Conferència Jaume Funes i Artiaga

La conferència s’ha fet el 24 d’abril al Casal d’Amposta.Ja l’havia sentit altres vegades. però evidentment mai en decep. Be, el cas és que va parlar sobre l’adolescència i una sèrie d’estereotips que hi ha al seu voltant, perquè quan es parla d’adolescent tothom pensa, igual a conflicte; tanmateix s’ha de veure des de l’altre cantó i traure-li ferro a l’assumpte.

Un sèrie de qüestions són quan és té experiència per resoldre conflictes és perquè un és gran, s’ha fet gran i per tant s’ha adquirit més habilitat per resoldre els conflictes. Encara que n’hi ha que encara que s’hagi fet “vell” no ha madurat i , per tant està en el mateix punt que quan tenia setze o disset anys.

Ara bé, s’han de saber seleccionar els conflictes perquè com més normes hi ha en un centre, generen més conflictes i llavors s’ha de tenir habilitat per saber resoldre’ls.

El que és evident és que els adolescents que creixen amb adults i ben guiats, segurament que poden acabar bé. En canvi aquells que no tenen ningú al seu costat poden ensorrar-se i fins i tot esdevenir uns delinqüents.

Una altra característica de l’adolescència és que el seu ritme de treball és molt despreocupat, no s’angoixen, tot ho veuen lluny…També una altra és que la valoració que en fa de l’escola és molt diferent. Per a ells és un lloc on es lliga, coneix i fa amistats, es troba bé i “de vegades” estudia.

No és el mateix un adolescent d’avui que el de fa vint-i-cinc anys; perquè quan s’acabava l’EGB o s’estudiava , que eren minoritaris, o es treballava ,que eren la major part. Per això aquesta etapa quedava com a molt desdibuixada. Aquí rau el problema que tenim actualment, que l’adolescència s’allarga immensament. I no en parlem d’emancipar-se que ja són mals afegits, perquè no guanyen prou i no poden anar-se’n de casa a l’edat que pertoca.

I què passa quan vénen adolescents d’altres cultures? Doncs ha d’aprendre a ser adolescents com els d’aquí, perquè a l’altre país no hi ha adolescència i aquí sí. Allà es posen a treballar i aquest pas ja no el tenen.

Llavors, el fet de ser adolescent s’ha d’assumir. Es vesteixen diferent dels adults per ser diferents. Això i altres coses que fan, tot és per ser diferents dels adult, per dur-los la contrària…

En resum, hi ha tantes tasques que han canviat que es pot dir que l’ensenyament hem pagat les conseqüències perquè d’un temps ençà tota l’educació havia esdevingut lúdica i hem vist que això no funciona i l’aprenentatge i l’educació han de ser esforç perquè sinó no ens en sortirem.

Això és un exemple de pàgina del WordPress. Podeu editar aquest text per a posar-hi informació personal o sobre el vostre lloc, de manera que els lectors sàpiguen qui sou. Podeu crear tantes pàgines o sub-pàgines com vulgueu, i gestionar tot el seu contingut des del mateix WordPress.