veure el vídeo de com neix un dofí fem un recull de les aportacions i descobrim més característiques:

· – Són mamífers

· - Neixen durant l’estiu

· - Neixen de la panxa de la mare

· - Neixen dins l’aigua

· - Surt primer la cua i després tot el cap

· - Estan 12 mesos dins la panxa de la mare

· - Al néixer mesuren 1 metre de llarg i pesen 10 quilos

· - Hi ha de diferents colors: platejats, negres, amb taques, …

· - Mengen llet de la mare durant 18 mesos

· - Un dofí femella vigila durant el part que no s’acosti cap depredador

- Quan neix el dofí, la mare el porta corrents cap a la superfície perquè pugui respirar.