Category Archives: literatura

La elegancia del erizo de Muriel Barbery

Aquesta és una novel·la deixada per la companya Yolanda Llambrich de l’IES Montsià. Em va dir té, llegeix-la, té molt de nom, igual com les de Nakamuri, un autor japonès.

La veritat és que quan vaig començar a llegir-la em vaig sorpendre, confesso que havia pensat de deixar-me-la, però Yolanda em va dir:”ja veuràs com al final s’anima”; i bé, vaig veure que era un llibre diferent, perquè resulta que l’autora és professora de filosofia.

Així que en començar-lo a llegir ja veus que ningú és qui aparenta. Una xiqueta superdotada que amaga sempre el que és fent-se passar per ser una noia mediocre, per no ressaltar davant els companys. Una portera, Renée, que ha dissimulat sempre perquè ningú esperaria d’una portera que li agradés Leon Tolstoi o que escoltés música clàssica. De fet disfressa les seues aficions posant la tele tota forta i amb sèries de telenovel·les, ja que és el que s’espera d’una dona de la seua condició.

L’estructura és bastant simple, cada vegada que parla un personatge canvia el tipus de lletra, a més la nena que es diu Paloma escriu una mena de diari on posa Idea profunda número 3, per exemple, on com a divisa diu:

“Los más fuertes

entre los hombres

no hacen nada

hablan y hablan sin parar”

L’espai on trancorre l’obra és en un bloc de pisos de la burgesia alta de París. Llavors es ven un pis per una sèrie de causes i el compra un personatge bastant interessant Kakuro Ozu, que veu més enllà i descobreix que hi ha en el rerefons d’aquests personatges.

7-7-2008

Blau de Prússia d’Albert Villaró

diumenge, febrer 11, 2007
Ressenya a Presència, 11 de febrer de 2007

Cas tancat

Blau de Prússia, Albert Villaró

Els aficionats al gènere policíac trobaran en Blau de Prússia una novel·la amb la qual podran satisfer totes les seves expectatives: una trama amb assassinats aparentment irresolubles, un detectiu mans i bonàs, un perdedor simpàtic, i un ambient que la novel·la s’encarrega de descriure amb certa acritud i minuciositat, per fer les delícies de tots els que llegeixen per interessos socials: per conèixer un entorn i la seva problemàtica. Aquí el que tenim és un crim transfronterer, un assassinat, el d’una dona vinguda des de l’altra banda de la frontera fins Andorra, juntament amb un munt de runa dins un contenidor. Però, ja des del primer capítol sabem que hi va haver una església incendiada en el passat, un incident encara no resolt i que continua dins el record de la col·lectivitat. I qui es veurà llençat a haver de resoldre tot l’embolic sembla que és la persona menys apropiada per a fer-ho: un policia anomenat Andreu Boix, o Andreu el Vidu, un personatge amb tanta vocació com vitalitat. El seu viduatge recent i traumàtic el té abocat a un estat gairebé depressiu, el menys propici per enfrontar-se a cap tipus de feina afanyosa. Però a pesar de tot, aquest home senzill i desafortunat esdevindrà l’heroi de la trama, i aconseguirà posar les coses en ordre, i també, per descomptat i com mana la poètica del gènere, la pròpia existència. Albert Villaró aconsegueix realment construir una estructura novel·lesca engrescadora, mou els fils del relat amb intel·ligència i sap administrar bé la informació i l’aparició de tots els seus personatges. L’autor coneix el material que maneja, sap en quin moment precís és

La matèria de Bretanya

Chrétien de Troyes

Amb l’aparició del roman courtois, Europa occidental i sobretot França, inicia una nova etapa de la literatura protagonitzada per les novel·les “llegides”. Al s.XII l’emancipació cultural de les corts senyorials i d’altres ambients selectes proposa una revolució del sistema de transmissió oral i accelera la producció del llibre narratiu.

Un dels escriptors més famosos de la societat cortesana francesa, Chrétien de Troyes, del qual no es té cap dada biogràfica, va conrear el gènere del roman utilitzant la temàtica artúrica. L’anomenada “matèria de Bretanya” o “novel·la artúrica” va néixer al nord de França per la difusió que va tenir la Historia Regum Britanniae de Geoffrey de Monmouth i per la traducció que en va efectuar Wace en el Roman de Brut. Les corts van sentir especial predilecció pels mites de la cultura clàssica i per la literatura sobre el rei Artur que consideraven l’escenari ideal per a representar un model de vida cortesà i cavalleresc.

Chrétien de Troyes va dedicar una de les seves obres, Lancelot o el cavaller de la carreta, a Maria de Xampanya, filla d’Elionor d’Aquitània, i és possible que freqüentés la cort de Poitiers quan aquesta es va convertir en un centre d’intercanvi cultural i literari de poetes i artistes francesos, anglonormands, bretons i occitans. A través de la cort de Poitiers els relats celtes van fer acte de presència a la literatura francesa.

Les altres novel·les artúriques de l’escriptor són: Erec i Enida, Cligès, Ivain o el cavaller del lleó i Perceval o el conte del graal. Segons paraules del mateix Chrétien també se sap que va adaptar els Remendia amoris i l’Ars amatoria d’Ovidi i que va traduir al francès alguns relats de la Metamorfosis. També s’ha perdut una obra de joventut sobre els amors de Tristany i Isolda.