Blau de Prússia d’Albert Villaró

diumenge, febrer 11, 2007
Ressenya a Presència, 11 de febrer de 2007

Cas tancat

Blau de Prússia, Albert Villaró

Els aficionats al gènere policíac trobaran en Blau de Prússia una novel·la amb la qual podran satisfer totes les seves expectatives: una trama amb assassinats aparentment irresolubles, un detectiu mans i bonàs, un perdedor simpàtic, i un ambient que la novel·la s’encarrega de descriure amb certa acritud i minuciositat, per fer les delícies de tots els que llegeixen per interessos socials: per conèixer un entorn i la seva problemàtica. Aquí el que tenim és un crim transfronterer, un assassinat, el d’una dona vinguda des de l’altra banda de la frontera fins Andorra, juntament amb un munt de runa dins un contenidor. Però, ja des del primer capítol sabem que hi va haver una església incendiada en el passat, un incident encara no resolt i que continua dins el record de la col·lectivitat. I qui es veurà llençat a haver de resoldre tot l’embolic sembla que és la persona menys apropiada per a fer-ho: un policia anomenat Andreu Boix, o Andreu el Vidu, un personatge amb tanta vocació com vitalitat. El seu viduatge recent i traumàtic el té abocat a un estat gairebé depressiu, el menys propici per enfrontar-se a cap tipus de feina afanyosa. Però a pesar de tot, aquest home senzill i desafortunat esdevindrà l’heroi de la trama, i aconseguirà posar les coses en ordre, i també, per descomptat i com mana la poètica del gènere, la pròpia existència. Albert Villaró aconsegueix realment construir una estructura novel·lesca engrescadora, mou els fils del relat amb intel·ligència i sap administrar bé la informació i l’aparició de tots els seus personatges. L’autor coneix el material que maneja, sap en quin moment precís és

Deixa un comentari