LÍMITS I HÀBITS, COM ELS TREBALLEM??

AUTONOMIA

El nen necessita fer les coses per sí sol, per tal de créixer en autonomia, autoestima i seguretat personal.

Com el podem ajudar ?

  • Posar Betes a les jaquetes, perquè puguin penjar-les per sí mateixos.
  • Sabates de velcro, perquè se les puguin cordar sols.
  • Roba còmode, per poder anar al lavabo autònomament.
  • Portar sempre els Dilluns  got – tovallola – bata, per tal que quan entrin ja puguin col·locar-ho tot al seu lloc.
  • Donar informació als nens de què porten a la motxilla i a qui li han de donar. Fora bo que ja comencessin a fer la motxilla ells.  Així, es responsabilitzen de les seves coses i els fem “grans”
  • Anticipar informació de les activitats que faran a l’escola, d’aquesta manera evitem l’ansietat que produeixen els canvis que pugui haver-hi.
  • Propiciar que es vesteixin sols, ensenyar-los a cordar i descordar botons, pujar i baixar cremalleres. Estan desitjant fer-se grans!! I encara que a vegades els agrada que li feu vosaltres, perquè és més còmode i tenen la vostra atenció, agrairan poder fer-ho sols.

 

LÍMITS

El nen necessita límits perquè li permet acceptar de manera adequada i coherent les normes socials del seu entorn.

Encara que en un primer moment,  com a pares ens és més fácil deixar fer als nens el que volen perquè ens sap greu ser massa estrictes i perquè veiem que disfruten, si anem marcant certs límits (com ara rutines de menjar, de neteja i d’anar a dormir), el nen se sent segur i li ensenyem una guia actitudinal que li ajudaran a aceptar les normes socials més properes.

Quan no ho fem, els infants busquen aquests límits que no coneixen i, transgredeixen contínuament les normes perquè algú li digui realment què ha de fer.

 

Com podem anar posant límits?

  • Donar les indicacions només una vegada: felicitar si hi ha resposta immediata i; si no hi ha resposta, fer una conseqüència.
  • Donar més temps al nen per assolir la tasca donada i, no fer-la l’adult. (Posar-se una jaqueta o recollir la taula té un temps pel nen, si volem que ho faci molt ràpid es frustrarà. Quantes més vegades ho faci sol, anirà reduint el temps en què ho realitza)
  • Que tingui conseqüències per les accions no adients. I avisar al nen abans, perquè sàpiga què pot passar si no acompleix el que se li ha demanat. (Quan fa una rabieta o llança una joguina o no recull… ha d’aprendre que qualsevol acció té una conseqüència, agradable o desagradable, segons el que haguem fet)
  • Donar-li responsabilitats de petites tasques: parar taula, recollir l’habitació… (Necessiten fer tasques de grans, els encanta imitar, cal aprofitar-ho!!)
  • Donar indicacions molt concretes (en compte de dir “recull habitació”, especificar què volem que reculli “endreça els ninos”)
  • Dividir les tasques que hagin de fer en tasques més senzilles. (Si ha de recollir tota l’habitació, primer li indiquem que volem que recolli els ninos, després els cotxes, quan acabi els jocs… I tan aviat acabin de fer una petita tasca, els felicitem)
  • No cedir a les rabietes, ignorar-les i donar-li alguna consigna si acaba amb aquest comportament (“quan estiguis bé, en parlem i podrem fer quelcom junts”. No intentar parlar amb ells fins que no es calmin. Sobretot els ha de quedar clar que no estem enfadats amb ells, sinó amb la seva actitud)
  • Ensenyar-li i posar-li nom a les diferents emocions que poden sentir ells i vosaltres, o els seus companys. Això és treballar l’empatia, que és posar-se en el lloc dels altres.
  • Juntament amb l’empatia, cal evitar dir-los que “es tornin quan els piquin”, doncs promovem l’agressivitat física i verbal. Cal ajudar-los a buscar estratègies alternatives: parlar amb l’altre, dir-li a un adult…

  Les conseqüències o càstigs, SEMPRE han de ser verbals i perquè puguin extreure un aprenentatge…El crit o picar-los no serveix ni a la llarga ni a curt termini, doncs és un fet extrem per quelcom que han fet, probablement sense voler.

  En primer lloc, cal dir-los quina és la conducta que no aprovem i perquè no ens agrada.

 En segon lloc, explicar-los la conseqüència (racó de pensar: pensar uns minuts (3-4min.) què podia haver fet), parlar, a l’alçada dels seus ulls, de com se sent i com ens ha fet sentit i, què ha pensat. Ajudar-lo llavors a buscar l’estratègia per comportar-se de manera adient.

 Per últim, una conseqüència agradable perquè han entès què li hem proposat, fem-li una abraçada i un petó.

 

Des de l’escola sempre

estarem disponibles per oferir-vos recursos i estratègies

per tal d’ ajudar-vos de manera més personalitzada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *