1) “El senyor abominable”, de Senyora Potato

‘’Al segle XVIII visqué a França un dels homes més genials i abominables d’una època en la qual sovintejaven les figures genials i abominables.’’

Si, si encara que no ho sembli estic parlant del meu rebesavi. Ell era un home gran, alt i gras. Per això la gent, quan passava pel seu costat s’espantava i li deien el senyor abominable. Ell vivia a una casa lluny del poble i a la teulada tenia unes gàrgoles. Els nens hi anaven a tirar pedres i ous, i doncs ell sortia tot enfadat i els espantava, els nois sortien corrent.

Un bon dia el meu rebesavi, fart de que li diguessin mes barbaritats va formar una botiga de llaminadures i en canvi de cobrar-les, les regalava. Finalment tots els nens l’estimaven. Ell va morir d’obsessió de llaminadures. Ara jo estic a se casa, llegint un dels seus llibres, escrit per ell, titulat ‘’ Un trosset de la meva vida’’. Això que us acabo d’explicar està en aquest llibre. Me’l guardaré amb molt d’ amor.

2) “Amor prohibido”, de Hikari Hiroshi

En el siglo XVIII vivió en Francia uno de los hombres más geniales y abominables de una época en la que eran frecuentes las figuras geniales y abominables. Grem era un joven, hijo de una familia real y muy conocido por sus grandes actos de bondad. Pero a Grem le pasaba algo, se había enamorado, se había enamorado de una mendiga que pedía limosna cerca del castillo. Aunque él estaba enamorado, sabía que su familia no lo aceptaría nunca. Una mañana, Grem salió a dar un paseo. Al salir, vio a la joven mendiga suplicando a la gente limosna y no pudo contenerse más y le susurro al oído <<Espérame esta noche en el borde del castillo>> la joven asintió y así hicieron. Al caer la noche, los dos se encontraron al borde del castillo. Grem, se arrodilló ante ella y le pidió que fuera su esposa, la joven asintió y los dos escaparon del reino. Su amor era real. Su amor era puro.

3) “L’abominable home de Montpellier”, de La noia de la Garriga

Al segle XVIII visqué a França un dels homes més genials i abominables d’una època en la qual sovintejaven les figures genials i abominables…

L’Eugène era estilista a Montpellier. Tenia fama d’embellir a qualsevol dona. Totes desitjaven caure a les seves prodigioses mans i als seus conquistadors ulls.

Era un apassionat de la bellesa femenina i tenia, no una, ni dos, … sinó tres amants. Elles eren tres dones que pertanyien a la més alta de totes les societats franceses.

Madame Bouffant, Madame Pouf i Madame Pompadour gaudien de reunions secretes on es confessaven els moments més apassionants que vivien cadascuna d’elles amb els seus amants. Però s’envejaven entre elles, doncs sovint competien per lluir el millor dels postissos que hi proliferaven en l’època, quan més alts i voluminosos, millor…

L’Eugène posseïa el don de treure el màxim de feminitat de totes tres. Totes tres eren una inspiració per després extrapolar a la seva professió: embalsamador.

Els estils de madame Bouffant, Pouf i Pompadour són ara un legat pel món de l’estilisme. Però van haver de pagar un preu… entregar-se en cos i ànima a les abominables mans del geni Eugène.

4) “Pels segles dels segles”, de Dolces Lletres

Al segle XVIII visqué a França un dels homes més genials i abominables d’una època en la qual sovintejaven les figures genials i abominables. Així començava el meu llibre preferit, era el vuitè cop que el llegia, sempre m’han agradat els llibres que parlen d’herois o de persones importants. Un dia al tornar del bosc a casa, la mare em va dir que m’havia tocat representar al meu poble als jocs tiwo, on la gent havia de demostrar les seves habilitats i a canvi tindria una bona prosperitat en la seva comarca, ja que no teníem res.

Quan vaig marxar, vaig agafar el meu número i vaig pujar al tren. Vaig veure una noia asseguda a la finestra i em vaig presentar.

Un cop vam arribar, ens van dir que ens poséssim en parelles, em vaig posar amb la Liva, la noia de la finestra. Se li donava molt be tocar al piano i a mi parlar. Vam posar en pràctica la nostra idea, explicaríem una història amb música, anomenada conte.

Uns dies més tard, ens van cridar per fer la representació. Cada paraula i melodia, notava com fluïa dins meu. Vam quedar primeres i la nostra comarca va tenir un final feliç per tota la vida, nombrant-nos primeres guanyadores amb diferència en segles. Per fi ara, era algú important.