La elegancia del erizo de Muriel Barbery

Aquesta és una novel·la deixada per la companya Yolanda Llambrich de l’IES Montsià. Em va dir té, llegeix-la, té molt de nom, igual com les de Nakamuri, un autor japonès.

La veritat és que quan vaig començar a llegir-la em vaig sorpendre, confesso que havia pensat de deixar-me-la, però Yolanda em va dir:”ja veuràs com al final s’anima”; i bé, vaig veure que era un llibre diferent, perquè resulta que l’autora és professora de filosofia.

Així que en començar-lo a llegir ja veus que ningú és qui aparenta. Una xiqueta superdotada que amaga sempre el que és fent-se passar per ser una noia mediocre, per no ressaltar davant els companys. Una portera, Renée, que ha dissimulat sempre perquè ningú esperaria d’una portera que li agradés Leon Tolstoi o que escoltés música clàssica. De fet disfressa les seues aficions posant la tele tota forta i amb sèries de telenovel·les, ja que és el que s’espera d’una dona de la seua condició.

L’estructura és bastant simple, cada vegada que parla un personatge canvia el tipus de lletra, a més la nena que es diu Paloma escriu una mena de diari on posa Idea profunda número 3, per exemple, on com a divisa diu:

“Los más fuertes

entre los hombres

no hacen nada

hablan y hablan sin parar”

L’espai on trancorre l’obra és en un bloc de pisos de la burgesia alta de París. Llavors es ven un pis per una sèrie de causes i el compra un personatge bastant interessant Kakuro Ozu, que veu més enllà i descobreix que hi ha en el rerefons d’aquests personatges.

7-7-2008

Deixa un comentari