Author Archives: Denis Serrano

Denis Serrano

About Denis Serrano

dserran3 Vaig néixer a L'Hospitalet. Sóc mestre de música des de l'any 1999, diplomat a la UB. Vaig estudiar acordió al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Des de l'any 2000 treballo de mestre especialista de música. En l'actualitat estic a l'Escola El Sol i La Lluna de Castellar del Vallès, i participo al GTM8 (Grup de treball d'especialistes de música del Vallès Occidental 8). Compagino la feina amb un grup de música.

CONTES MUSICALS

Gràcies a la gran idea d’en Xavi, fem una recopilació de contes musicals per tothom… esperem que us agradin tant com a nosaltres!

El flautista d’Hamelin
Cantar com els àngels
El fantasma del violí
Els quatre músics
La història del violí

En sabeu més?
Totes les col·laboracions seran molt ben rebudes!

Aportació de la Marta (mil gràcies): En Pere i el Llop. Us en poso la versió amb titelles del Teatre del Liceu, obra que aniran a veure el proper curs els alumnes de l’escola:

AUDICIÓ… UNA D’ESPIES!

A la classe dels espies, per ambientar-nos, hem començat a treballar audicions sobre agents secrets i espies, treballant l’orquestra amb uns quants temes que segur que coneixeu, oi? A més, ens hem convertit en espies de primera! (o de primer).

I per treballar la veu humana en un aspecte que no acostumem a sentir, una altra d’espies… de color rosa!

LA CANÇÓ DE LA CLASSE DELS MICROBIS

Hem trobat una cançoneta sobre els microbis, però com trobem que ho podem fer millor, li hem canviat la lletra… a veure si us agraden les idees!

ELS DE SEGON B SOM EIXERITS
SOM ELS MICROBIS, SOM ELS MICROBIS
LA ROCIO ENS FA FELIÇ
SOM ELS MICROBIS, SOM ELS MICROBIS
DE L’ESCOLA ELS PREFERITS,
SOM ELS MICROBIS, SOM ELS MICROOOBIS

PA PA PA PA

PRINCESES VAM SER I CAVALLERS
SOM ELS MICROBIS, SOM ELS MICROBIS
AMB ENTREPANS ANEM CREIXENT
SOM ELS MICROBIS, SOM ELS MICROBIS
I ELS PROFESSORS ENS AJUDARAN
SOM ELS MICROBIS, SOM ELS MICROOOBIS

PA PA PA PA

ELS MICROBIS SOM ELS TEUS AMICS
SOM ELS MICROBIS, SOM ELS MICROBIS
I TAMBÉ SOM MOLT DIVERTITS
SOM ELS MICROBIS, SOM ELS MICROBIS
A CASTELLAR ESTEM VIVINT,
SOM ELS MICROBIS, SOM ELS MICROOOBIS

PA PA PA PA

DEL SOL I LA LLUNA SOM ELS CANTANTS
SOM ELS MICROBIS, SOM ELS MICROBIS
LA NOSTRA ESCOLA ÉS LA MILLOR
SOM ELS MICROBIS, SOM ELS MICROBIS
I PER ACABAR ENS ENCONGIM
SOM ELS MICROBIS, SOM ELS MICROOOBIS

PA PA PA PA

LA CANÇÓ DE LA CLASSE DELS ROMANS

Buscant, buscant… hem trobat aquesta gran cançó del grup Manel on es parla una mica de Roma. L’hem trobada interessant i per això hem decidit que sigui la cançó de la classe:

ROMA

Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys,
viuria en un Imperi, tindríem un esclau.
I àmfores al pati plenes d’oli i vi.
I una estàtua de marbre dedicada a mi.

Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys.
No faria olor a xampú el teu cabell daurat.
I oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats.
I ens despertaria un carro, pujant per l’empedrat.

I els turistes es fan fotos, on tu i jo vam esmorzar.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.
I el guia els ensenya el mosaic del menjador.
Es retraten i passegen per la nostra habitació.

I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu,
el braçalet de maragdes que t’embolicava el vel.
I un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.

Lletra i música: MANEL

LA CANÇÓ DE LA CLASSE DELS ARQUEÒLEGS

Ja tenim cançó de la classe, que ens ajudarà en el nostre projecte, donant-nos noves pistes i fent que se’ns reconegui per allà on anem!

Per allà la Prehistòria
vam tenir uns avantpassats
que es van cobrir de glòria
tot pintant retrats.
Ficats dins d’una cova
vinga guixar les parets!
No tenen foc ni roba
i es pelen de fred.

Tot això passava abans
que fóssim catalans
i pels boscos i pels prats
trobaves quatre gats.
La mar era més blava,
la ginesta feia olor
i encara no es parlava
de televisió.

Amb quatre barques velles
vénen de la mar enllà
uns grecs vius i trapelles
cap a l’Empordà.
Si són com unes fures
tot regatejant els preus,
també fan escultures
pels nostres museus.

Tot això passava abans…

Al cap de poca estona
els romans s’han presentat
i al camp de Tarragona
fan una ciutat.
Per tot inventen regles
i xerrem tots en llatí
que es tornarà amb els segles
el parlar d’aquí.

Tot això passava abans…

D’aquella gent antiga
us diré què n’ha quedat:
l’instint de la botiga
i el pagar al comptat
i un xic de fantasia
i el deler i la voluntat
de fer la nostra via
amb el cap alçat.

Tot això passava abans…

Oi que us agrada?